4531
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'
Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem com el municipi de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], a on existixen una série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.
Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem com el municipi de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], a on existixen una série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.
En l'any [[1190]], unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen|dòlmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Succesives campanyes arqueològiques han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interessant, ya que no es freqüent trobar dolmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.
En l'any [[1190]], unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen|dolmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Successives campanyes arqueològiques han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interessant, ya que no es freqüent trobar dolmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.
[[Image:Gijón 21 03 33 610000.jpeg|thumb|right|200px|<center>Ajuntament de Gijón</center>]]
[[Image:Gijón 21 03 33 610000.jpeg|thumb|right|200px|<center>Ajuntament de Gijón</center>]]
El model industrial general, típic de la primera Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gran presència de l'indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balneària. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardà enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.
El model industrial general, típic de la primera Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gran presència de l'indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balneària. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardà enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.
La següent etapa de gran creiximent econòmic de Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i de les drassanes.
La següent etapa de gran creiximent econòmic de Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i de les darassanes.
En acabant d'una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector terciari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.
En acabant d'una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector terciari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.