524
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 242:
Llínea 242: − + − + − + − + − + − + − Tras la muerte sin descendientes de [[Martín el Humano]], el [[Compromiso de Caspe]] instaura un nuevo linaje, la familia castellana de los [[Casa de Trastámara|Trastámara]], en la [[Corona de Aragón]].+
→El Reino de Valencia en la Corona de Aragón (ss. XIII–XVIII)
El Sit muigué en Valéncia el [[10 de juliol]] de [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].
El Sit muigué en Valéncia el [[10 de juliol]] de [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].
===El Reino de Valencia en la Corona de Aragón (ss. XIII–XVIII)===
===Lo Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===
'''<u>La Reconquista, establecimiento de sus Fueros, crecimiento humanísta</u>'''<br />
'''<u>La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista</u>'''<br />
Conquista de Valencia por [[Jaime I de Aragón|Jaime I]] (Rey de Aragón y Conde de Barcelona) en 1238. Se crea una nueva ley para el Reino, los fueros, ''els Furs'' que años después se hicieron extensivos al resto del [[Reino de Valencia]] y se realiza el reparto de las tierras como queda testimoniado en el [[Llibre del Repartiment de Valencia|Llibre del Repartiment]].
Conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en 1238. Se crea una nova llei per al Regne, ''els Furs'' que anys després se varen fer extensius al restant de lo [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en lo [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]].
En [[1348]] la peste negra y sucesivas epidemias diezman la población de la ciudad mientras estalla una revuelta ciudadana contra los excesos del rey, la guerra de la Unión.
En [[1348]] la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió.
En [[1363]] y [[1364]] la ciudad repele por dos veces el asalto de las tropas castellanas. Como premio, el [[Rey Pedro el Ceremonioso]] concede a la ciudad el título de "Dos veces leal", que queda representado por las dos L que ostenta el escudo de la ciudad.
En [[1363]] i [[1364]] la ciutat repel per dos vegades l'assalt de les tropes castellanes. Com premi, lo [[Re Pere el Cerimoniós]] concedix a la ciutat lo títul de "Dos vegades lleal", que queda representat per les dos eles que ostenta l'escut de la ciutat.
En [[1391]] los cristianos asaltan el barrio judío, y los obligan a convertirse al cristianismo, posteriormente en [[1456]] los árabes de la ciudad siguen su misma suerte.
En [[1391]] els cristians assalten el barri judeu, i les obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.
Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Caspe]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].
<u>'''El renacimiento valenciano'''</u>
<u>'''El renacimiento valenciano'''</u>