Diferència entre les revisions de "Soja"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 45: Llínea 45:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
 +
 +
*  «Glycine max». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
 +
* Hymowitz, T.; Newell, C.A. (1 de julio de 1981). «Taxonomía del géneroGlicina, domesticación y usos de la soja». Economic Botany (en [[anglés]]) 35 (3): 272-88. ISSN 0013-0001. S2CID 21509807. doi:10.1007/BF02859119
 +
* Jim Deacon. «El ciclo del nitrógeno y la fijación del nitrógeno». Instituto de Biología Celular y Molecular Universidad de Edimburgo
 +
* Purcell, Larry C.; Salmeron, Montserrat; Ashlock, Lanny (2000). pdf «Capítulo 19: Datos sobre la soja». En Servicio de Extensión Cooperativa de la Universidad de Arkansas, ed. Manual de producción de soja de Arkansas - MP197. Little Rock, AR. p. 1
 +
* «Soya: MedlinePlus enciclopedia médica». medlineplus.gov
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 11:57 10 maig 2023

Soja

La soja (Glycine max (L.) Merr. o Glycine soja Sieb. & Zucc.) és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a China, Japó, Corea i Taiwan. Actualment se cultiva en gran cantitat a tota Àsia, Estats Units i a l'oest d'Àfrica. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, encara que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i estepes.

Etimologia

El nom que s'ha donat a la soja prové del vocable antic usat pels chinencs: sou, tal i com la denominaven antigament.

Descripció morfològica

És planta herbàcea anual, el seu cicle vegetatiu oscila de tres a set mesos; se sembra en novembre, decembre i giner, i la seua época de floració és al juliol i agost.

És una herba molt alta que acostuma a superar el metro d'altura. Les fulles, el brot i els fruits són pubescents, el color dels pèls és variable, de rosa a marró grisós.

raïl axonomorfa, la raïl principal pot arribar fins a un metro de profunditat, encara que normalment no sobrepassa els 40-50 cm. Tant a la raïl principal com a les secundàries hi ha nòduls on s'establix relació de simbiosis entre la planta i alguns bactèries (gènero Rhizobium o Bradyrhizobium), tal com ho fan totes les plantes de la família a la que pertany la soja, això li dona la capacitat de fixar nitrogen.

El brot és herbàceu, erecte, rígit, sol ser ramificat i d'altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les fulles són alternes, compostes trifoliades en folíols ovalats i peciols curts, les fulles basals acostumen a ser simples. Estes són de color vert característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles.

La soja té inflorescències racemiformes en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les flors són hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes. La corola està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent. El càliç està format per 5 sépals soldats. L’androna consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el gineceu està format per un únic ovari, monocarpelar.

La soja és una lleguminosa i com a tal el seu fruit és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les llavors poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres. Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol.

La part que s'utilisa medicinalment és la llavor. Esta planta té importants aplicacions en el camp de la dietètica com a substitució de molts productes i derivats càrnics.

Usos medicinals

  • Tractament del dèficit de proteïnes que pot ser causada per una dieta no adequada. Concretament un derivat de la soja, el tofu, conté tot el ventall d'aminoàcits essencials.
  • Reemplaç hormonal durant la menopausa.
  • Coadjuvant en processos d'osteoporosis.
  • Tractament per la hipertròfia benigne de próstata.
  • La lecitina de soja promou la presència de HDL-colesterol en front LDL-colesterol.
  • Atres: per l'elaboració de farina, pa, oli, llet... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.

Derivats de la soja

Bibliografia

  • Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
  • Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914

Referències

  • «Glycine max». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
  • Hymowitz, T.; Newell, C.A. (1 de julio de 1981). «Taxonomía del géneroGlicina, domesticación y usos de la soja». Economic Botany (en anglés) 35 (3): 272-88. ISSN 0013-0001. S2CID 21509807. doi:10.1007/BF02859119
  • Jim Deacon. «El ciclo del nitrógeno y la fijación del nitrógeno». Instituto de Biología Celular y Molecular Universidad de Edimburgo
  • Purcell, Larry C.; Salmeron, Montserrat; Ashlock, Lanny (2000). pdf «Capítulo 19: Datos sobre la soja». En Servicio de Extensión Cooperativa de la Universidad de Arkansas, ed. Manual de producción de soja de Arkansas - MP197. Little Rock, AR. p. 1
  • «Soya: MedlinePlus enciclopedia médica». medlineplus.gov

Enllaços externs

Commons