69 156
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Humbaba '''Jumbaba, Huwawa''' (en ortografia sumèria), '''Hubaba''' en elamita…»
[[File:Humbaba_deamon-AO_9034-IMG_0655-black.jpg|thumb|250px|Representació d'Humbaba]]
'''Jumbaba, Huwawa''' (en ortografia sumèria), '''Hubaba''' en elamita o '''Humbaba''' (en ortografia assíria), en la [[mitologia sumèria]] i [[mitologia acadia|acadia]], va ser un jagant, guardià i senyor del bosc de cedres en la Terra dels Vius, a on moraven els [[Deu|deus]], governada per [[Utu]], el Sol. Personificaba també el riu de la mort. Humbaba, mònstruo en cara de [[lleó]], [[Dent|dents]] de dragó, rugia com l'[[aigua]] de l'inundació i posseïa un gros cabellam i grans peus.
== Mitologia ==
En el Poema de [[Gilgamesh]], va atacar a Gilgamesh, [[Enkidu]] i companyia quan estos varen talar un cedre, pero Gilgamesh ho atrapa posant-li un rogle en el seu [[nas]] i nugant els seus braços. Pensa lliberar-ho pero Enkidu s'opon, quan Huwawa protesta ho decapiten. [[Enlil]], que havia segut el deu que va posar a Huwawa a càrrec del bosc de cedres, es posa furiós i redistribuïx les sèt aures que li havia donat a Humbaba.
És possible que la figura d'Humbaba estiga directament inspirada en el deu elamita Humban. El país del que és guardià es correspon prou be en al territori d'Elam (país montanyós ubicat en l'est i esguitat de coníferes). De la mateixa manera que en el [[Dimonis|dimoni]] [[Pazuzu]], la seua image es va difondre en forma d'amulets protectors.
== Referències ==
* A. R. George: La epopeya del Gilgamesh babilónico. Oxford University Press, 2003. pág. 493
* Black, Jeremy A.; Green, Tessa; Rickards (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 85-86. ISBN 0714117056
* Jean Bottéro (1992). L’Épopée de Gilgameš. Le grand homme qui ne voulait pas mourir (en francés). Gallimard. ISBN 2-07-072583-9
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en [[anglés]]). Archeological Institute of America.
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
== Bibliografia ==
* C. J. Mullo-Weir, Four Hymns to Gula, Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland 1, 1929
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
* George A. Barton, The Problem of the Origin and early History of the Deity Nin-Ib (Nin-Urta, Nin-Urash). Journal of the American Oriental Society 46, 1926
* «Mesopotamian Apotropaic Gods and Monsters» (en anglés)
* Sarah B. Graff (2013). Humbaba/Huwawa. p. 251
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Humbaba}}
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]
'''Jumbaba, Huwawa''' (en ortografia sumèria), '''Hubaba''' en elamita o '''Humbaba''' (en ortografia assíria), en la [[mitologia sumèria]] i [[mitologia acadia|acadia]], va ser un jagant, guardià i senyor del bosc de cedres en la Terra dels Vius, a on moraven els [[Deu|deus]], governada per [[Utu]], el Sol. Personificaba també el riu de la mort. Humbaba, mònstruo en cara de [[lleó]], [[Dent|dents]] de dragó, rugia com l'[[aigua]] de l'inundació i posseïa un gros cabellam i grans peus.
== Mitologia ==
En el Poema de [[Gilgamesh]], va atacar a Gilgamesh, [[Enkidu]] i companyia quan estos varen talar un cedre, pero Gilgamesh ho atrapa posant-li un rogle en el seu [[nas]] i nugant els seus braços. Pensa lliberar-ho pero Enkidu s'opon, quan Huwawa protesta ho decapiten. [[Enlil]], que havia segut el deu que va posar a Huwawa a càrrec del bosc de cedres, es posa furiós i redistribuïx les sèt aures que li havia donat a Humbaba.
És possible que la figura d'Humbaba estiga directament inspirada en el deu elamita Humban. El país del que és guardià es correspon prou be en al territori d'Elam (país montanyós ubicat en l'est i esguitat de coníferes). De la mateixa manera que en el [[Dimonis|dimoni]] [[Pazuzu]], la seua image es va difondre en forma d'amulets protectors.
== Referències ==
* A. R. George: La epopeya del Gilgamesh babilónico. Oxford University Press, 2003. pág. 493
* Black, Jeremy A.; Green, Tessa; Rickards (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 85-86. ISBN 0714117056
* Jean Bottéro (1992). L’Épopée de Gilgameš. Le grand homme qui ne voulait pas mourir (en francés). Gallimard. ISBN 2-07-072583-9
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en [[anglés]]). Archeological Institute of America.
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
== Bibliografia ==
* C. J. Mullo-Weir, Four Hymns to Gula, Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland 1, 1929
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
* George A. Barton, The Problem of the Origin and early History of the Deity Nin-Ib (Nin-Urta, Nin-Urash). Journal of the American Oriental Society 46, 1926
* «Mesopotamian Apotropaic Gods and Monsters» (en anglés)
* Sarah B. Graff (2013). Humbaba/Huwawa. p. 251
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Humbaba}}
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]