Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Jarry_velo.jpg|thumb|300px|<center>'''Alfred Jarry''' en la seua bicicleta</center>]] | + | [[File:Alfred Jarry.jpg|thumb|250px|Alfred Jarry]] |
| | | |
− | '''Alfred Jarry''' ([[Laval]], 8 de [[setembre]] de [[1873]] - [[París]], 1 de [[novembre]] de [[1907]]) fon un [[dramaturc]] i [[poeta]] [[frança|francés]] | + | '''Alfred Jarry''' ([[Laval]], [[8 de setembre]] de [[1873]] - † [[París]], [[1 de novembre]] de [[1907]]) fon un [[dramaturc]] i [[poeta]] [[frança|francés]] |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
− | '''Alfred Henry Jarry''' va nàixer en la ciutat francesa de [[Laval]], fill d'Anselme i Carolina. Rep una educació en molt de mirament. En octubre de [[1891]] arriba a [[París]] per a estudiar en l'Institut Henri IV; despuix del bachillerat va tractar d'accedir a la [[École Normale Superiore]], en la que no fon admés. Més tart va ingressar en [[La Sorbona]] i fon alumne de [[Henri Bergson]]. Va obtindre pronte l'èxit lliterari en els seus poemes en vers i la seua prosa original. Als vint anys va publicar la seua primera obra. Poc despuix va morir sa mare, a qui va succeir dos anys més tart son pare, qui li deixà una quantiosa herència, la qual cosa, sumat a l'èxit primerenc de les seues obres, li va portar a una vida desordenada i irregular. | + | '''Alfred Henry Jarry''' va nàixer en la ciutat francesa de [[Laval]], fill d'Anselme i Carolina. Rep una educació en molt de mirament. En octubre de l'any [[1891]] arriba a [[París]] per a estudiar en l'Institut Henri IV; despuix del bachillerat va tractar d'accedir a la [[École Normale Superiore]], en la que no fon admés. Més tart va ingressar en [[La Sorbona]] i fon alumne de [[Henri Bergson]]. Va obtindre pronte l'èxit lliterari en els seus poemes en vers i la seua prosa original. Als vint anys va publicar la seua primera obra. Poc despuix va morir sa mare, a qui va succeir dos anys més tart son pare, qui li deixà una quantiosa herència, la qual cosa, sumat a l'èxit primerenc de les seues obres, li va portar a una vida desordenada i irregular. |
| | | |
| == Ubu Rei == | | == Ubu Rei == |
− | [[Image:Ubu_Rei.jpg|thumb|250px|Portada d'una edició d''''"Ubu Rei"''', obra principal d'Alfred Jarry]] | + | [[File:Véritable portrait de Monsieur Ubu.png|thumb|250px|Retrat del Pare Ub, per Alfed Jarry]] |
| | | |
− | L'obra que li va donar a conéixer fon ''[[Ubú Rei]] '', estrenada en [[París]] el 10 de [[decembre]] de [[1896]], en un gran escàndal, se li considera antecessora directa del [[teatre de l'absurt]]. En ella Jarry conseguix l'aplaudiment del gran [[París]]. La seua estrena fon interrompuda diverses vegades pels ahucs dels ofesos i els vítors dels vanguardistes. En el seu moment només es va representar dos voltes. És una comèdia [[sàtira|satírica]] en la que es mesclen les referències a [[Macbeth]] en els excessos d'un monarca tant tirà com covart. I la trama del qual dona lloc a situacions portades fins a l'absurt. És una crítica corrosiva contra l'autoritat que l'autor realisa a través de l'arribada al poder del grotesc Pare Ubú, qui junt en la seua dona encarnen la corrupció i el despotisme, casi un paradigma dels dictadors del [[Sigle XX]]. [[William Yeats]], que a pesar del seu mal francés presencià l'estrena va escriure en la seua autobiografia a propòsit d'eixa nit "Després de nosatros, El Déu Salvage". | + | L'obra que li va donar a conéixer fon ''[[Ubú Rei]] '', estrenada en [[París]] el [[10 de decembre]] de [[1896]], en un gran escàndal, se li considera antecessora directa del [[teatre de l'absurt]]. En ella Jarry conseguix l'aplaudiment del gran [[París]]. La seua estrena fon interrompuda diverses vegades pels ahucs dels ofesos i els vítors dels vanguardistes. En el seu moment a soles es va representar dos voltes. És una comèdia [[sàtira|satírica]] en la que es mesclen les referències a [[Macbeth]] en els excessos d'un monarca tant tirà com covart. I la trama del qual dona lloc a situacions portades fins a l'absurt. És una crítica corrosiva contra l'autoritat que l'autor realisa a través de l'arribada al poder del grotesc Pare Ubú, qui junt en la seua dona encarnen la corrupció i el despotisme, casi un paradigma dels dictadors del [[Sigle XX]]. [[William Yeats]], que a pesar del seu mal francés presencià l'estrena va escriure en la seua autobiografia a propòsit d'eixa nit "Despuix de nosatros, El Déu Salvage". |
| | | |
| == Despuix d'Ubu Rei == | | == Despuix d'Ubu Rei == |
Llínea 48: |
Llínea 48: |
| *[[Patafísica]] | | *[[Patafísica]] |
| | | |
− | == Referencies == | + | == Referències == |
| Tomkins, Calvin (abril de 2006). Ed. Anagrama (ed.). Duchamp, Primera edició, 639 pàgines. ISBN 84-339-7249-9. | | Tomkins, Calvin (abril de 2006). Ed. Anagrama (ed.). Duchamp, Primera edició, 639 pàgines. ISBN 84-339-7249-9. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Alfred Jarry}} |
| *[http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colegio Oficial de Pataphysica de Valencia] | | *[http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colegio Oficial de Pataphysica de Valencia] |
| *[http://www.candelaverde.org Altissim Institut d'Estudis Pataphysicos de la Candelaria]. | | *[http://www.candelaverde.org Altissim Institut d'Estudis Pataphysicos de la Candelaria]. |
Llínea 61: |
Llínea 62: |
| {{traduït de|es|Alfred_Jarry}} | | {{traduït de|es|Alfred_Jarry}} |
| | | |
| + | [[Categoria:Biografies]] |
| [[Categoria:Escritors]] | | [[Categoria:Escritors]] |
| [[Categoria:Patafísica]] | | [[Categoria:Patafísica]] |
| [[Categoria:Surrealisme]] | | [[Categoria:Surrealisme]] |