110 425
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Miquel Batllori i Munné
| nom = Miquel Batllori i Munné
| image =
| image =[[Archiu:Miguelba.jpg|250px]]
| peu =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Miquel Batllori i Munné''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] – [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya|espanyol]].
'''Miquel Batllori i Munné''', també conegut popularment com el '''Pare Batllori''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] - † [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya|espanyol]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts. Afectat d'[[Osteomielitis|osteomielitis]], estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de [[Barcelona]] i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1928]]). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el [[Monasteri de Gandia]] de la [[Companyia de Jesús]] i des de [[1930]] estudià humanitats en el Monasteri de Veruela ([[Saragossa]]). Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a [[Itàlia]], on estudià [[Filosofia]] ([[1933]]–[[1936]]) i [[Teologia]] (1936–[[1939]]). Torna a [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i s'ordena sacerdot en [[1940]]. Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de [[Palma de Mallorca]] ([[1941]]–[[1947]]), despuix de la qual cosa es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre [[1954]] i [[1958]] i de la revista ''Archivum Historicum Societatis Iesu'' ([[1951]]–[[1969]] i [[1974]]–[[1981]]). A partir de l'any [[1952]] dona classes d'[[Història]] Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de [[Roma]]. En [[1980]] es jubila i retorna a Espanya, a on en l'any [[1997]] s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre [[1993]] i [[1999]] es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes.
Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts.
Estudià l'història de la Corona d'Aragó, la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el [[Franquisme|franquisme]] mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat.
Afectat d'[[Osteomielitis|osteomielitis]], estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de [[Barcelona]] i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1928]]). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el [[Monasteri de Gandia]] de la [[Companyia de Jesús]] i des de l'any [[1930]] estudià humanitats en el Monasteri de Veruela ([[Saragossa]]).
Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a [[Itàlia]], a on estudià [[Filosofia]] ([[1933]]–[[1936]]) i [[Teologia]] (1936–[[1939]]). Torna a [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i s'ordena sacerdot en l'any [[1940]].
Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de [[Palma de Mallorca]] ([[1941]]–[[1947]]), despuix de lo que es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre [[1954]] i [[1958]] i de la revista ''Archivum Historicum Societatis Iesu'' ([[1951]]–[[1969]] i [[1974]]–[[1981]]). A partir de l'any [[1952]] dona classes d'[[Història]] Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de [[Roma]]. En [[1980]] es jubila i retorna a Espanya, a on en l'any [[1997]] s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre els anys [[1993]] i [[1999]] es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes.
Estudià l'història de la [[Corona d'Aragó]], la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el [[Franquisme|franquisme]] mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat.
== Obra ==
== Obra ==
* ''Recuerdos de casi un siglo'' (2003, junt a Cristina Gatell)
* ''Recuerdos de casi un siglo'' (2003, junt a Cristina Gatell)
* ''Lingüística i etnologia al segle XVIII: Lorenzo Hervás '' (1999)
* ''Lingüística i etnologia al sigle XVIII: Lorenzo Hervás '' (1999)
* ''Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga'' (1999)
* ''Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga'' (1999)
* ''Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia'' (1999)
* ''Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia'' (1999)
* ''Cultura i finances a l'edat moderna'' (1997)
* ''Cultura i finances a l'edat moderna'' (1997)
* ''La Il¨lustració'' (1997)
* ''La Il¨lustració'' (1997)
* ''Les reformes religioses al segle XVI'' (1996)
* ''Les reformes religioses al sigle XVI'' (1996)
* ''De l'humanisme i del Renaixement'' (1995)
* ''De l'humanisme i del Renaixement'' (1995)
* ''Baltasar Gracián i el Barroc'' (1996)
* ''Baltasar Gracián i el Barroc'' (1996)
* ''Llull'' (1987)
* ''Llull'' (1987)
* ''Ramón Llull: antología filosòfica'' (1984)
* ''Ramón Llull: antología filosòfica'' (1984)
* ''Orientacions i recerques: Segles XII-XX'' (1983)
* ''Orientacions i recerques: Sigles XII-XX'' (1983)
* ''Baltasar Gracián'' (1983)
* ''Baltasar Gracián'' (1983)
* ''Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II'' (1983)
* ''Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II'' (1983)
* ''Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: Discurs llegit en l'acte de la seua investidura de Doctor Honoris Causa'' (1975) Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat de Valéncia.
* ''Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: Discurs llegit en l'acte de la seua investidura de Doctor Honoris Causa'' (1975) Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat de Valéncia.
* ''Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936)'' (1971)
* ''Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936)'' (1971)
* ''Catalunya a l´epoca moderna: recerques d´història cultural i religiosa'' (1971)
* ''Catalunya a l'epoca moderna: recerques d'història cultural i religiosa'' (1971)
* ''Baltasar Gracián en su vida y en sus obras'' (1969)
* ''Baltasar Gracián en su vida y en sus obras'' (1969)
* ''Josep Finestres: epistolari'' (1969)
* ''Josep Finestres: epistolari'' (1969)
* ''Ramón Llull en el món del seu temps'' (1960)
* ''Ramón Llull en el món del seu temps'' (1960)
* ''Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals'' (1959)
* ''Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals'' (1959)
* ''Vuit segles de cultura catalana a Europa'' (1958)
* ''Vuit sigles de cultura catalana a Europa'' (1958)
* ''Gracián y el barroco'' (1958)
* ''Gracián y el barroco'' (1958)
* ''El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica'' (1953)
* ''El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica'' (1953)
== Cites ==
== Cites ==
[[Archiu:Batllori2.jpg|thumb|250px|]]
{{Cita|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional''|Miquel Batllori}}
* La cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de [[1992]] en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' per [[José Aparicio Pérez]] i citat en el llibre de [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] titulat ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]'' ([[Valéncia]], [[2006]], [[Diputació de Valéncia]]).
== Vore també ==
== Vore també ==