Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Ficha de país | | {{Ficha de país |
− | | nom_oficial = ''République de Côte d'Ivoire''<br />República de Costa de Marfil | + | | nom_oficial = ''République de Côte d'Ivoire''<br />República de Costa d'Ivori |
| | image_bandera = Flag of Côte d'Ivoire.svg | | | image_bandera = Flag of Côte d'Ivoire.svg |
| | image_escut = Coat of arms of Ivory Coast.svg | | | image_escut = Coat of arms of Ivory Coast.svg |
Llínea 18: |
Llínea 18: |
| | fundació = [[Independència]] | | | fundació = [[Independència]] |
| | fundació_hites = • data | | | fundació_hites = • data |
− | | fundació_dates =De [[França]]<br />[[7 de agost]] de [[1960]] | + | | fundació_dates =De [[França]]<br />[[7 d'agost]] de [[1960]] |
| | superfície =322.460 | | | superfície =322.460 |
| | superfície_lloc =68 | | | superfície_lloc =68 |
Llínea 41: |
Llínea 41: |
| | IDH_categoria =<font color="red">Baix</font> | | | IDH_categoria =<font color="red">Baix</font> |
| | moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>) | | | moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>) |
− | | gentilici = marfilenc, marfilenca | + | | gentilici = ivorí, ivorina |
| | horari = [[Temps Mig de Greenwich|GMT]] | | | horari = [[Temps Mig de Greenwich|GMT]] |
| | horari_estiu = no aplica | | | horari_estiu = no aplica |
Llínea 52: |
Llínea 52: |
| | | |
| }} | | }} |
| + | '''Costa d'Ivori''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (en [[idioma francés|francés]] i oficialment: ''République de Côte d'Ivoire'' o senzillament ''Côte d'Ivoire'') és una república d'[[Àfrica Occidental]] que llimita a l'oest en [[Libèria]] i [[República de Guinea|Guinea]], al nort en [[Mali]] i [[Burkina Faso]], a l'est en [[Ghana]] i al sur en el [[golf de Guinea]]. |
| | | |
− | '''Costa de Marfil''' (o també, '''Costa d'Ivori''') (en [[idioma francés|francés]] i oficialment: ''République de Côte d'Ivoire'' o senzillament ''Côte d'Ivoire'') és una república d'[[Àfrica Occidental]] que llimita a l'oest en [[Libèria]] i [[República de Guinea|Guinea]], al nort en [[Mali]] i [[Burkina Faso]], a l'est en [[Ghana]] i al sur en el [[golf de Guinea]].
| + | Costa d'Ivori és el [[Annex:Països per població|53° país més poblat]] i el [[Annex:Països per superfície|68° més gran]] del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espanya|espanyola]] i la seua superfície total és comparable en la de [[Noruega]] o la de [[Nou Mèxic]]. |
− | | |
− | Costa de Marfil és el [[Annex:Països per població|53° país més poblat]] i el [[Annex:Països per superfície|68° més gran]] del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espanya|espanyola]] i la seua superfície total és comparable en la de [[Noruega]] o la de [[Nou Mèxic]].
| |
| | | |
| La capital és [[Yamoussoukro]], encara que la ciutat principal és l'antiga capital, [[Abidjan]]. És un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, si be el seu desenroll econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús a adoptar les reformes necessàries. | | La capital és [[Yamoussoukro]], encara que la ciutat principal és l'antiga capital, [[Abidjan]]. És un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, si be el seu desenroll econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús a adoptar les reformes necessàries. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | L'història primitiva de Costa de Marfil és virtualment desconeguda, encara que es crega que va existir ací una cultura neolítica. Des del [[sigle XVIII]], el país fon invadit per dos grups relacionats en els grups [[akan]]. En [[1843]]-[[1844]], l'almirant Bouet-Williaumez firmà tractats en els reis de les regions del Gran Bassam i Assinie, posant els seus territoris baix protectorat francés. | + | L'història primitiva de Costa d'Ivori és virtualment desconeguda, encara que es crega que va existir ací una cultura neolítica. Des del [[sigle XVIII]], el país fon invadit per dos grups relacionats en els grups [[akan]]. En [[1843]]-[[1844]], l'almirant Bouet-Williaumez firmà tractats en els reis de les regions del Gran Bassam i Assinie, posant els seus territoris baix protectorat francés. |
| | | |
| === Periodo francés === | | === Periodo francés === |
| | | |
− | [[França]] va fer el seu primer contacte en Costa de Marfil en [[1637]], quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui [[Ghana]]), i es va convertir oficialment en colònia el [[10 de març]] de [[1893]]. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en [[Libèria]] i el [[Regne Unit]] (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos varen estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a l'any [[1915]]. | + | [[França]] va fer el seu primer contacte en Costa d'Ivori en [[1637]], quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui [[Ghana]]), i es va convertir oficialment en colònia el [[10 de març]] de [[1893]]. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en [[Libèria]] i el [[Regne Unit]] (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos varen estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a l'any [[1915]]. |
| | | |
| De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República. | | De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República. |
| | | |
− | Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a l'any [[1943]]. Després dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides.{{cita requerida}} | + | Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a l'any [[1943]]. Despuix dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides. |
| | | |
| Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de [[1956]], la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en [[Àfrica]] Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants. | | Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de [[1956]], la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en [[Àfrica]] Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants. |
Llínea 74: |
Llínea 73: |
| === Independència === | | === Independència === |
| | | |
− | En [[decembre]] de [[1958]], Costa de Marfil es convertia en una república autònoma dins de la Comunitat Francesa com a resultat d'un referèndum que va portar l'estatus de comunitat a tots els membres de l'antiga federació d'Àfrica Occidental Francesa excepte [[Guinea]], la qual havia votat contra l'associació. Costa de Marfil s'independisà el [[7 d'agost]] de [[1960]], i va permetre que la seua membresia comunitària caducara. Va establir la ciutat comercial d'[[Abiyán]] com la seua capital. | + | En [[decembre]] de [[1958]], Costa d'Ivori es convertia en una república autònoma dins de la Comunitat Francesa com a resultat d'un referèndum que va portar l'estatus de comunitat a tots els membres de l'antiga federació d'Àfrica Occidental Francesa excepte [[Guinea]], la qual havia votat contra l'associació. Costa d'Ivori s'independisà el [[7 d'agost]] de [[1960]], i va permetre que la seua membresia comunitària caducara. Va establir la ciutat comercial d'[[Abiyán]] com la seua capital. |
| | | |
− | L'història política contemporànea de Costa de Marfil està associada de prop en la carrera de [[Félix Houphouët-Boigny]], president de la república i líder del ''Parti Démocratique de la Côte d'Ivoire'' (PDCI) fins a la seua mort, el [[7 de decembre]] de [[1993]]. Fon un dels fundadors de la ''Rassemblement Démocratique Africain'' (RDA), el principal partit polític interterritorial preindependència per a tots els territoris africans occidentals francesos excepte [[Mauritània]]. | + | L'història política contemporànea de Costa d'Ivori està associada de prop en la carrera de [[Félix Houphouët-Boigny]], president de la república i líder del ''Parti Démocratique de la Côte d'Ivoire'' (PDCI) fins a la seua mort, el [[7 de decembre]] de [[1993]]. Fon un dels fundadors de la ''Rassemblement Démocratique Africain'' (RDA), el principal partit polític interterritorial preindependència per a tots els territoris africans occidentals francesos excepte [[Mauritània]]. |
| | | |
− | Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en [[1944]] com a fundador del ''Syndicat Agricole Africain'', una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. Després de la Segona Guerra, fon triat per un estret marge per a la primera Assamblea Constituent. Representant a Costa de Marfil en l'Assamblea Nacional Francesa des de [[1946]] fins a [[1959]], va dedicar gran part del seu esforç a l'organisació política interterritorial i posterior millora de les condicions laborals. Després dels seus tretze anys de servici en l'Assamblea Nacional Francesa, incloent casi tres anys com a ministre en el govern francés, es va convertir en el primer ministre de Costa de Marfil en abril de 1959, i l'any següent fon triat com el seu primer president | + | Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en [[1944]] com a fundador del ''Syndicat Agricole Africain'', una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. Despuix de la Segona Guerra, fon triat per un estret marge per a la primera Assamblea Constituent. Representant a Costa d'Ivori en l'Assamblea Nacional Francesa des de [[1946]] fins a [[1959]], va dedicar gran part del seu esforç a l'organisació política interterritorial i posterior millora de les condicions laborals. Despuix dels seus tretze anys de servici en l'Assamblea Nacional Francesa, incloent casi tres anys com a ministre en el govern francés, es va convertir en el primer ministre de Costa d'Ivori en abril de 1959, i l'any següent fon triat com el seu primer president |
| | | |
− | En maig de 1959, Houphouët-Boigny va reforçar la seua posició com a figura dominant en Àfrica Occidental al portar a Costa de Marfil, [[Níger]], Alt Volta ([[Burkina Faso]]), i Dahomei ([[Bènin]]) al Consell de l'Entente, una organisació regional que promovia el desenroll econòmic. Va mantindre que el camí cap a la solidaritat africana era a través de la cooperació econòmica i política pas-a-pas, reconeixent el principi de la no intervenció en els assunts d'atres estats africans. | + | En maig de 1959, Houphouët-Boigny va reforçar la seua posició com a figura dominant en Àfrica Occidental al portar a Costa d'Ivori, [[Níger]], Alt Volta ([[Burkina Faso]]), i Dahomei ([[Bènin]]) al Consell de l'Entente, una organisació regional que promovia el desenroll econòmic. Va mantindre que el camí cap a la solidaritat africana era a través de la cooperació econòmica i política pas-a-pas, reconeixent el principi de la no intervenció en els assunts d'atres estats africans. |
| | | |
| Les primeres eleccions multipartidaries es realisaren en [[octubre]] de [[1990]] i Houphouët-Boigny va guanyar de forma convincent. | | Les primeres eleccions multipartidaries es realisaren en [[octubre]] de [[1990]] i Houphouët-Boigny va guanyar de forma convincent. |
| | | |
− | === Després de la mort d'Houphouët-Boigny === | + | === Despuix de la mort d'Houphouët-Boigny === |
| | | |
| Houphouët-Boigny morí el 7 de decembre de 1993, i fon succeït pel seu diputat [[Henri Konan Bédié]] qui fon president del Parlament. | | Houphouët-Boigny morí el 7 de decembre de 1993, i fon succeït pel seu diputat [[Henri Konan Bédié]] qui fon president del Parlament. |
| | | |
− | Fon derrocat el 24 de decembre de 1999 pel general [[Robert Guéï]], un excomandant d'eixèrcit tret per Bédié. Este fon el primer colp d'estat en l'història de Costa de Marfil. Va seguir un descens de l'activitat econòmica i la junta prometé tornar al país al govern democràtic l'any 2000. | + | Fon derrocat el 24 de decembre de 1999 pel general [[Robert Guéï]], un excomandant d'eixèrcit tret per Bédié. Este fon el primer colp d'estat en l'història de Costa d'Ivori. Va seguir un descens de l'activitat econòmica i la junta prometé tornar al país al govern democràtic l'any 2000. |
| | | |
| Guéï va permetre que es feren eleccions l'any següent, pero quan estes foren guanyades per [[Laurent Gbagbo]], ell es va refusar en un principi a acceptar la seua derrota. Pero les protestes dels carrers l'obligaren a renunciar i Gbagbo es va convertir en president el 26 d'octubre del 2000. | | Guéï va permetre que es feren eleccions l'any següent, pero quan estes foren guanyades per [[Laurent Gbagbo]], ell es va refusar en un principi a acceptar la seua derrota. Pero les protestes dels carrers l'obligaren a renunciar i Gbagbo es va convertir en president el 26 d'octubre del 2000. |
| | | |
− | El 19 de setembre del 2002, va sorgir una rebelió en el nort i l'oest i el país quedà dividit en tres parts. Van ocórrer assessinats massius, notablement en Abiyán des del 25 fins al 27 de març, quan forces del govern mataren a més de 200 protestants, i el 20 i 21 de juny en Bouaké i Korhogo, a on les porgues varen portar a l'eixecució de més de 100 persones. Un procés de reconciliació baix auspicis internacionals escomençà en 2003. Diverses mils de tropes franceses i africanes occidentals permaneixqueren en Costa de Marfil per a mantindre la pau i a ajudar a implementar els acorts de pau. | + | El 19 de setembre del 2002, va sorgir una rebelió en el nort i l'oest i el país quedà dividit en tres parts. Van ocórrer assessinats massius, notablement en Abiyán des del 25 fins al 27 de març, quan forces del govern mataren a més de 200 protestants, i el 20 i 21 de juny en Bouaké i Korhogo, a on les porgues varen portar a l'eixecució de més de 100 persones. Un procés de reconciliació baix auspicis internacionals escomençà en 2003. Diverses mils de tropes franceses i africanes occidentals permaneixqueren en Costa d'Ivori per a mantindre la pau i a ajudar a implementar els acorts de pau. |
| | | |
− | Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa de Marfil ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, a soles dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantengut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil. | + | Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa d'Ivori ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, a soles dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantengut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil. |
| | | |
− | La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de [[Malí]]. | + | La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de [[Mali]]. |
| | | |
| El deute del país ha creixcut, el desorde civil ocorre diàriament, i la vida política s'ha tornat en lluites personals per interessos. Per a respondre ad estos problemes, va nàixer el concepte de "''ivoirité''", un terme raciste que apunta principalment a denegar els drets econòmics i polítics als immigrants del Nort. | | El deute del país ha creixcut, el desorde civil ocorre diàriament, i la vida política s'ha tornat en lluites personals per interessos. Per a respondre ad estos problemes, va nàixer el concepte de "''ivoirité''", un terme raciste que apunta principalment a denegar els drets econòmics i polítics als immigrants del Nort. |
Llínea 102: |
Llínea 101: |
| Noves lleis sobre elegibilitat, nacionalitat i propietat han de ser adoptades per a dirigir-se ad este tema, pero si són retardades, l'inscripció d'electors serà impossible abans de les pròximes eleccions. Açò podria portar a una perillosa situació a on el govern es pegaria al poder, lo qual la rebelió provablement no acceptaria. | | Noves lleis sobre elegibilitat, nacionalitat i propietat han de ser adoptades per a dirigir-se ad este tema, pero si són retardades, l'inscripció d'electors serà impossible abans de les pròximes eleccions. Açò podria portar a una perillosa situació a on el govern es pegaria al poder, lo qual la rebelió provablement no acceptaria. |
| | | |
− | Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, despuix que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses varen atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes varen sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i varen estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats. | + | Les tensions entre Costa d'Ivori i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, despuix que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses varen atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes varen sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i varen estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats. |
| | | |
− | Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president despuix de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Després fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Després vingué el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]]. | + | Costa d'Ivori, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president despuix de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Despuix fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Despuix vingué el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]]. |
| | | |
− | Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa de Marfil]] ''. | + | Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa d'Ivori]] ''. |
| | | |
| == Govern i política == | | == Govern i política == |
− | | + | Des de [[1983]], la capital oficial de Costa d'Ivori és [[Yamousoukro]]; [[Abiyán]], no obstant, contínua sent la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població contínua patint a causa d'una guerra civil en curs. Les organisacions internacionals de drets humans han apuntat problemes en el tracte de no combatents captius per abdós bandos i la reaparició de l'[[esclavitut]] infantil entre els treballadors en la producció de [[cacau]]. |
− | [[Image:IC Gbagbo Motta eng 195.jpg|170px|thumb| [[Laurent Gbagbo]], actual [[president de Costa de Marfil]].]]
| |
− | Des de [[1983]], la capital oficial de Costa de Marfil és [[Yamousoukro]]; [[Abiyán]], no obstant, contínua sent la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població contínua patint a causa d'una guerra civil en curs. Les organisacions internacionals de drets humans han apuntat problemes en el tracte de no combatents captius per abdós bandos i la reaparició de l'[[esclavitut]] infantil entre els treballadors en la producció de [[cacau]]. | |
| | | |
| El [[19 de setembre]] de [[2002]] va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les ''Forces nouvelles'' (FN). En octubre de [[2005]] s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de [[2006]], i despuix a octubre de [[2007]], despuix d'arribar a un acort entre els partits rivals. | | El [[19 de setembre]] de [[2002]] va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les ''Forces nouvelles'' (FN). En octubre de [[2005]] s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de [[2006]], i despuix a octubre de [[2007]], despuix d'arribar a un acort entre els partits rivals. |
| | | |
| El [[29 de juny]] de [[2007]] el Primer ministre, [[Guillaume Sorus]], va sobreviure a un atentat en l'Aeroport Internacional de [[Bouaké]]. | | El [[29 de juny]] de [[2007]] el Primer ministre, [[Guillaume Sorus]], va sobreviure a un atentat en l'Aeroport Internacional de [[Bouaké]]. |
− |
| |
| | | |
| == Organisació polític-administrativa == | | == Organisació polític-administrativa == |
− | Costa de Marfil està dividida en 19 regions (''régions'') i 58 departaments (''départements''). Les [[regions de Costa de Marfil|19 regions]] són: | + | Costa d'Ivori està dividida en 19 regions (''régions'') i 58 departaments (''départements''). Les [[regions de Costa d'Ivori|19 regions]] són: |
− | [[Image:Cote d'Ivoire.png|300px|right]] | + | [[Image:Côte d'Ivoire, administrative divisions - Nmbrs - colored.svg|right|300px]] |
| # [[Agnéby]] | | # [[Agnéby]] |
| # [[Bafing]] | | # [[Bafing]] |
Llínea 143: |
Llínea 139: |
| == Geografia == | | == Geografia == |
| | | |
− | [[Image:CTE D'~1.PNG|thumb|right|Mapa de Costa de Marfil]] | + | [[File:Côte d'Ivoire map.png|thumb|right|Mapa de Costa d'Ivori]] |
− | [[Image:573PX-~1.PNG|thumb|right|Image satelital.]] | + | [[File:Côte d'Ivoire sat.png|thumb|right|Image satelital.]] |
− | Costa de Marfil oferix una gama variada de paisages, des de la [[sabana]] desèrtica al nort fins a la [[selva]] verge. El llímit sur el marquen extenses plages. Esta zona, més plujosa, es caracterisa per les grans plantacions de productes d'exportació: [[café]], [[cacau]] i [[banana]]. En el nort el païsage es veu conformat per un [[altiplà]] [[granit|granític]] recobert de sabanes. En esta àrea chicotets propietaris cultiven [[melca]], [[dacsa]] i [[cacauet]]. | + | Costa d'Ivori oferix una gama variada de païsages, des de la [[sabana]] desèrtica al nort fins a la [[selva]] verge. El llímit sur el marquen extenses plages. Esta zona, més plujosa, es caracterisa per les grans plantacions de productes d'exportació: [[café]], [[cacau]] i [[banana]]. En el nort el païsage es veu conformat per un [[altiplà]] [[granit|granític]] recobert de sabanes. En esta àrea chicotets propietaris cultiven [[melca]], [[dacsa]] i [[cacauet]]. |
| | | |
| == Ecologia == | | == Ecologia == |
− | Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Costa de Marfil es repartix entre sis [[Ecorregió|ecorregions]]: | + | Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Costa d'Ivori es repartix entre sis [[Ecorregió|ecorregions]]: |
| | | |
| * [[Sabana sudanesa occidental]], en el nort | | * [[Sabana sudanesa occidental]], en el nort |
Llínea 158: |
Llínea 154: |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
− | Mantenint llaços pròxims en França des de l'independència en 1960, la diversificació de l'agricultura per a l'exportació, i l'estímul de les inversions estrangeres, ha fet de Costa de Marfil un dels països tropicals africans més pròspers. No obstant, en anys recents Costa de Marfil s'ha vist subjecta a més competència i el descens dels preus en el mercat global dels seus cultius agrícoles principals: [[café]] i [[cacau]]. Açò, junt en una alta corrupció interna, fa la vida difícil per als cultivadors i això que exporten a mercats estrangers. | + | Mantenint llaços pròxims en França des de l'independència en 1960, la diversificació de l'agricultura per a l'exportació, i l'estímul de les inversions estrangeres, ha fet de Costa d'Ivori un dels països tropicals africans més pròspers. No obstant, en anys recents Costa d'Ivori s'ha vist subjecta a més competència i el descens dels preus en el mercat global dels seus cultius agrícoles principals: [[café]] i [[cacau]]. Açò, junt en una alta corrupció interna, fa la vida difícil per als cultivadors i això que exporten a mercats estrangers. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
| | | |
− | [[Image:800px-Mali family.jpg|thumb| Família malienca.]] | + | [[File:Mali family.jpg|thumb|Família malienca]] |
| | | |
− | En l'any 2007, Costa de Marfil té una població de 18.000.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys. La mija de fills per dòna és de 4.43. | + | En l'any 2007, Costa d'Ivori té una població de 18.000.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys. La mija de fills per dòna és de 4.43. |
| El 50.9% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 7.0% de la població està infectada en el virus de VIH (SIDA). | | El 50.9% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 7.0% de la població està infectada en el virus de VIH (SIDA). |
| | | |
| El 77% de la població estan considerats marfilencs. Ells representen uns quants pobles diferents i grups llingüístics. Es parlen uns 65 idiomes en el país. Un dels més comuns és el [[dioula]], que s'usa com a idioma per a comerciar aixina com un idioma comunament parlat per la població musulmana. El [[idioma francés|francés]], l'idioma oficial, s'ensenya en les escoles i servix com una [[Lingua franca]] en les àrees urbanes (particularment en Abiyán). | | El 77% de la població estan considerats marfilencs. Ells representen uns quants pobles diferents i grups llingüístics. Es parlen uns 65 idiomes en el país. Un dels més comuns és el [[dioula]], que s'usa com a idioma per a comerciar aixina com un idioma comunament parlat per la població musulmana. El [[idioma francés|francés]], l'idioma oficial, s'ensenya en les escoles i servix com una [[Lingua franca]] en les àrees urbanes (particularment en Abiyán). |
| | | |
− | Des de que Costa de Marfil s'ha establit com un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, al voltant del 20% de la població consistix de treballadors dels veïns Libèria, Burkina Faso i Guinea. Este fet ha creat una tensió constantment creixent en els anys recents, especialment ya que la majoria d'estos treballadors són [[musulmans]] mentres la població d'orige natiu és en gran part [[cristiana]] (principalment [[Iglésia Catòlica|catòlics]]) i [[animiste]]. El 4% de la població és d'ascendència no africana. Molts són ciutadans [[França|francesos]], [[Líban|libanesos]], [[Vietnam]]ites i [[Espanya|espanyols]], aixina com missioners protestants dels Estats Units i Canadà. En novembre del 2004, en torn a 10.000 francesos i atres ciutadans estrangers evacuaren Costa de Marfil degut a atacs de jóvens milícies progovern. | + | Des de que Costa d'Ivori s'ha establit com un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, al voltant del 20% de la població consistix de treballadors dels veïns Libèria, Burkina Faso i Guinea. Este fet ha creat una tensió constantment creixent en els anys recents, especialment ya que la majoria d'estos treballadors són [[musulmans]] mentres la població d'orige natiu és en gran part [[cristiana]] (principalment [[Iglésia Catòlica|catòlics]]) i [[animiste]]. El 4% de la població és d'ascendència no africana. Molts són ciutadans [[França|francesos]], [[Líban|libanesos]], [[Vietnam]]ites i [[Espanya|espanyols]], aixina com missioners protestants dels Estats Units i Canadà. En novembre del 2004, en torn a 10.000 francesos i atres ciutadans estrangers evacuaren Costa d'Ivori degut a atacs de jóvens milícies progovern. |
| | | |
| === Evolució demogràfica === | | === Evolució demogràfica === |
− | [[Image:Cote d Ivoire demography.png|250px|thumb|Evolució demogràfica, sifres de la [[FAO]] per a [[2005]].]] | + | [[Archiu:Cote d Ivoire demography.png|250px|thumb|Evolució demogràfica, sifres de la [[FAO]] per a [[2005]]]] |
| * 1900- 1,5 millons. | | * 1900- 1,5 millons. |
| * 1950- 2,7 millons. | | * 1950- 2,7 millons. |
Llínea 186: |
Llínea 182: |
| == Deports == | | == Deports == |
| | | |
− | En [[2006]], Costa de Marfil participà per primera vegada en la seua història en la copa mundial de fútbol de la [[FIFA]]. Va perdre contra [[Selecció de fútbol d'Argentina|Argentina]] 2-1, i despuix quedà desqualificat quan pergué en els [[Selecció de fútbol dels Països Baixos|Països Baixos]] 2-1. En les eliminatòries va deixar fora a [[Selecció de fútbol de Camerun|Camerun]]. Va conseguir els seus primers tres punts guanyant a [[Selecció de fútbol de Sèrbia i Montenegro|Sèrbia i Montenegro]] per 3-2 en el partit restant, en el qual cap es jugava ya res. | + | En [[2006]], Costa d'Ivori participà per primera vegada en la seua història en la copa mundial de fútbol de la [[FIFA]]. Va perdre contra [[Selecció de fútbol d'Argentina|Argentina]] 2-1, i despuix quedà desqualificat quan pergué en els [[Selecció de fútbol dels Països Baixos|Països Baixos]] 2-1. En les eliminatòries va deixar fora a [[Selecció de fútbol de Camerun|Camerun]]. Va conseguir els seus primers tres punts guanyant a [[Selecció de fútbol de Sèrbia i Montenegro|Sèrbia i Montenegro]] per 3-2 en el partit restant, en el qual cap es jugava ya res. |
| Tornarà a participar en la Copa del món FIFA 2010. | | Tornarà a participar en la Copa del món FIFA 2010. |
| | | |
Llínea 193: |
Llínea 189: |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
− | {{listaref|2}} | + | {{listaref}} |
− | | + | {{Traduït de|ca|Costa d'Ivori}} |
− | == Vore també ==
| |
− | | |
− | * [[regions de Costa de Marfil]]
| |
− | * [[Departaments de Costa de Marfil]]
| |
− | * [[Annex:Localitats de Costa de Marfil]]
| |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | * [http://www.cotedivoirepr.ci/ Présidence de la République de Fite d'Ivoire] (en francés)
| + | {{commonscat|Ivory Coast}} |
− | * [http://www.afrol.com/es/paises/costa_de_marfil afrol News - Costa de Marfil]
| |
− | * [http://go.hrw.com/atlas/span_htm/cotediv.Htm HRW ATLES MUNDIAL - Costa de Marfil]
| |
− | * [http://www.who.int/countries/civ/es/ Organisació Mundial de la Salut - Costa de Marfil]
| |
− | * [http://web.amnesty.org/report2006/civ-summary-esl Amnistia Internacional - Costa de Marfil]
| |
− | * [http://www.awale.info/?page_id=9 Awalé i atres jocs tradicionals de Costa de Marfil]
| |
| | | |
| {{Països d'Àfrica}} | | {{Països d'Àfrica}} |
− |
| |
− | {{Traduït de|ca|Costa d'Ivori}}
| |
| | | |
| [[Categoria:Països]] | | [[Categoria:Països]] |
| [[Categoria:Països d'Àfrica]] | | [[Categoria:Països d'Àfrica]] |
| + | [[Categoria:Costa d'Ivori]] |