Canvis

La localitat de Comillas ([[Cantàbria]]) va ser la primera localitat espanyola en dispondre de llum elèctrica en els seus carrers en l'any 1881, com atesten les cròniques de l'época durant l'estiu regio d'[[Alfons XII]], invitat pel Marqués de Comillas, i la celebració d'un Consell de Ministres en la vila.

La localitat de Comillas ([[Cantàbria]]) va ser la primera localitat espanyola en dispondre de llum elèctrica en els seus carrers en l'any 1881, com atesten les cròniques de l'época durant l'estiu regio d'[[Alfons XII]], invitat pel Marqués de Comillas, i la celebració d'un Consell de Ministres en la vila.

La llum d'arc elèctric tenia dos grans inconvenients. Emet una llum intensa i gran solsida de calor, encara que útil per a zones industrials com les drassanes, era incómoda per als carrers de les ciutats. Ademés requerix de molt de manteniment pel ràpit desgast dels electrodos de carbó. A finals del [[sigle XIX]], en el desenroll de llànties incandescents barates, lluentes i fiables, les de llum d'arc varen quedar en desús per a l'allumenat públic, permaneixent per a usos industrials.

La llum d'arc elèctric tenia dos grans inconvenients. Emet una llum intensa i gran solsida de calor, encara que útil per a zones industrials com les darassanes, era incómoda per als carrers de les ciutats. Ademés requerix de molt de manteniment pel ràpit desgast dels electrodos de carbó. A finals del [[sigle XIX]], en el desenroll de llànties incandescents barates, lluentes i fiables, les de llum d'arc varen quedar en desús per a l'allumenat públic, permaneixent per a usos industrials.

A principis del [[sigle XX]],en l'any [[1905]],la llàntia fluorescent se va usar breument despuix de la llàntia incandescent en allumenat públic, principalment degut a que no és una font puntual de llum, encara quan són més eficients que les llànties incandescents.

A principis del [[sigle XX]],en l'any [[1905]],la llàntia fluorescent se va usar breument despuix de la llàntia incandescent en allumenat públic, principalment degut a que no és una font puntual de llum, encara quan són més eficients que les llànties incandescents.

Posteriorment, en els [[anys 1950]] es va desenrollar la llàntia de vapor de mercuri d'alta pressió, que és una llàntia d'arc elèctric la descàrrega de la qual ocorre dins d'un gas baix alta pressió, per lo que es va nomenar HID, per les seues sigles en anglés ''High Intensity Discharge'', també es coneixen com DAI, Descàrrega en Alta Intensitat. No va tindre l'èxit que s'esperava, no es varen usar generalment. En estes llànties per la degradació dels components interns se pert intensitat lluminosa ràpidament, pero és una font puntual de llum. Posterior a la llàntia de vapor de mercuri, en els [[anys 1970]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, que emet una llum monocromàtica, una década despuix en els [[anys 1980]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi d'alta pressió, la llum de la qual és de color àmbar, pero té un índex de rendiment de color una miqueta major, és una font de llum més puntual i d'un tamany menor que la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, lo que facilita el seu maneig i permet un millor disseny de les lluminàries, esta és una de les fonts de llum d'allumenat public actuals mes eficients, esta llàntia entra dins de la categoria HID o DAI.

Posteriorment, en els [[anys 1950]] es va desenrollar la llàntia de vapor de mercuri d'alta pressió, que és una llàntia d'arc elèctric la descàrrega de la qual ocorre dins d'un gas baix alta pressió, per lo que es va nomenar HID, per les seues sigles en anglés ''High Intensity Discharge'', també es coneixen com DAI, Descàrrega en Alta Intensitat. No va tindre l'èxit que s'esperava, no es varen usar generalment. En estes llànties per la degradació dels components interns se pert intensitat lluminosa ràpidament, pero és una font puntual de llum. Posterior a la llàntia de vapor de mercuri, en els [[anys 1970]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, que emet una llum monocromàtica, una década despuix en els [[anys 1980]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi d'alta pressió, la llum de la qual és de color àmbar, pero té un índex de rendiment de color una miqueta major, és una font de llum més puntual i d'un tamany menor que la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, lo que facilita el seu maneig i permet un millor disseny de les lluminàries, esta és una de les fonts de llum d'allumenat public actuals més eficients, esta llàntia entra dins de la categoria HID o DAI.

==Formes i tecnologies d'allumenat públic==

==Formes i tecnologies d'allumenat públic==