Canvis

'''Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament''', de nom ''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo'', ''vescomtesa de Jorbalán'',  ([[Madrit]], [[1 de giner]] de [[1809]] – [[Valéncia]],  [[24 d'agost]] de [[1865]]), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius).  

'''Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament''', de nom ''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo'', ''vescomtesa de Jorbalán'',  ([[Madrit]], [[1 de giner]] de [[1809]] - † [[Valéncia]],  [[24 d'agost]] de [[1865]]), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius).

==Biografia==

==Biografia==

===Fundadora de les Adoratrius===

===Fundadora de les Adoratrius===

Després d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la [[prostitució]], i en [[abril]] de [[1845]], funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]],  deixa el lux de la cort de [[Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Després de grans dificultats, per a [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra,  sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim  Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)|Santander]] ([[1865]]). En l'agost de 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any.

Despuix d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la [[prostitució]], i en [[abril]] de [[1845]], funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]],  deixa el lux de la cort de [[Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Despuix de grans dificultats, per a l'any [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra,  sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim  Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en l'any [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)|Santander]] ([[1865]]). En agost de l'any 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar a les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any.

==Apostolat social==  

==Apostolat social==