804
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha de país | nom_oficial = ''Muso oa Lesotho''<br />''Kingdom of Lesotho''<br />Regne de Lesotho | image_bandera = 120px-Flag of Lesotho svg.png | image_esc...».
{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Muso oa Lesotho''<br />''Kingdom of Lesotho''<br />Regne de Lesotho
| image_bandera = 120px-Flag of Lesotho svg.png
| image_escut = 120px-Coats of arms of Lesotho svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationLesotho svg.png
| lema_nacional =''Khotso-pula-nala'' <br /> pau, pluja, prosperitat
| himne_nacional =''[[Lesotho Fatse La Bontata Rona]]''
| capital =[[Maseru]]
| capital_població =180.000 hab ([[2004]])
| capital_coord. = 29_18_S_27_28_E_ 29° 18’ S 27° 28’ E
| ciutat_principal =Maseru
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[idioma sesotho|sesotho]]<br /> [[idioma anglés|anglés]]
| govern =[[monarquia parlamentaria]]
| dirigents_títuls = [[rei de Lesotho|Rei]]<br /> [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Letsie III]]<br />[[Pakalitha Mosisili]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =- fecha
| fundació_dates =del [[Regne Unit]] <br /> [[4 d'octubre]] de [[1966]]
| superfície =30.355
| superfície_lloc =141
| superfície_aigua = despreciable
| fronteres =909 km.
| costes =0 km.
| població = 2.031.348
| població_any =
| població_lloc = 141
| població_densitat = 73
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = 5.113.000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 152
| PIB_per_càpita=US$ 2.163
| IDH = 0,549
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =138
| IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Baix'''</font>
| moneda = [[Loti]] ([[ISO 4217|LSL]])
| gentilici = lesothens, basut.
| horari = [[UTC]] + 2
| horari_estiu =
| cctld= [[.ls]]
| còdic_telefònic = 266
| prefix_radiofònic =7PA-7PZ
| còdic_ISO = 426/LSO/LS
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Commonwealth]]
| nota1 =
}}
'''Lesotho''', el nom oficial del qual és '''Regne de Lesotho''' (Muso oa Lesotho), és un país del sur d'[[Àfrica]], que està [[Enclavament|enclavat]] completament per la [[República de Suràfrica]].
El nom ''Lesotho'' pot traduir-se com ‘el país dels que parlen [[idioma sotho|sotho]]'.
Anteriorment era conegut baix el nom de '''Basutolàndia'''.
És un membre de la [[Commonwealth]] britànica.
== Història ==
En els primers anys del [[sigle XIX]], com a conseqüència directa del periodo [[Mfecane]], el rei dels [[basut]]s [[Moshoeshoe|Moshoeshoe I]] va fundar el regne, si be una série d'enfrontaments militars en els [[Afrikáner|bòers]] entre 1856 i 1868 li portaren al poc de temps a solicitar ajuda al [[Regne Unit]], convertint-se en [[protectorat]] britànic en maig de 1868.
Sorgit puix de la nació històrica dels basuts, Lesotho va obtindre l'independència del Regne Unit el [[4 d'octubre]] de [[1966]].
En giner de [[1970]], [[Leabua Jonathan]], del Partit Nacional de Basotho (BNP), va assumir el poder, dissolgué el Congrés Nacional i va exiliar al rei [[Moshoeshoe II]].
En [[1974]], davall el mandat de Leabua, el Partit del Congrés de Basotho (BCP), guanyà les eleccions.
Leabua les va anular i va refusar cedir el poder al BCP, tancant ademés al seu líder.
El BNP va governar per decret fins a giner de [[1986]], quan un [[colp militar]] l'obligà a deixar el poder.
La junta militar va tornar el poder eixecutiu a l'exiliat rei Moshoeshoe II.
En [[1987]], després d'un desacort en les forces armades, el rei fon forçat novament a l'exili.
El seu fill assumí la corona com a rei [[Letsie III]].
El president de la junta militar, el general [[Metsing Lekhanya]], fon expulsat en [[1991]] i després reemplaçat pel general [[Elias Phisoana Ramaema]], qui tornà el poder a un govern del BCP (democràticament triat) en 1993.
Moshoeshoe II va tornar des de l'exili en [[1992]], com un ciutadà ordinari.
El rei Letsie III intentà sense èxit persuadir al govern del BCP per a deixar a son pare (Moshoeshoe II) com a cap d'estat.
En agost de [[1994]], Letsie III va protagonisar un colp d'estat el qual fon diluït pels militars, que ademés llevaren del govern al BCP.
El nou govern no fon reconegut formalment pel restant dels països de la comunitat internacional.
Moshoeshoe II fon repost com a rei de Lesotho en [[1995]], si be un any després va morir, passant la corona de nou a Letsie III.
== Govern i política ==
Lesotho és una monarquia parlamentària constitucional, la carta magna de la qual es promulgà el [[2 d'abril]] de [[1993]].
El primer ministre, Pakalitha Mosisili, és el cap de Govern i te poders eixecutius.
La figura del rei posseïx en l'actualitat funcions cerimonials, servint principalment com un símbol d'unitat nacional.
El [[Congrés Democràtic de Lesotho|Lesotho Congress for Democracy]] (LCD) controla en l'actualitat la majoria dels bancs de l'Assamblea Nacional (també coneguda com la Cambra Baixa), mentres que el [[Partit Nacional de Basoto|Basotho National Party]] (BNP), el [[Congrés del Poble de Lesotho|Lesotho People's Congress]] i el [[Partit Nacional Independent|National Independent Party]] són els partits més importants dels nou de l'oposició.
En les [[Eleccions generals de Lesotho (2007)|últimes eleccions]] de [[2007]] l'oficialiste LCD va obtindre 62 de 120 bancs, perdent 15 respecte a les [[Eleccions generals de Lesotho (2002)|eleccions de 2002]].
La Cambra Alta (o Senat) és el producte de la tradició tribal del país.
Els seus membres (22 en l'actualitat) tenen un càrrec hereditari i la mitat d'ells són triats pel monarca (baix les indicacions del Primer ministre).
La Constitució de [[1993]] establix la divisió de poders, per lo qual n'hi ha un sistema judicial independent i neutral.
El dit organisme està compost per la Cambra d'Apelacions, La Cort Suprema, La Cort de magistrats i una série de chicotets jujats repartits per les zones rurals.
La totalitat dels juristes d'estos organismes (excepte un) són d'orige [[Suràfrica|surafricà]].
La Carta Magna, ademés de la divisió de poders anteriorment exposta, protegix els drets civils, incloent la llibertat d'expressió, d'associació i de prensa; aixina com la llibertat religiosa i de reunió.
== Organisació politicoadministrativa ==
El regne de Lesotho es troba dividit en 10 districtes:
[[Image:Districts of Lesotho.png|thumb|left|Districtes del país]]
[[Image:Lt-map.png|thumb|right|Localisació dels principals centres urbans]]
{|class="wikitable"
|+'''Divisions administratives del país
|-
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Distrito
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Capital
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Superficie (icm)
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Población (hab.)
|-
|1. '''[[Districte de Berea|Berea]]'''
|Teyateyaneng
|2222
|300.000
|-
|2. '''[[Districte de Butha-Buthe|Butha-Buthe]]'''
|Butha-Bethe
|1767
|130.000
|-
|3. '''[[Districte de Leribe|Leribe]]'''
|Hlotse
|2823
|450.000
|-
|4. '''[[Districte de Mafeteng|Mafeteng]]'''
|Mafeteng
|2119
|330.000
|-
|5. '''[[Districte de Maseru|Maseru]]'''
|Maseru
|4279
|500.000
|-
|6. '''[[Districte de Mohale's Hoek|Mohale's Hoek]]'''
|Mohale's Hoek
|3530
|310.000
|-
|7. '''[[Districte de Mokhotlong|Mokhotlong]]'''
|Mokhotlong
|4075
|130.000
|-
|8. '''[[Districte de Qacha's Nek|Qacha's Nek]]'''
|Qacha's Nek
|2349
|110.000
|-
|9. '''[[Districte de Quthing|Quthing]]'''
|Quthing/Moyeni
|2916
|200.000
|-
|10. '''[[Districte de Thaba-Tseka|Thaba-Tseka]]'''
|Thaba-Tseka
|4270
|170.000
|}
== Geografia ==
Lesotho es troba situat en el sur d'[[Àfrica]], rodejat completament per [[Suràfrica]].
És un país en un gran número de montanyes — En el Nort es troba la cordillera de les [[Maloti]], i al Surest, les [[Drakensberg]].
Lesotho, en una altura de més de 1.000 metros sobre el nivell del mar al punt més baix, té la [[cota]] inferior més alta del món.
N'hi ha que considerar que més del 80% del país es troba per damunt dels 1,800 metros.
La particularitats geogràfiques d'este país, i la seua proximitat a Suràfrica (país al qual exporta aigua potable), han fet possible el desenroll de proyectes hidroelèctrics de considerable magnitut.
En quant a la seua flora, Lesotho és un país sumament àrit.
Casi tots els seus boscs han sigut talats, i a pesar que hi ha hagut numerosos proyectes per a reforestar part del país en arbres d'eucaliptus de ràpit creiximent, l'escassea de terra fèrtil i l'alta demanda de llenya com a combustible han dificultat la llabor.
== Ecologia ==
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Lesotho es repartix entre tres [[Ecorregió|ecorregions]], totes elles corresponents al [[bioma]] de [[pradera de montanya]]:
* [[Pradera de l'Alt Veld]], en l'oest.
* [[Pradera montanyesa dels Drakensberg]], en el centre.
* [[Pradera altimontana dels Drakensberg]], en l'est.
== Economia ==
El potencial econòmic de Lesotho jau principalment en l'agricultura (els principals cultius són la [[dacsa]], el [[blat]], la [[melca]], les [[fruita|fruites]] i [[verdura|verdures]]), i en el capital humà, per eixemple en els ciutadans basotos que emigren com a treballadors a les mines de [[Suràfrica]], i proveïxen a Lesotho en remeses.
Hui en dia, Lesotho també rep ingressos, evaluats en mils de millons de [[dólar]]s, de la venda d'aigua potable a Suràfrica, per a cobrir la demanda quan Suràfrica enfronta periodos d'escassea.
L'emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme, és també una important font d'ingrés per a la seua economia.
== Demografia ==
Més del 99% de la població de Lesotho són ètnicament basotho; atres grups ètnics inclouen europeus i asiàtics.
La població del país és 80% cristiana, la majoria d'ells catòlics romans. Es troben també atres religions com l'[[islam]], l'[[hinduisme]] i atres diverses creences indígenes.
El sesotho i l'anglés són els idiomes oficials, atres idiomes inclouen el [[idioma zulú|zulú]] i [[Idioma xhosa|xhosa]].
=== El problema del sida ===
Igual que en molts atres països de l'[[Àfrica]] Subsahariana, el [[sida]] s'ha convertit en un autèntic problema.
En data de hui, el 29% de la població és portadora del virus o ha desenrollat la malaltia, i les senyes d'organismes internacionals estimen que el percentage pujarà fins al 35% en els pròxims anys.
La conseqüència més palpable d'este fenomen és l'espectacular caiguda de l'esperança de vida fins als 37 anys.
El govern nacional tardà en reconéixer la gravetat del problema, i les seues mides per a frenar les conseqüències de la dita malaltia no van començar a dur-se a terme fins a [[1999]].
En el dit any, organismes governamentals van finalisar el seu pla estratègic contra el [[sida]], reforçat durant els pròxims anys en noves propostes tant en l'àmbit de l'educació, la prevenció o el tractament.
A este problema, ha de sumar-se la falta de personal mèdic especialisat en el país.
== Cultura ==
Els instruments tradicionals inclouen el [[lekolulo]], un tipo de flauta utilisat per chicots, el [[setolo-tolo]], tocat pels hòmens utilisant la seua boca, i les dònes utilisen l'instrument de cordes cridat [[thomo]].
L'himne nacional de Lesotho és ''Lesotho Fatše La Bo-ntata Rona'', la traducció lliteral de la qual és ‘Lesotho, terra dels nostres pares'.
El Festival d'Art i Cultura Morija és un prominent festival de música sotho.
El dit festival es troba molt unit anualment a l'història del poble de [[Morija]], on els primers missioners aplegaren en [[1833]].
== Referències ==
{{listaref}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.Lesotho.Gov.ls/ Lesotho.Gov.ls] (pàgina oficial del Govern).
* [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/lt.Html CIA.gov] (el Llibre de Fets Mundials, de la CIA nort-americana; en anglés).
* [http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/country_profiles/1063291.stm News.BBC.Co.uk] (perfil de Lesotho; en anglés).
* [http://www.state.gov/p/af/ci/lt/ State.Gov] (Departament d'Estat d'EE. UU.; en anglés).
* [http://www.boulevardwebservices.com/isidoro/lesotho/ Images de Lesotho.] (Vall de Malealea i pintures bosquimanes. Fotografies de [[Isidoro Gall]]).
{{Traduït de|es|Lesoto}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
| nom_oficial = ''Muso oa Lesotho''<br />''Kingdom of Lesotho''<br />Regne de Lesotho
| image_bandera = 120px-Flag of Lesotho svg.png
| image_escut = 120px-Coats of arms of Lesotho svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationLesotho svg.png
| lema_nacional =''Khotso-pula-nala'' <br /> pau, pluja, prosperitat
| himne_nacional =''[[Lesotho Fatse La Bontata Rona]]''
| capital =[[Maseru]]
| capital_població =180.000 hab ([[2004]])
| capital_coord. = 29_18_S_27_28_E_ 29° 18’ S 27° 28’ E
| ciutat_principal =Maseru
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[idioma sesotho|sesotho]]<br /> [[idioma anglés|anglés]]
| govern =[[monarquia parlamentaria]]
| dirigents_títuls = [[rei de Lesotho|Rei]]<br /> [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Letsie III]]<br />[[Pakalitha Mosisili]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =- fecha
| fundació_dates =del [[Regne Unit]] <br /> [[4 d'octubre]] de [[1966]]
| superfície =30.355
| superfície_lloc =141
| superfície_aigua = despreciable
| fronteres =909 km.
| costes =0 km.
| població = 2.031.348
| població_any =
| població_lloc = 141
| població_densitat = 73
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = 5.113.000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 152
| PIB_per_càpita=US$ 2.163
| IDH = 0,549
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =138
| IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Baix'''</font>
| moneda = [[Loti]] ([[ISO 4217|LSL]])
| gentilici = lesothens, basut.
| horari = [[UTC]] + 2
| horari_estiu =
| cctld= [[.ls]]
| còdic_telefònic = 266
| prefix_radiofònic =7PA-7PZ
| còdic_ISO = 426/LSO/LS
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Commonwealth]]
| nota1 =
}}
'''Lesotho''', el nom oficial del qual és '''Regne de Lesotho''' (Muso oa Lesotho), és un país del sur d'[[Àfrica]], que està [[Enclavament|enclavat]] completament per la [[República de Suràfrica]].
El nom ''Lesotho'' pot traduir-se com ‘el país dels que parlen [[idioma sotho|sotho]]'.
Anteriorment era conegut baix el nom de '''Basutolàndia'''.
És un membre de la [[Commonwealth]] britànica.
== Història ==
En els primers anys del [[sigle XIX]], com a conseqüència directa del periodo [[Mfecane]], el rei dels [[basut]]s [[Moshoeshoe|Moshoeshoe I]] va fundar el regne, si be una série d'enfrontaments militars en els [[Afrikáner|bòers]] entre 1856 i 1868 li portaren al poc de temps a solicitar ajuda al [[Regne Unit]], convertint-se en [[protectorat]] britànic en maig de 1868.
Sorgit puix de la nació històrica dels basuts, Lesotho va obtindre l'independència del Regne Unit el [[4 d'octubre]] de [[1966]].
En giner de [[1970]], [[Leabua Jonathan]], del Partit Nacional de Basotho (BNP), va assumir el poder, dissolgué el Congrés Nacional i va exiliar al rei [[Moshoeshoe II]].
En [[1974]], davall el mandat de Leabua, el Partit del Congrés de Basotho (BCP), guanyà les eleccions.
Leabua les va anular i va refusar cedir el poder al BCP, tancant ademés al seu líder.
El BNP va governar per decret fins a giner de [[1986]], quan un [[colp militar]] l'obligà a deixar el poder.
La junta militar va tornar el poder eixecutiu a l'exiliat rei Moshoeshoe II.
En [[1987]], després d'un desacort en les forces armades, el rei fon forçat novament a l'exili.
El seu fill assumí la corona com a rei [[Letsie III]].
El president de la junta militar, el general [[Metsing Lekhanya]], fon expulsat en [[1991]] i després reemplaçat pel general [[Elias Phisoana Ramaema]], qui tornà el poder a un govern del BCP (democràticament triat) en 1993.
Moshoeshoe II va tornar des de l'exili en [[1992]], com un ciutadà ordinari.
El rei Letsie III intentà sense èxit persuadir al govern del BCP per a deixar a son pare (Moshoeshoe II) com a cap d'estat.
En agost de [[1994]], Letsie III va protagonisar un colp d'estat el qual fon diluït pels militars, que ademés llevaren del govern al BCP.
El nou govern no fon reconegut formalment pel restant dels països de la comunitat internacional.
Moshoeshoe II fon repost com a rei de Lesotho en [[1995]], si be un any després va morir, passant la corona de nou a Letsie III.
== Govern i política ==
Lesotho és una monarquia parlamentària constitucional, la carta magna de la qual es promulgà el [[2 d'abril]] de [[1993]].
El primer ministre, Pakalitha Mosisili, és el cap de Govern i te poders eixecutius.
La figura del rei posseïx en l'actualitat funcions cerimonials, servint principalment com un símbol d'unitat nacional.
El [[Congrés Democràtic de Lesotho|Lesotho Congress for Democracy]] (LCD) controla en l'actualitat la majoria dels bancs de l'Assamblea Nacional (també coneguda com la Cambra Baixa), mentres que el [[Partit Nacional de Basoto|Basotho National Party]] (BNP), el [[Congrés del Poble de Lesotho|Lesotho People's Congress]] i el [[Partit Nacional Independent|National Independent Party]] són els partits més importants dels nou de l'oposició.
En les [[Eleccions generals de Lesotho (2007)|últimes eleccions]] de [[2007]] l'oficialiste LCD va obtindre 62 de 120 bancs, perdent 15 respecte a les [[Eleccions generals de Lesotho (2002)|eleccions de 2002]].
La Cambra Alta (o Senat) és el producte de la tradició tribal del país.
Els seus membres (22 en l'actualitat) tenen un càrrec hereditari i la mitat d'ells són triats pel monarca (baix les indicacions del Primer ministre).
La Constitució de [[1993]] establix la divisió de poders, per lo qual n'hi ha un sistema judicial independent i neutral.
El dit organisme està compost per la Cambra d'Apelacions, La Cort Suprema, La Cort de magistrats i una série de chicotets jujats repartits per les zones rurals.
La totalitat dels juristes d'estos organismes (excepte un) són d'orige [[Suràfrica|surafricà]].
La Carta Magna, ademés de la divisió de poders anteriorment exposta, protegix els drets civils, incloent la llibertat d'expressió, d'associació i de prensa; aixina com la llibertat religiosa i de reunió.
== Organisació politicoadministrativa ==
El regne de Lesotho es troba dividit en 10 districtes:
[[Image:Districts of Lesotho.png|thumb|left|Districtes del país]]
[[Image:Lt-map.png|thumb|right|Localisació dels principals centres urbans]]
{|class="wikitable"
|+'''Divisions administratives del país
|-
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Distrito
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Capital
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Superficie (icm)
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Población (hab.)
|-
|1. '''[[Districte de Berea|Berea]]'''
|Teyateyaneng
|2222
|300.000
|-
|2. '''[[Districte de Butha-Buthe|Butha-Buthe]]'''
|Butha-Bethe
|1767
|130.000
|-
|3. '''[[Districte de Leribe|Leribe]]'''
|Hlotse
|2823
|450.000
|-
|4. '''[[Districte de Mafeteng|Mafeteng]]'''
|Mafeteng
|2119
|330.000
|-
|5. '''[[Districte de Maseru|Maseru]]'''
|Maseru
|4279
|500.000
|-
|6. '''[[Districte de Mohale's Hoek|Mohale's Hoek]]'''
|Mohale's Hoek
|3530
|310.000
|-
|7. '''[[Districte de Mokhotlong|Mokhotlong]]'''
|Mokhotlong
|4075
|130.000
|-
|8. '''[[Districte de Qacha's Nek|Qacha's Nek]]'''
|Qacha's Nek
|2349
|110.000
|-
|9. '''[[Districte de Quthing|Quthing]]'''
|Quthing/Moyeni
|2916
|200.000
|-
|10. '''[[Districte de Thaba-Tseka|Thaba-Tseka]]'''
|Thaba-Tseka
|4270
|170.000
|}
== Geografia ==
Lesotho es troba situat en el sur d'[[Àfrica]], rodejat completament per [[Suràfrica]].
És un país en un gran número de montanyes — En el Nort es troba la cordillera de les [[Maloti]], i al Surest, les [[Drakensberg]].
Lesotho, en una altura de més de 1.000 metros sobre el nivell del mar al punt més baix, té la [[cota]] inferior més alta del món.
N'hi ha que considerar que més del 80% del país es troba per damunt dels 1,800 metros.
La particularitats geogràfiques d'este país, i la seua proximitat a Suràfrica (país al qual exporta aigua potable), han fet possible el desenroll de proyectes hidroelèctrics de considerable magnitut.
En quant a la seua flora, Lesotho és un país sumament àrit.
Casi tots els seus boscs han sigut talats, i a pesar que hi ha hagut numerosos proyectes per a reforestar part del país en arbres d'eucaliptus de ràpit creiximent, l'escassea de terra fèrtil i l'alta demanda de llenya com a combustible han dificultat la llabor.
== Ecologia ==
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Lesotho es repartix entre tres [[Ecorregió|ecorregions]], totes elles corresponents al [[bioma]] de [[pradera de montanya]]:
* [[Pradera de l'Alt Veld]], en l'oest.
* [[Pradera montanyesa dels Drakensberg]], en el centre.
* [[Pradera altimontana dels Drakensberg]], en l'est.
== Economia ==
El potencial econòmic de Lesotho jau principalment en l'agricultura (els principals cultius són la [[dacsa]], el [[blat]], la [[melca]], les [[fruita|fruites]] i [[verdura|verdures]]), i en el capital humà, per eixemple en els ciutadans basotos que emigren com a treballadors a les mines de [[Suràfrica]], i proveïxen a Lesotho en remeses.
Hui en dia, Lesotho també rep ingressos, evaluats en mils de millons de [[dólar]]s, de la venda d'aigua potable a Suràfrica, per a cobrir la demanda quan Suràfrica enfronta periodos d'escassea.
L'emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme, és també una important font d'ingrés per a la seua economia.
== Demografia ==
Més del 99% de la població de Lesotho són ètnicament basotho; atres grups ètnics inclouen europeus i asiàtics.
La població del país és 80% cristiana, la majoria d'ells catòlics romans. Es troben també atres religions com l'[[islam]], l'[[hinduisme]] i atres diverses creences indígenes.
El sesotho i l'anglés són els idiomes oficials, atres idiomes inclouen el [[idioma zulú|zulú]] i [[Idioma xhosa|xhosa]].
=== El problema del sida ===
Igual que en molts atres països de l'[[Àfrica]] Subsahariana, el [[sida]] s'ha convertit en un autèntic problema.
En data de hui, el 29% de la població és portadora del virus o ha desenrollat la malaltia, i les senyes d'organismes internacionals estimen que el percentage pujarà fins al 35% en els pròxims anys.
La conseqüència més palpable d'este fenomen és l'espectacular caiguda de l'esperança de vida fins als 37 anys.
El govern nacional tardà en reconéixer la gravetat del problema, i les seues mides per a frenar les conseqüències de la dita malaltia no van començar a dur-se a terme fins a [[1999]].
En el dit any, organismes governamentals van finalisar el seu pla estratègic contra el [[sida]], reforçat durant els pròxims anys en noves propostes tant en l'àmbit de l'educació, la prevenció o el tractament.
A este problema, ha de sumar-se la falta de personal mèdic especialisat en el país.
== Cultura ==
Els instruments tradicionals inclouen el [[lekolulo]], un tipo de flauta utilisat per chicots, el [[setolo-tolo]], tocat pels hòmens utilisant la seua boca, i les dònes utilisen l'instrument de cordes cridat [[thomo]].
L'himne nacional de Lesotho és ''Lesotho Fatše La Bo-ntata Rona'', la traducció lliteral de la qual és ‘Lesotho, terra dels nostres pares'.
El Festival d'Art i Cultura Morija és un prominent festival de música sotho.
El dit festival es troba molt unit anualment a l'història del poble de [[Morija]], on els primers missioners aplegaren en [[1833]].
== Referències ==
{{listaref}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.Lesotho.Gov.ls/ Lesotho.Gov.ls] (pàgina oficial del Govern).
* [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/lt.Html CIA.gov] (el Llibre de Fets Mundials, de la CIA nort-americana; en anglés).
* [http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/country_profiles/1063291.stm News.BBC.Co.uk] (perfil de Lesotho; en anglés).
* [http://www.state.gov/p/af/ci/lt/ State.Gov] (Departament d'Estat d'EE. UU.; en anglés).
* [http://www.boulevardwebservices.com/isidoro/lesotho/ Images de Lesotho.] (Vall de Malealea i pintures bosquimanes. Fotografies de [[Isidoro Gall]]).
{{Traduït de|es|Lesoto}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]