68 589
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|[[Jnum modelant a Ihy davant de la deesa Heket. Mammisi de Dendera]] '''Ihy''' és el deu chiquet de l'a…»
[[File:DendaraMamisiKhnum-10.jpg|thumb|250px|[[Jnum]] modelant a Ihy davant de la deesa [[Heket]]. Mammisi de Dendera]]
'''Ihy''' és el [[deu]] chiquet de l'alegria i de la música, fill de la deesa [[Hathor]] i del deu [[Horus]] en la [[mitologia egipcíaca]].
Ihy també és conegut com '''Ahí''', '''Ahy''', '''Ihi''', '''Ehi''' o '''Ehy'''.
És citat pels [[Antiga Grècia|grecs]] com a germà d'[[Harsomtus]]. Un atre títul en el que se li coneixia era el deu dels cors per això se li donava importància en els ritos fúnebres del [[faraó]], ademés per este nom va ser relacionat en [[Anubis]].
== Mitologia ==
Hi ha referències ocasionals a Ihy en el [[Llibre dels Morts]] i el seu nom pot significar segons els Texts dels Sarcòfecs, el tocador de [[sistro]] o vedell, en alusió a la seua relació en la deesa vaca Hathor, que excepte contades excepcions ([[Isis]], [[Sejmet]] o [[Neith]]), es diu que és la seua mare.
== Iconografia ==
Se li representa nuet en una capa i duent la trena lateral de la joventut (mecha de pèl que no es podia tallar fins al passar l'edat adulta), tocant el sistro (el seu objecte símbol), el collar menat o en el dit índex en la boca (signe de l'infància).
== Sincretisme ==
Com a deu de l'infància se li vinculava també en el començ de la creació, per lo que algunes voltes se li associava com a fill del deu sol [[Ra]].
== Cult ==
Com a part de l'última generació de deus, no era molt popular entre el poble. Se li rendia cult principalment en Dendera, com a fill d'Hathor i Horus, formant part de la tríade sagrada. En el seu mammisi (casa del naiximent) es feyen rituals anuals per a commemorar el seu naiximent i a on junt a la seua mare esperaven l'arribada d'[[Horbehedety]] (Horus d'Edfu).
En Dendera, es troben representacions seues en els murs del mammisi del Temple d'Hathor.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Meltzer, Edmund S. (2002). Horus. In D. B. Redford (Ed.), The ancient gods speak: A guide to Egyptian religion (pp. 164). New York: Oxford University Press, USA
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ihy}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]
'''Ihy''' és el [[deu]] chiquet de l'alegria i de la música, fill de la deesa [[Hathor]] i del deu [[Horus]] en la [[mitologia egipcíaca]].
Ihy també és conegut com '''Ahí''', '''Ahy''', '''Ihi''', '''Ehi''' o '''Ehy'''.
És citat pels [[Antiga Grècia|grecs]] com a germà d'[[Harsomtus]]. Un atre títul en el que se li coneixia era el deu dels cors per això se li donava importància en els ritos fúnebres del [[faraó]], ademés per este nom va ser relacionat en [[Anubis]].
== Mitologia ==
Hi ha referències ocasionals a Ihy en el [[Llibre dels Morts]] i el seu nom pot significar segons els Texts dels Sarcòfecs, el tocador de [[sistro]] o vedell, en alusió a la seua relació en la deesa vaca Hathor, que excepte contades excepcions ([[Isis]], [[Sejmet]] o [[Neith]]), es diu que és la seua mare.
== Iconografia ==
Se li representa nuet en una capa i duent la trena lateral de la joventut (mecha de pèl que no es podia tallar fins al passar l'edat adulta), tocant el sistro (el seu objecte símbol), el collar menat o en el dit índex en la boca (signe de l'infància).
== Sincretisme ==
Com a deu de l'infància se li vinculava també en el començ de la creació, per lo que algunes voltes se li associava com a fill del deu sol [[Ra]].
== Cult ==
Com a part de l'última generació de deus, no era molt popular entre el poble. Se li rendia cult principalment en Dendera, com a fill d'Hathor i Horus, formant part de la tríade sagrada. En el seu mammisi (casa del naiximent) es feyen rituals anuals per a commemorar el seu naiximent i a on junt a la seua mare esperaven l'arribada d'[[Horbehedety]] (Horus d'Edfu).
En Dendera, es troben representacions seues en els murs del mammisi del Temple d'Hathor.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Meltzer, Edmund S. (2002). Horus. In D. B. Redford (Ed.), The ancient gods speak: A guide to Egyptian religion (pp. 164). New York: Oxford University Press, USA
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ihy}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]