Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | El '''timó''', '''timonet''', '''tomello''' o '''farigola''' (Del [[llatí]] ''thymōne'', derivat de thymus, mat. sign.), en [[castellà]] ''tomillo'', és una planta aromàtica de la família de les labiades (Thymus vulgaris), abruixell aromàtic ramificat, perenne, en fulles sanceres i chicotetes en flors rosades o blanquinoses, d'olor agradable. És molt utilisada en infusió estomacal. | + | [[File:Farigola ThymusVulgaris.jpg|thumb|Timó]] |
| + | |
| + | El '''timó''', '''timonet''', '''tomello''' o '''farigola''' (del [[llatí]] ''thymōne'', derivat de ''thymus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''tomillo'', és una planta aromàtica de la família de les labiades (Thymus vulgaris), abruixell aromàtic ramificat, perenne, en fulles sanceres i chicotetes en flors rosades o blanquinoses, d'olor agradable. És molt utilisada en infusió estomacal. |
| | | |
| El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), diu que també existixen atres varietats de planta en el nom de timó: | | El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), diu que també existixen atres varietats de planta en el nom de timó: |
Llínea 8: |
Llínea 10: |
| * Timó mascle, labiada de l'espècie ''Teucrium polium'', subespècie ''polium''. | | * Timó mascle, labiada de l'espècie ''Teucrium polium'', subespècie ''polium''. |
| * Timó real, espècie ''Dictamnus albus'', ''díctam''. | | * Timó real, espècie ''Dictamnus albus'', ''díctam''. |
| + | |
| + | == Descripció == |
| + | [[File:Planta_de_tomillo.jpg|thumb|250px|Planta de tomello]] |
| + | |
| + | El tomello comú és una planta perenne de tipo subarbustiva, en un tamany que rara volta supera els trenta centímetros d'altura. |
| + | |
| + | Els seus talls són lenyosos en la base i herbáceus en la part superior. És una planta que tendix a una alta ramificació, i estos talls se solen agrupar en grans mates en a on no és fàcil distinguir a on acaba una planta i escomença l'atra. Els talls florals mai produïxen raïls adventicies. Tendixen a l'arrastre en el seu inici i despuixs s'empinen en la seua part final. |
| + | |
| + | Els fulls són abundants i de tamany diminut, entre 5 i 8 mm de llongitut. Tenen una forma oblonga-ovalada, en les vores curvades. Són de color [[vert]] obscur, depenent de la varietat en matisos liles o grisáceos. Pel envés els fulls són blancs. Conten en nervadures laterals ben definides i en un pecíol extremadament curt. |
| + | |
| + | Les flors són chicotetes, de color [[blanc]] o rosa violáceo, pedicelades, axilars, i s'agrupen en chicotets mechons situats en l'extrem distal de les branques. Formen aixina una espècie de mechó en la part superior de les ramificacions del talle, a voltes en inflorescència interrompuda. Les bràctees són verda grisàcees. El càliç, en pèls durs, és bilabiat. Té tres dents en el llavi superior, curts, casi iguals, i dos en l'inferior, molt aguts, més llarcs, en pèls en les seues vores i de color rojós. La corola, una miqueta més llarga que el càliç, en el llavi superior empinat i l'inferior trilobulat. El pistil està rodejat per un nectari prominent en el costat anterior. Els quatre estams descollen de la corola. |
| + | |
| + | Florix entre [[abril]] i [[setembre]]. A pesar d'este periodo de floració tan dilatat, el moment idòneu per a la seua recolecció és en els primers mesos (abril i [[maig]]), el moment en el que la concentració de principis actius és major. |
| + | |
| + | == Utilisació == |
| + | |
| + | La recolecció d'esta planta es dona a principis de la seua floració, en [[primavera]] (abril i maig), quan conta en una major proporció d'olis essencials, i per lo tant sabor i aroma y la seua utilisació es a nivel culinari i medicinal. |
| + | |
| + | === Us culinari === |
| + | [[File:Thyme-Bundle.jpg|thumb|250px|Ramillet de tomello]] |
| + | |
| + | El tomello s'usa en la gastronomia mediterrànea per a aromatisar plats de carn i peix, en guisats o estofats, escabeches, maceracions, embotits, en salses, ensalades, i un llarc etcétera. |
| + | |
| + | Els seus fulls es nuguen en atres herbes aromàtiques en un ramillet e infusionen caldos de tot tipo. Depenent de l'herba aromàtica, s'agrega abans o despuix a la cocció. En el cas del tomello, deu afegir-se a l'inici dels guisos per a que les seues essències tinguen temps d'impregnar els ingredients. Les seues flors són comestibles, encara que s'usen més freqüentment en la medicina popular. |
| + | |
| + | Sobre la mescla en atres herbes aromàtiques, no se recomana juntar en mejorana, orégano, perifollo, berros, i inclús el [[romer]] per que el sabor del tomello no és compatible i per lo tant no es deurien combinar en un plat. Per un atre costat, recomana usar-ho en [[Carabasseta|carabassetes]], [[Pimentó|pimentons]] i [[Tomata|tomates]]. Les parrillades mediterrànees, siguen de carn o d'[[hortaliça]], se solen aromatisar en tomello. |
| + | |
| + | També es preparen [[Formage|formages]] aromatisats en tomello en tot el mediterràneu, destacant-se la Provença francesa. |
| + | |
| + | === Us medicinal === |
| + | [[File:THYMUS_VULGARIS_-_AGUDA_-_IB-180_(Timó).JPG|thumb|250px|Tomello en flor]] |
| + | El tomello té una llarga tradició en la fitoterapia popular, especialment entre els diversos pobles que han habitat el [[Mediterràneu]]. Es recomana per a dolors estomacals, còlics abdominals, indigestions, etc. És antisèptic sobre úlceres i ferides, tònic (activa el sistema nerviós), estomacal i digestiu, ademés de antiespasmòdic estomacal, carminatiu, expectorant i balsàmic. És especialment útil en casos de tós, refredat, bronquitis, laringitis i catarros en general que afecten a l'aparat respiratori. Els gargarismes en este líquit dona excelents resultats per a les inflamacions bucofaríngees. |
| + | |
| + | Totes les seues parts són útils, encara que les que presenten una major proporció d'olis essencials són les flors, que són les que s'aprofiten en la medicina. A nivell culinari, una senzilla sopa de tomello en aigua, pa, oli d'oliva i all pot ajudar notablement a la dispèpsia (indigestió) i a la convalescència. |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * Ara Roldán, Alfredo (2003). «Tomillo». 40 plantas medicinales. EDAF. p. 188 |
| + | * Muñoz López de Bustamante, Fernando (1996). Plantas medicinales y aromáticas: estudio, cultivo y procesado. Mundi-Prensa Libros. p. 281 |
| + | * Rosselló, Jaume; Armitt, Janice (2017). «Tomillo (Thymus vulgaris)». Manual práctico de plantas medicinales: El libro más completo sobre las aplicaciones terapéuticas de las plantas medicinales. Robinbook |
| + | * [http://www.theplantlist.org/tpl/search?q=Thymus+vulgaris Thymus vulgaris en PlantList] |
| + | * [https://www.tropicos.org/Name/17600443 Tymus vulgaris en tropicos.org] |
| + | * [http://www.anthos.es/ Thymus vulgaris». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique |
| + | * Berendsohn, W.G. & A.E. Araniva de González. 1989. Listado básico de la Flora Salvadorensis: Dicotyledonae, Sympetalae (pro parte): Labiatae, Bignoniaceae, Acanthaceae, Pedaliaceae, Martyniaceae, Gesneriaceae, Compositae. Cuscatlania 1(3): 290–1–290–13 |
| + | * CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City |
| + | * Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2) |
| + | * Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín |
| + | * Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443 |
| + | * Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis |
| + | * Standley, P. C. & L. O. Williams. 1973. Labiatae. In Standley, P.C. & Williams, L.O. (eds), Flora of Guatemala - Part IX, Number 3. Fieldiana, Bot. 24(9/3): 237–317 |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | | + | {{Commonscat|Thymus vulgaris}} |
− | * [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Tim%C3%B3 Timó - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]
| + | {{Wikispecies|Thymus vulgaris}} |
| + | {{DGLV|Timó}} |
| | | |
| [[Categoria:Biologia]] | | [[Categoria:Biologia]] |