110 198
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Jarry_velo.jpg|thumb|300px|<center>'''Alfred Jarry''' en la seua bicicleta</center>]]
[[File:Alfred Jarry.jpg|thumb|250px|Alfred Jarry]]
'''Alfred Jarry''' ([[Laval]], 8 de setembre de [[1873]] - [[París]], 1 de novembre de [[1907]]) fon un [[dramaturc]] i [[poeta]] [[frança|francés]]
'''Alfred Jarry''' ([[Laval]], [[8 de setembre]] de [[1873]] - † [[París]], [[1 de novembre]] de [[1907]]) fon un [[dramaturc]] i [[poeta]] [[frança|francés]]
== Biografia ==
== Biografia ==
'''Alfred Henry Jarry''' va nàixer en la ciutat francesa de [[Laval]], fill d'Anselme i Carolina. Rep una educació en molt de mirament. En octubre de [[1891]] arriba a [[París]] per a estudiar en l'Institut Henri IV; després del bachillerat va tractar d'accedir a la [[École Normale Superiore]], en la que no fon admés. Més tart va ingressar en [[La Sorbona]] i fon alumne de [[Henri Bergson]]. Va obtindre pronte l'èxit lliterari en els seus poemes en vers i la seua prosa original. Als vint anys va publicar la seua primera obra. Poc després va morir sa mare, a qui va succeir dos anys més tart son pare, qui li deixà una quantiosa herència, la qual cosa, sumat a l'èxit primerenc de les seues obres, li va portar a una vida desordenada i irregular.
'''Alfred Henry Jarry''' va nàixer en la ciutat francesa de [[Laval]], fill d'Anselme i Carolina. Rep una educació en molt de mirament. En octubre de l'any [[1891]] arriba a [[París]] per a estudiar en l'Institut Henri IV; despuix del bachillerat va tractar d'accedir a la [[École Normale Superiore]], en la que no fon admés. Més tart va ingressar en [[La Sorbona]] i fon alumne de [[Henri Bergson]]. Va obtindre pronte l'èxit lliterari en els seus poemes en vers i la seua prosa original. Als vint anys va publicar la seua primera obra. Poc despuix va morir sa mare, a qui va succeir dos anys més tart son pare, qui li deixà una quantiosa herència, la qual cosa, sumat a l'èxit primerenc de les seues obres, li va portar a una vida desordenada i irregular.
== Ubu Rei ==
== Ubu Rei ==
[[Image:Ubu_Rei.jpg|thumb|250px|Portada d'una edició d''''"Ubu Rei"''', obra principal d'Alfred Jarry]]
[[File:Véritable portrait de Monsieur Ubu.png|thumb|250px|Retrat del Pare Ub, per Alfed Jarry]]
L'obra que li va donar a conéixer fon ''[[Ubú Rei]]'', estrenada en [[París]] el 10 de decembre de [[1896]], en un gran escàndal, se li considera antecessora directa del [[teatre de l'absurt]]. En ella Jarry conseguix l'aplaudiment del gran [[París]]. La seua estrena fon interrompuda diverses vegades pels ahucs dels ofesos i els vítors dels vanguardistes. En el seu moment només es va representar dos voltes. És una comèdia [[sàtira|satírica]] en la que es mesclen les referències a [[Macbeth]] en els excessos d'un monarca tant tirà com covart. I la trama del qual dona lloc a situacions portades fins a l'absurt. És una crítica corrosiva contra l'autoritat que l'autor realisa a través de l'arribada al poder del grotesc Pare Ubú, qui junt en la seua dona encarnen la corrupció i el despotisme, casi un paradigma dels dictadors del [[Sigle XX]]. [[William Yeats]], que a pesar del seu mal francés presencià l'estrena va escriure en la seua autobiografia a propòsit d'eixa nit "Després de nosatros, El Déu Salvage".
L'obra que li va donar a conéixer fon ''[[Ubú Rei]] '', estrenada en [[París]] el [[10 de decembre]] de [[1896]], en un gran escàndal, se li considera antecessora directa del [[teatre de l'absurt]]. En ella Jarry conseguix l'aplaudiment del gran [[París]]. La seua estrena fon interrompuda diverses vegades pels ahucs dels ofesos i els vítors dels vanguardistes. En el seu moment a soles es va representar dos voltes. És una comèdia [[sàtira|satírica]] en la que es mesclen les referències a [[Macbeth]] en els excessos d'un monarca tant tirà com covart. I la trama del qual dona lloc a situacions portades fins a l'absurt. És una crítica corrosiva contra l'autoritat que l'autor realisa a través de l'arribada al poder del grotesc Pare Ubú, qui junt en la seua dona encarnen la corrupció i el despotisme, casi un paradigma dels dictadors del [[Sigle XX]]. [[William Yeats]], que a pesar del seu mal francés presencià l'estrena va escriure en la seua autobiografia a propòsit d'eixa nit "Despuix de nosatros, El Déu Salvage".
== Despres d'Ubu Rei ==
== Despuix d'Ubu Rei ==
A partir de ''Ubú rei'', Jarry va escomençar a confondre's en el seu propi personage, adoptant la parla sincopada i pedant del seu personage i la seua personalitat. Es va tornar més excèntric. Caminava sempre per [[París]] en una pistola en el cinturó. A pesar del seu èxit, va viure de forma pobra fins a la seua mort, producte d'una [[tuberculosis]] empijorada per l'alcohol i les drogues el dia 1 de novembre de [[1907]], en l'Hospital de la Caritat, als trentaquatre anys.
A partir de ''Ubú rei'', Jarry va escomençar a confondre's en el seu propi personage, adoptant la parla sincopada i pedant del seu personage i la seua personalitat. Es va tornar més excèntric. Caminava sempre per [[París]] en una pistola en el cinturó. A pesar del seu èxit, va viure de forma pobra fins a la seua mort, producte d'una [[tuberculosis]] empijorada per l'alcohol i les drogues el dia [[1 de novembre]] de [[1907]], en l'Hospital de la Caritat, als trentaquatre anys.
La seua obra pòstuma ''Fetes i dites del doctor Faustroll, patafísic'' (''Gestes et opinions du docteur Faustroll, pataphysicien'') descriu les ensenyances d'un Faustroll, naixcut als 63 anys i pioner de la "[[Patafísica]]", disciplina que tracta "les lleis que governeu les excepcions i explicaran l'univers adicional a este". En la patafísica tot succés de l'univers és una excepció, i les lleis de la [[física]] no són més que excepcions que es produïxen més a sovint.
La seua obra pòstuma ''Fetes i dites del doctor Faustroll, patafísic'' (''Gestes et opinions du docteur Faustroll, pataphysicien'') descriu les ensenyances d'un Faustroll, naixcut als 63 anys i pioner de la "[[Patafísica]]", disciplina que tracta "les lleis que governeu les excepcions i explicaran l'univers adicional a este". En la patafísica tot succés de l'univers és una excepció, i les lleis de la [[física]] no són més que excepcions que es produïxen més a sovint.
== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Patafísica]]
*[[Patafísica]]
== Referències ==
Tomkins, Calvin (abril de 2006). Ed. Anagrama (ed.). Duchamp, Primera edició, 639 pàgines. ISBN 84-339-7249-9.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://oicop.iespana.es/ L'Atre Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Valencia]
{{Commonscat|Alfred Jarry}}
*[http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colegio Oficial de Pataphysica de Valencia]
*[http://www.candelaverde.org Altissim Institut d'Estudis Pataphysicos de la Candelaria].
*[http://www.candelaverde.org Altissim Institut d'Estudis Pataphysicos de la Candelaria].
*[http://www.labondiola.com.ar/publishing/ubu_rey/ "Ubu rey", Edició electronica completa]
*[http://www.labondiola.com.ar/publishing/ubu_rey/ "Ubu rey", Edició electronica completa]
*[http://www.poemasyrelatos.net/biografias_escritores/a/048_alfred_jarry_biografia.htm?Autor=144 Resenya biografica en PoemasyRelatos.net]
*[http://www.poemasyrelatos.net/biografias_escritores/a/048_alfred_jarry_biografia.htm?Autor=144 Resenya biografica en PoemasyRelatos.net]
*[http://www.zonamoebius.com/02.nudos-y-senales/avr_1004_jarry.htm Alfred Jarry: patafísica, virtualitat i heterodòxia]
*[http://www.zonamoebius.com/02.nudos-y-senales/avr_1004_jarry.htm Alfred Jarry: patafísica, virtualitat i heterodòxia]
{{traduït de|es|Alfred_Jarry}}
{{traduït de|es|Alfred_Jarry}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Patafísica]]
[[Categoria:Patafísica]]
[[Categoria:Surrealisme]]
[[Categoria:Surrealisme]]