Diferència entre les revisions de "Xochitónal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl')
Llínea 1: Llínea 1:
'''Xochitónal''' (del náhuatl, flor d'ànima), en la [[mitologia asteca]] era una jagantesca iguana que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo, un dels llocs per a on tenien que passar els morts per a aplegar al [[Mictlán]].​
+
'''Xochitónal''' (del nàhuatl, flor d'ànima), en la [[mitologia asteca]] era una jagantesca iguana que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo, un dels llocs per a on tenien que passar els morts per a aplegar al [[Mictlán]].​
  
 
Atres fonts afirmen que era un [[fardacho]] jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un [[Caiman yacare|caimà]] encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del [[riu]] Apanhuiayo, un immens [[llac]] d'aigües [[Negre|negres]] que representava el sèptim obstàcul que l'[[ànima]] devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del [[Chiconahuapan]] a on es trobaria en el senyor dels morts [[Mictlantecuhtli]] i en la seua presència moriria definitivament.
 
Atres fonts afirmen que era un [[fardacho]] jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un [[Caiman yacare|caimà]] encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del [[riu]] Apanhuiayo, un immens [[llac]] d'aigües [[Negre|negres]] que representava el sèptim obstàcul que l'[[ànima]] devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del [[Chiconahuapan]] a on es trobaria en el senyor dels morts [[Mictlantecuhtli]] i en la seua presència moriria definitivament.
Llínea 14: Llínea 14:
 
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
 
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
 
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
 
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
+
* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología nàhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
 
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
 
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
  
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia asteca]]
 
[[Categoria:Mitologia asteca]]

Revisió de 12:01 27 feb 2023

Xochitónal (del nàhuatl, flor d'ànima), en la mitologia asteca era una jagantesca iguana que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo, un dels llocs per a on tenien que passar els morts per a aplegar al Mictlán.​

Atres fonts afirmen que era un fardacho jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un caimà encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del riu Apanhuiayo, un immens llac d'aigües negres que representava el sèptim obstàcul que l'ànima devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del Chiconahuapan a on es trobaria en el senyor dels morts Mictlantecuhtli i en la seua presència moriria definitivament.

Referències

  • Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
  • Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia

  • González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
  • Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología nàhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
  • Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa