Llínea 3: |
Llínea 3: |
| Es tracta d'una forma d'[[imperialisme]], en la forma de [[patriotisme]] extrem que justifica una [[política exterior]] agressiva. | | Es tracta d'una forma d'[[imperialisme]], en la forma de [[patriotisme]] extrem que justifica una [[política exterior]] agressiva. |
| | | |
− | El terme ''jingoism'' fon acunyat pel radical George Holyoake en una carta al periòdic britànic The Daily News el 13 de març de 1878. | + | El terme ''jingoism'' fon acunyat pel radical George Holyoake en una carta al periòdic britànic The Daily News el [[13 de març]] de [[1878]]. |
| | | |
| El seu orige es troba en [[Gran Bretanya]], a on el jingoísme era el mecanisme de movilisació popular de l'ultra nacionalisme militariste i expansioniste, utilisat per polítics que consideraven necessari l'Imperi, tant els tories (Benjamin Disraeli, Neville Chamberlain) com els whigs (Gladstone, Cecil Rhodes). | | El seu orige es troba en [[Gran Bretanya]], a on el jingoísme era el mecanisme de movilisació popular de l'ultra nacionalisme militariste i expansioniste, utilisat per polítics que consideraven necessari l'Imperi, tant els tories (Benjamin Disraeli, Neville Chamberlain) com els whigs (Gladstone, Cecil Rhodes). |
| | | |
− | Este hipernacionalisme sentimental s'alimentava en l'acossament a l'hegemonia britànica que representaven les demés potències europees ([[França]], [[Alemanyia]], [[Rússia]]) i en menor medida els [[Estats Units]] (a on es va rebre a la seua volta el terme jingoísme, que escomençà a utilisar-se d'un modo similar). | + | Este hipernacionalisme sentimental s'alimentava en l'acossament a l'hegemonia britànica que representaven les demés potències europees ([[França]], [[Alemanya]], [[Rússia]]) i en menor medida els [[Estats Units]] (a on es va rebre a la seua volta el terme jingoísme, que escomençà a utilisar-se d'un modo similar). |
| | | |
| Numerosos intelectuals es varen sentir atrets pel nomenat "darwinisme social", que extrapolaba les idees evolucionistes de Charles Darwin a les qüestions socials i polítiques, afirmant l'existència de nacions més capacitades per a la supervivència, pobles inferiors i superiors, i que el seu èxit o fracàs es devia a la seua capacitat d'aptitut i adaptabilitat, de la mateixa manera que en el restant dels sers vius. Tal volta el millor representant d'esta corrent siga l'escritor britànic [[Rudyard Kipling]] qui parlava de "la càrrega de l'home blanc". | | Numerosos intelectuals es varen sentir atrets pel nomenat "darwinisme social", que extrapolaba les idees evolucionistes de Charles Darwin a les qüestions socials i polítiques, afirmant l'existència de nacions més capacitades per a la supervivència, pobles inferiors i superiors, i que el seu èxit o fracàs es devia a la seua capacitat d'aptitut i adaptabilitat, de la mateixa manera que en el restant dels sers vius. Tal volta el millor representant d'esta corrent siga l'escritor britànic [[Rudyard Kipling]] qui parlava de "la càrrega de l'home blanc". |
| | | |
| == Orige i etimologia == | | == Orige i etimologia == |
− | Durant l'[[era victoriana]], Rússia era vista com una amenaça tant per a l'[[equilibri europeu]] com per als interessos britànics en la [[Raj|Índia]]. Ya s'havia aplegat a la guerra oberta en ocasió de la [[Guerra de Crimea]] (1854-1856). En 1878 l'enfrontament aplegà al punt de convertir-se en una [[crisis diplomàtica]], que es va resoldre gràcies al [[Congrés de Berlín]], en el qual un grup de potències, entre les que es trobava el Regne Unit, governat en eixe moment pel primer ministre [[Benjamin Disraeli]], varen forçar al recentment creat [[Bulgària|estat búlgar]] (recolzat per Rússia, que seguia una política [[paneslavista]]) a acceptar el [[Tractat de Sant Stefano]], en el que se cedia [[Macedònia (regió)|Macedònia]] a l'[[Imperi otomà]]. | + | Durant l'[[era victoriana]], Rússia era vista com una amenaça tant per a l'[[equilibri europeu]] com per als interessos britànics en la [[Raj|Índia]]. Ya s'havia aplegat a la guerra oberta en ocasió de la [[Guerra de Crimea]] ([[1854]]-[[1856]]). En l'any 1878 l'enfrontament aplegà al punt de convertir-se en una [[crisis diplomàtica]], que es va resoldre gràcies al [[Congrés de Berlín]], en el qual un grup de potències, entre les que es trobava el Regne Unit, governat en eixe moment pel primer ministre [[Benjamin Disraeli]], varen forçar al recentment creat [[Bulgària|estat búlgar]] (recolzat per Rússia, que seguia una política [[paneslavista]]) a acceptar el [[Tractat de Sant Stefano]], en el que se cedia [[Macedònia (regió)|Macedònia]] a l'[[Imperi otomà]]. |
| | | |
− | Encara que alguns han senyalat un improvable orige [[vasc]] (''jainko'', lliteralment «el senyor de dalt», en referència a [[Deu]]), la paraula ''jingoísme'' sorgí d'una cançó patriòtica del [[music-hall]] britànic de 1878, del compositor G. H. MacDermott, que sembla haver-ho pres d'un [[hipocorístic]] coloquial del nom de Jesús, usual en Anglaterra des de finals del [[sigle XVII]].<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=jingo&searchmode=none ''Jingoism'' en etymonline.com]</ref> Dita cançó fon popularisada pel cantant G. W. Hunt. La traducció de la lletra és la següent: | + | Encara que alguns han senyalat un improvable orige [[vasc]] (''jainko'', lliteralment «el senyor de dalt», en referència a [[Deu]]), la paraula ''jingoísme'' sorgí d'una cançó patriòtica del [[music-hall]] britànic de 1878, del compositor G. H. MacDermott, que sembla haver-ho pres d'un [[hipocorístic]] coloquial del nom de Jesús, usual en Anglaterra des de finals del [[sigle XVII]]. <ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=jingo&searchmode=none ''Jingoism'' en etymonline.com]</ref> Dita cançó fon popularisada pel cantant G. W. Hunt. La traducció de la lletra és la següent: |
| | | |
− | {{cita|No volem barallar, pero per Jingo, si ho fem,lt;pgt; | + | {{cita|No volem barallar, pero per Jingo, si ho fem; |
− | Tenim les naus, tenim els hòmens, també els diners,<p> | + | Tenim les naus, tenim els hòmens, també els diners; |
− | Ya barallem en l'orso en el passat, i mentres sigam autèntics britànics,<p> | + | |
− | Els russos no prendran Constantinopla.''}} | + | Ya barallem en l'orso en el passat, i mentres sigam autèntics britànics; |
| + | Els russos no prendran Costantinoble.''}} |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | <references/> |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |