Diferència entre les revisions de "Amentit"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:La_tombe_de_Horemheb_(KV.57)_(Vallée_des_Rois_Thèbes_ouest)_-2.jpg|thumb|250px|Amentit donat la benvinguda al [[faraó]] [[Horemheb]] en la seua tomba]]
+
[[File:Maat.svg|thumb|250px|Representació de la deesa Maat]]
  
'''Amentit''' (també '''Amentet''', '''Ament''', '''Amentent''', '''Imentet''' o '''Imentit''', significa La de l'Occident) era una deesa de la [[Mitologia egipcíaca|mitologia]] de l'[[Antic Egipte]], poc coneguda, que representa a les necròpolis occidentals del [[Nil]], a on s'acollia als difunts. Era l'esposa d'[[Aqen]], un deu que guiava a [[Ra]] a través de determinades zones de l'inframon.
+
'''Maat''' o '''Ma'at''', símbol de la veritat, la justícia i l'harmonia còsmica; també era representada com a [[Deu|deesa]], la filla de [[Ra]] en la [[mitologia egipcíaca]]. És fonamentalment un concepte abstracte de justícia universal, d'equilibri i harmonia còsmics que imperen en el món des del seu orige i és necessari conservar. Resumix la cosmovisió egipcíaca, similar a la noció d'harmonia, pròpia del món helènic, o a l'idea de virtut, del món judeocristià. També és coneguda pel seu símbol: la ploma d'esturç, en la qual, segons la mitologia egipcíaca, es pesa l'[[ànima]] en el [[Juí d'Osiris]] i es decidix si esta mereix la vida eterna o a que [[Ammit]] s'el menge.
  
Encara que mai va ser adorada oficialment, és mencionada en varis himnes i passages del [[Llibre dels morts]].
+
El [[jeroglífic]] que la representa és una ploma d'esturç, vertical, en perfecte equilibri i atres variants.​ Este símbol apareix en la representació del Juí d'Osiris, el moment en que es pesava en una balança de dos plats el Ib (consciència) del difunt, en un es depositava el cor del difunt (símbol de la seua consciència) i en l'atre apareixia el jeroglífic Maat (símbol de l'harmonia i justícia universal). Si aquell pesava igual que el segon, el fallit conseguia la seua estància eterna en el Més allà. Si no, Ammyt el devorava. També se la coneix com '''Mayet'''. A través de la seua representació de la justícia se li vinculava en la fertilitat.
  
== Mitologia ==
+
Maat, com a deesa, va ser venerada en [[Karnak]], en el seu santuari; també va tindre un temple en [[Menfis]], va ser venerada en el temple de Deir el-Medina i en molts temples egipcíacs dedicats a atres deus.
Com a deesa dels difunts, vivia en un arbre a la vora del [[desert]] que mirava cap a l'entrada de la [[Duat]]. El seu treball principal, aparte de ser una deesa menor de la fertilitat, era oferir aliment i beguda als recent fallits per a restaurar suficientment els seus esperits com per a viajar al camp de canyes, que era essencialment el paraís en la religió de l'Antic Egipte. No obstant, estava tan estretament vinculada a [[Hathor]] i a [[Isis]] en els seus papers del Més allà que possiblement no fòra una deitat independent, sino una forma alternativa d'eixes dos deeses.​ També hauria segut considerada la filla d'Hathor i [[Horus]].
 
 
 
== Iconografia ==
 
Per lo general, se la representava com una dòna en les vestimentes d'una reina que portava ocasionalment un ceptre i el [[anj]], símbol de la vida. Duya sobre el seu cap el [[jeroglífic]] que representa al oest: una ploma, o un [[falcó]], sobre un [[pa]] i un pany plegat.
 
 
 
Apareix a sovint pintada en les parets de les tombes, donant la benvinguda al difunt a l'atra vida. En els fèretres, pot aparéixer pintada en ales, i a voltes com un milano, per la seua conexió en Isis i [[Neftis]].
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 27: Llínea 21:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Amentit}}
+
{{Commonscat|Drawings of Maat}}
  
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
 
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
 
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]
 
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]

Revisió de 19:07 2 abr 2023

Representació de la deesa Maat

Maat o Ma'at, símbol de la veritat, la justícia i l'harmonia còsmica; també era representada com a deesa, la filla de Ra en la mitologia egipcíaca. És fonamentalment un concepte abstracte de justícia universal, d'equilibri i harmonia còsmics que imperen en el món des del seu orige i és necessari conservar. Resumix la cosmovisió egipcíaca, similar a la noció d'harmonia, pròpia del món helènic, o a l'idea de virtut, del món judeocristià. També és coneguda pel seu símbol: la ploma d'esturç, en la qual, segons la mitologia egipcíaca, es pesa l'ànima en el Juí d'Osiris i es decidix si esta mereix la vida eterna o a que Ammit s'el menge.

El jeroglífic que la representa és una ploma d'esturç, vertical, en perfecte equilibri i atres variants.​ Este símbol apareix en la representació del Juí d'Osiris, el moment en que es pesava en una balança de dos plats el Ib (consciència) del difunt, en un es depositava el cor del difunt (símbol de la seua consciència) i en l'atre apareixia el jeroglífic Maat (símbol de l'harmonia i justícia universal). Si aquell pesava igual que el segon, el fallit conseguia la seua estància eterna en el Més allà. Si no, Ammyt el devorava. També se la coneix com Mayet. A través de la seua representació de la justícia se li vinculava en la fertilitat.

Maat, com a deesa, va ser venerada en Karnak, en el seu santuari; també va tindre un temple en Menfis, va ser venerada en el temple de Deir el-Medina i en molts temples egipcíacs dedicats a atres deus.

Referències

  • «Amentet». ancientegyptonline.co.uk. Ancient egypt online
  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons