68 268
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «El rei '''Leodegrance''', a voltes '''Leondegrance''', '''Leodogran''', o variacions dels mateixos, és el pare de la reina Guinevere en la…»
El rei '''Leodegrance''', a voltes '''Leondegrance''', '''Leodogran''', o variacions dels mateixos, és el pare de la reina [[Ginebra (reina)|Guinevere]] en la [[Mit Artúric|llegenda artúrica]]. El seu regne de Cameliard generalment s'identifica en Cornualles, pero pot estar ubicat en Cornualles breton prop de la poblat de Carhaix, que és la Carhaise de L'Histoire de Merlin ([[sigle XIII]]).
Leodegrance havia servit a [[Uther Pendragón]], el pare biològic del [[rei Arturo]] i predecessor de l'época. Leodegrance es va encarregar de mantindre la [[Taula Redona]] a la mort d'Uther. Quan Ginebra es casa en Arturo, Leodegrance li dona la taula al jove rei com a regal de bodes. En la romançada posterior, Leodegrance és un dels pocs reis que accepten a Arturo com el seu senyor suprem. Per a açò, la seua terra és invadida pel rei rebel Rience, pero Arturo acodix en la seua ajuda i expulsa a l'enemic. Arturo es troba en Ginebra per primera volta durant esta excursió, i desenrollen un amor que eventualment resulta en el seu matrimoni fatídic.
Segons el Cicle Lancelot-Grail, Leodegrance va engendrar una segona filla fòra del matrimoni; també va cridar a este chiqueta Guinevere. La Falsa Guinevere més tart, convenientment, convenç a la cort d'Arturo de que ella és la seua verdadera esposa i que la seua germana és una impostora, lo que va obligar a la verdadera reina i el seu amant [[Lancelot]] a amagar-se en el seu amic [[Galehaut]]. Guinevere finalment retorna i recupera el seu tro.
En la mitologia galesa, el pare de Ginebrar (Guinevere) és el jagant Ogyruan/Ogyrvan o Gogyrfan, que es menciona en varis texts del mig galés.
== Referències ==
* Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
* Griffin, Justin E. (16 de julio de 2001). The Holy Grail: The Legend, the History, the Evidence (en inglés). McFarland. ISBN 9780786450312
== Bibliografia ==
* Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Forbush, William Byron. The Queens of Avalon. Ed. The Knights of King Arthur, Boston, 1925
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
* Ronan Coghlan (1991) Encyclopaedia of Arthurian Legends, Element Books.
* Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]
Leodegrance havia servit a [[Uther Pendragón]], el pare biològic del [[rei Arturo]] i predecessor de l'época. Leodegrance es va encarregar de mantindre la [[Taula Redona]] a la mort d'Uther. Quan Ginebra es casa en Arturo, Leodegrance li dona la taula al jove rei com a regal de bodes. En la romançada posterior, Leodegrance és un dels pocs reis que accepten a Arturo com el seu senyor suprem. Per a açò, la seua terra és invadida pel rei rebel Rience, pero Arturo acodix en la seua ajuda i expulsa a l'enemic. Arturo es troba en Ginebra per primera volta durant esta excursió, i desenrollen un amor que eventualment resulta en el seu matrimoni fatídic.
Segons el Cicle Lancelot-Grail, Leodegrance va engendrar una segona filla fòra del matrimoni; també va cridar a este chiqueta Guinevere. La Falsa Guinevere més tart, convenientment, convenç a la cort d'Arturo de que ella és la seua verdadera esposa i que la seua germana és una impostora, lo que va obligar a la verdadera reina i el seu amant [[Lancelot]] a amagar-se en el seu amic [[Galehaut]]. Guinevere finalment retorna i recupera el seu tro.
En la mitologia galesa, el pare de Ginebrar (Guinevere) és el jagant Ogyruan/Ogyrvan o Gogyrfan, que es menciona en varis texts del mig galés.
== Referències ==
* Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
* Griffin, Justin E. (16 de julio de 2001). The Holy Grail: The Legend, the History, the Evidence (en inglés). McFarland. ISBN 9780786450312
== Bibliografia ==
* Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Forbush, William Byron. The Queens of Avalon. Ed. The Knights of King Arthur, Boston, 1925
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
* Ronan Coghlan (1991) Encyclopaedia of Arthurian Legends, Element Books.
* Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]