23 476
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:20041229-Coatlicue (Museo Nacional de Antropología) MQ-3.jpg|thumb|Coatlicue, [[Museu Nacional de Antropologia]], [[Mèxic]]]]
[[Image:20041229-Coatlicue (Museo Nacional de Antropología) MQ-3.jpg|thumb|200px|Coatlicue, [[Museu Nacional de Antropologia]], [[Mèxic]]]]
'''Coatlicue''' (en [[nahua]] cōātlicuē, "la que té la seua falda de [[serp]]s") era una deesa de la [[mitologia asteca]].
'''Coatlicue''' (en [[nahua]] cōātlicuē, "la que té la seua falda de [[serp]]s") era una deesa de la [[mitologia asteca]].
Per als [[Asteca|asteques]] era la deesa de la [[fertilitat]], patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'[[Huitzilopochtli]]. També rebia els noms de ''Tonāntzin'' i ''Teteōīnān'', i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de [[mà|mans]] i [[cor]]s humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.
Per als [[Asteca|asteques]] era la deesa de la [[fertilitat]], patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'[[Huitzilopochtli]]. També rebia els noms de ''Tonāntzin'' i ''Teteōīnān'', i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de [[mà|mans]] i [[cor]]s humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.
== Referències ==
* Klein, Cecelia F. "A New Interpretation of the Aztec Statue Called Coatlicue, 'Snakes Her Skirt,'" Ethnohistory 55(2):229-250. 2008
* León y Gama, Antonio de. Descripción histórica y cronológica de las dos piedras: que con ocasión del empedrado que se está formando en la plaza Principal de México, se hallaron en ella el año de 1790. Impr. de F. de Zúñiga y Ontiveros, 1792; reprint Nabu Press (2011; Spanish), ISBN 1-173-35713-0. An expanded edition, with descriptions of additional sculptures (like the Stone of Tizoc), edited by Carlos María Bustamante, published in 1832. There have been a couple of facsimile editions, published in the 1980s and 1990s. Library of Congress digital edition of León y Gama's 1792 work on the Calendar Stone
==Bibliografia ==
* Carbonell, Ana María. "From Llorona to Gritona: Coatlicue in Feminist Tales by Viramontes and Cisneros." MELUS 24(2) Summer 1999:53-74
* Cisneros, Sandra. "It occurs to me I am the creative/destructive goddess Coatlicue." The Massachusetts Review 36(4):599. Winter 1995
* De León, Ann. "Coatlicue or How to Write the Dismembered Body." ' 'MLN Hispanic Notes Volume 125, Number 2: 259-286 March 2010
* Dorsfuhrer, C. "Quetzalcoatl and Coatlicue in Mexican Mythology." Cuadernos Hispanoamericanos (449):6–28 November 1987
* Fernández, Justino. Coatlicue. Estética del arte indígena antiguo. Centro de Estudios Filosóficos, UNAM, México, 1954
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Coatlicue}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]