68 589
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Nemty '''Nemty''' o '''Anty''', El caminant o L'errabundo, deu guerrer de la mitologia egipcíaca. ==…»
[[File:Nemty.png|thumb|250px|Representació de Nemty]]
'''Nemty''' o '''Anty''', El caminant o L'errabundo, [[deu]] guerrer de la [[mitologia egipcíaca]].
== Iconografia==
Va ser representat en el nomo XII com un au [[blanca]], encara que també apareix com una pell de [[bou]] [[negre]] o vaca, en un soport sobre una espècie de morter. Esta pell serà de [[lleopart]] en l'época ramésida. En el nomo XVIII ho trobem com un deu en [[cap]] de [[falcó]] i ales desplegades, que es transformarà en dos falcons denominats Dunanuy.
== Mitologia ==
Se li cita en els Texts de les Piràmides, com a encarregat de vigilar la navegació de la barca solar en companyia de [[Sokar]]; també era el barquer que conduïa a la deesa [[Isis]] cap a l'anomenada “Illa d'en mig”. Habita en una estranya vasija repleta de fleches.
Una antiga llegenda, similar a la d'Isis, narra un crim comés per Nemty, fent-li responsable de la decapitació de la seua mare [[Hathor]]-[[Hesat]], sent condenat per [[Ra]] a ser desollay viu i embenat. Hathor va tindre que substituir el seu cap per la d'una vaca, pero [[Anubis]] va sentir pietat i va entregar la pell de Nemty a la seua mare que, per mig de màgia, regant-ho en llet va reviure el seu cos (papir ramésida Chester Beatty I).
En una atra llegenda, semblant a la d'Isis, Nemty intenta furtar el nom sagrat i “amagat” de Ra. [[Horus]] vol obtindre el nom secret de Nemty i li envia un animal verinós, per a que li ferixca.
== Epítets ==
Ademés del seu nom, El caminant o L'errabundo, va rebre l'epítet de “El curt de cames” en la llegenda d'Horus i [[Seth]].
== Sincretisme ==
Se li equipara i fusiona en [[Dunanuy]] i més tart apareix junt a la figura del [[faraó]] i a la d'[[Osiris]], a modo de protecció; posteriorment és substituït per Horus i per Seth en varis aspectes. En el nomo XII de l'Alt Egipte va ser assimilat a Seth, a on li acompanyava la deesa lleona [[Matyt]]. Estava també relacionat en Anubis.
== Cult ==
El seu cult es remonta a la [[dinastia I]]. Va ser adorat en els nomos XII i XVIII de l'Alt Egipte, i venerat en Antaeópolis, Qau el-Kebir, junt a la deesa [[Matit]], Hieracon i en Deir el-Gebraui.
== Noms teóforos ==
El seu nom el varen dur els faraons de la [[dinastia VI]] d'Egipte Merenra I i Merenra II, com Merenra Nemtyemsaf.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Nemty}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]
'''Nemty''' o '''Anty''', El caminant o L'errabundo, [[deu]] guerrer de la [[mitologia egipcíaca]].
== Iconografia==
Va ser representat en el nomo XII com un au [[blanca]], encara que també apareix com una pell de [[bou]] [[negre]] o vaca, en un soport sobre una espècie de morter. Esta pell serà de [[lleopart]] en l'época ramésida. En el nomo XVIII ho trobem com un deu en [[cap]] de [[falcó]] i ales desplegades, que es transformarà en dos falcons denominats Dunanuy.
== Mitologia ==
Se li cita en els Texts de les Piràmides, com a encarregat de vigilar la navegació de la barca solar en companyia de [[Sokar]]; també era el barquer que conduïa a la deesa [[Isis]] cap a l'anomenada “Illa d'en mig”. Habita en una estranya vasija repleta de fleches.
Una antiga llegenda, similar a la d'Isis, narra un crim comés per Nemty, fent-li responsable de la decapitació de la seua mare [[Hathor]]-[[Hesat]], sent condenat per [[Ra]] a ser desollay viu i embenat. Hathor va tindre que substituir el seu cap per la d'una vaca, pero [[Anubis]] va sentir pietat i va entregar la pell de Nemty a la seua mare que, per mig de màgia, regant-ho en llet va reviure el seu cos (papir ramésida Chester Beatty I).
En una atra llegenda, semblant a la d'Isis, Nemty intenta furtar el nom sagrat i “amagat” de Ra. [[Horus]] vol obtindre el nom secret de Nemty i li envia un animal verinós, per a que li ferixca.
== Epítets ==
Ademés del seu nom, El caminant o L'errabundo, va rebre l'epítet de “El curt de cames” en la llegenda d'Horus i [[Seth]].
== Sincretisme ==
Se li equipara i fusiona en [[Dunanuy]] i més tart apareix junt a la figura del [[faraó]] i a la d'[[Osiris]], a modo de protecció; posteriorment és substituït per Horus i per Seth en varis aspectes. En el nomo XII de l'Alt Egipte va ser assimilat a Seth, a on li acompanyava la deesa lleona [[Matyt]]. Estava també relacionat en Anubis.
== Cult ==
El seu cult es remonta a la [[dinastia I]]. Va ser adorat en els nomos XII i XVIII de l'Alt Egipte, i venerat en Antaeópolis, Qau el-Kebir, junt a la deesa [[Matit]], Hieracon i en Deir el-Gebraui.
== Noms teóforos ==
El seu nom el varen dur els faraons de la [[dinastia VI]] d'Egipte Merenra I i Merenra II, com Merenra Nemtyemsaf.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Nemty}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]