Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | nom = Miquel Batllori i Munné | | | nom = Miquel Batllori i Munné |
− | | image = | + | | image =[[Archiu:Miguelba.jpg|250px]] |
| | peu = | | | peu = |
| | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | '''Miquel Batllori i Munné''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] – [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya|espanyol]]. | + | '''Miquel Batllori i Munné''', també conegut popularment com el '''Pare Batllori''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] - † [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya|espanyol]]. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts. Afectat d'[[Osteomielitis|osteomielitis]], estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de [[Barcelona]] i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1928]]). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el [[Monasteri de Gandia]] de la [[Companyia de Jesús]] i des de [[1930]] estudià humanitats en el Monasteri de Veruela ([[Saragossa]]). Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a [[Itàlia]], on estudià [[Filosofia]] ([[1933]]–[[1936]]) i [[Teologia]] (1936–[[1939]]). Torna a [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i s'ordena sacerdot en [[1940]]. Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de [[Palma de Mallorca]] ([[1941]]–[[1947]]), despuix de la qual cosa es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre [[1954]] i [[1958]] i de la revista ''Archivum Historicum Societatis Iesu'' ([[1951]]–[[1969]] i [[1974]]–[[1981]]). A partir de l'any [[1952]] dona classes d'[[Història]] Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de [[Roma]]. En [[1980]] es jubila i retorna a Espanya, a on en l'any [[1997]] s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre [[1993]] i [[1999]] es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes. | + | Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts. |
| | | |
− | Estudià l'història de la Corona d'Aragó, la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el [[Franquisme|franquisme]] mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat. | + | Afectat d'[[Osteomielitis|osteomielitis]], estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de [[Barcelona]] i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1928]]). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el [[Monasteri de Gandia]] de la [[Companyia de Jesús]] i des de l'any [[1930]] estudià humanitats en el Monasteri de Veruela ([[Saragossa]]). |
| + | |
| + | Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a [[Itàlia]], a on estudià [[Filosofia]] ([[1933]]–[[1936]]) i [[Teologia]] (1936–[[1939]]). Torna a [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i s'ordena sacerdot en l'any [[1940]]. |
| + | |
| + | Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de [[Palma de Mallorca]] ([[1941]]–[[1947]]), despuix de lo que es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre [[1954]] i [[1958]] i de la revista ''Archivum Historicum Societatis Iesu'' ([[1951]]–[[1969]] i [[1974]]–[[1981]]). A partir de l'any [[1952]] dona classes d'[[Història]] Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de [[Roma]]. En [[1980]] es jubila i retorna a Espanya, a on en l'any [[1997]] s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre els anys [[1993]] i [[1999]] es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes. |
| + | |
| + | Estudià l'història de la [[Corona d'Aragó]], la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el [[Franquisme|franquisme]] mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat. |
| | | |
| == Obra == | | == Obra == |
| | | |
| * ''Recuerdos de casi un siglo'' (2003, junt a Cristina Gatell) | | * ''Recuerdos de casi un siglo'' (2003, junt a Cristina Gatell) |
− | * ''Lingüística i etnologia al segle XVIII: Lorenzo Hervás '' (1999) | + | * ''Lingüística i etnologia al sigle XVIII: Lorenzo Hervás '' (1999) |
| * ''Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga'' (1999) | | * ''Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga'' (1999) |
| * ''Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia'' (1999) | | * ''Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia'' (1999) |
Llínea 27: |
Llínea 33: |
| * ''Cultura i finances a l'edat moderna'' (1997) | | * ''Cultura i finances a l'edat moderna'' (1997) |
| * ''La Il¨lustració'' (1997) | | * ''La Il¨lustració'' (1997) |
− | * ''Les reformes religioses al segle XVI'' (1996) | + | * ''Les reformes religioses al sigle XVI'' (1996) |
| * ''De l'humanisme i del Renaixement'' (1995) | | * ''De l'humanisme i del Renaixement'' (1995) |
| * ''Baltasar Gracián i el Barroc'' (1996) | | * ''Baltasar Gracián i el Barroc'' (1996) |
Llínea 37: |
Llínea 43: |
| * ''Llull'' (1987) | | * ''Llull'' (1987) |
| * ''Ramón Llull: antología filosòfica'' (1984) | | * ''Ramón Llull: antología filosòfica'' (1984) |
− | * ''Orientacions i recerques: Segles XII-XX'' (1983) | + | * ''Orientacions i recerques: Sigles XII-XX'' (1983) |
| * ''Baltasar Gracián'' (1983) | | * ''Baltasar Gracián'' (1983) |
| * ''Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II'' (1983) | | * ''Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II'' (1983) |
Llínea 47: |
Llínea 53: |
| * ''Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: Discurs llegit en l'acte de la seua investidura de Doctor Honoris Causa'' (1975) Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat de Valéncia. | | * ''Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: Discurs llegit en l'acte de la seua investidura de Doctor Honoris Causa'' (1975) Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat de Valéncia. |
| * ''Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936)'' (1971) | | * ''Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936)'' (1971) |
− | * ''Catalunya a l´epoca moderna: recerques d´història cultural i religiosa'' (1971) | + | * ''Catalunya a l'epoca moderna: recerques d'història cultural i religiosa'' (1971) |
| * ''Baltasar Gracián en su vida y en sus obras'' (1969) | | * ''Baltasar Gracián en su vida y en sus obras'' (1969) |
| * ''Josep Finestres: epistolari'' (1969) | | * ''Josep Finestres: epistolari'' (1969) |
Llínea 57: |
Llínea 63: |
| * ''Ramón Llull en el món del seu temps'' (1960) | | * ''Ramón Llull en el món del seu temps'' (1960) |
| * ''Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals'' (1959) | | * ''Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals'' (1959) |
− | * ''Vuit segles de cultura catalana a Europa'' (1958) | + | * ''Vuit sigles de cultura catalana a Europa'' (1958) |
| * ''Gracián y el barroco'' (1958) | | * ''Gracián y el barroco'' (1958) |
| * ''El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica'' (1953) | | * ''El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica'' (1953) |
Llínea 86: |
Llínea 92: |
| | | |
| == Cites == | | == Cites == |
| + | [[Archiu:Batllori2.jpg|thumb|250px|]] |
| + | {{Cita|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional''|Miquel Batllori}} |
| | | |
− | {{Cita|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto''|Pare Batllori}}
| + | * La cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de [[1992]] en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' per [[José Aparicio Pérez]] i citat en el llibre de [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] titulat ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]'' ([[Valéncia]], [[2006]], [[Diputació de Valéncia]]). |
− | | |
− | {{Cita|''lo que está intentando imponer en Valencia y Baleares, como lengua literaria, es el dialecto infame de Barcelona, provocando más prevención la actitud presuntuosa de los barceloneses que la actitud general de Cataluña''|Pare Batllori}}
| |
− | | |
− | {{Cita|''es totalmente anticatalán, ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infame como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional''|Pare Batllori}}
| |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |