Canvis

[[Archiu:Islas Columbretes 2.JPG|300px|miniaturadeimagen|Vista de l'illa Grossa]]

[[Archiu:Isla la Grosa.JPG|300px|miniaturadeimagen|Vista de l'illa Grossa]]

[[File:Faro de columbretes.JPG|thumb|rigth|300px|Far en l'illa Grossa.]]

[[File:Faro de columbretes.JPG|thumb|rigth|300px|Far en l'illa Grossa.]]

L''''Illa Grossa''' o '''Columbret Gran''' és la principal illa de l'[[archipèlec]] de les [[Columbretes]], en una superfície de 14 hectàrees. És l'única illa habitable de l'archipèlec, ya que les atres són illots rocosos. És utilisada com a base de barques peixqueres de la zona, especialment dels ports de [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]], el [[Grau de Castelló]] i [[Borriana]]. També serviren històricament com a refugi de pirates i contrabandistes.

L''''Illa Grossa''' o '''Columbret Gran''' és la principal illa de l'[[archipèlec]] de les [[Columbretes]], en una superfície de 14 hectàrees. És l'única illa habitable de l'archipèlec, ya que les atres són illots rocosos. És utilisada com a base de barques peixqueres de la zona, especialment dels ports de [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]], el [[Grau de Castelló]] i [[Borriana]]. També serviren històricament com a refugi de pirates i contrabandistes.

== Geografia ==

== Geografia ==

La intensa activitat geològica va donar lloc al sorgiment del con volcànic característic de l'illa, originada durant quatre episodis volcànics de magmatisme alcalí fa entre 1 i 0,3 millons d'anys.<ref>Aparicio, A., Mitjavila, J.M., Arafia, V., Villa. I.M.

La intensa activitat geològica va donar lloc al sorgiment del con volcànic característic de l'illa, originada durant quatre episodis volcànics de magmatisme alcalí fa entre 1 i 0,3 millons d'anys.<ref>Aparicio, A., Mitjavila, J.M., Arafia, V., Villa. I.M.

(1991) BoL Geol. Min., 102, 562-70</ref> La mija lluna s'ha anat formant a base d'erupcions volcàniques successives, que anaren desplaçant el [[cràter volcànic]] llaugerament. El círcul està parcialment tancat també pels illots [[Mancolibre]], [[La Senyoreta]], [[el Mascarat]] i el menut [[Trenca Timons]]. L'illa està associada a un procés de ''[[rifting]]'' actiu des del [[Miocé]] inferior.<ref>Bolletí Geològic i Miner, 1991 JUL-AGO; 102 (4)</ref>

(1991) BoL Geol. Min., 102, 562-70</ref> La mija lluna s'ha anat formant a base d'erupcions volcàniques successives, que anaren desplaçant el [[cràter volcànic]] llaugerament. El círcul està parcialment tancat també pels illots [[Mancolibre]], [[La Senyoreta]], [[El Mascarat]] i el menut [[Trenca Timons]]. L'illa està associada a un procés de ''[[rifting]]'' actiu des del [[Miocé]] inferior.<ref>Bolletí Geològic i Miner, 1991 JUL-AGO; 102 (4)</ref>

Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,<ref>{{ref-llibre|autor=Sociedad Española de Historia Natural |títul=Anales, vol. 28 |pàgina=94 |any=1900 |editorial=La Sociedad}}</ref> que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de ''Mont Colibrí''<ref>{{ref-llibre|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio |títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales |pàgina=101 |any=1935 |edició=2008a ed.|editorial=MAXTOR |lloc=Valladolid |ISBN=9788497614276 |url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> o ''Colibre''.<ref name="l">{{ref-llibre|autor=Instituto Nacional de Estadística |títul=Anuario estadístico de España |pàgina=67 |any=1859 |url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena ''Port Tofiño'', en honor de l'almirant [[Vicente Tofiño de San Miguel]], que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un menut cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa.

Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,<ref>{{ref-llibre|autor=Sociedad Española de Historia Natural |títul=Anales, vol. 28 |pàgina=94 |any=1900 |editorial=La Sociedad}}</ref> que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de ''Mont Colibrí''<ref>{{ref-llibre|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio |títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales |pàgina=101 |any=1935 |edició=2008a ed.|editorial=MAXTOR |lloc=Valladolid |ISBN=9788497614276 |url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> o ''Colibre''.<ref name="l">{{ref-llibre|autor=Instituto Nacional de Estadística |títul=Anuario estadístico de España |pàgina=67 |any=1859 |url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena ''Port Tofiño'', en honor de l'almirant [[Vicente Tofiño de San Miguel]], que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un menut cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa.

== Història ==

== Història ==

En el sigle XIX s'incendià l'[[illa]] per tal de liquidar les [[serp]]s. En [[decembre]] de [[1859]] s'instalà un [[far]] en un extrem, que va mantindre una població de farers fins a l'any 1975, en que el far, de 67 m d'altitut –el punt més alt de l'archipèlec–, s'automatisà.<ref name="web"/> Des de 1975 fins a l'actualitat, està habitat només per personal dels servicis de vigilància, establits per la [[Generalitat Valenciana]] des del [[1987]]. Aixina mateix, diverses empreses organisen visites en barco a l'illa i immersions de submarinisme.<ref name="web"/>

En el [[sigle XIX]] s'incendià l'[[illa]] per tal de liquidar les [[serp]]s. En [[decembre]] de [[1859]] s'instalà un [[far]] en un extrem, que va mantindre una població de farers fins a l'any 1975, en que el far, de 67 m d'altitut –el punt més alt de l'archipèlec–, s'automatisà.<ref name="web"/> Des de l'any [[1975]] fins a l'actualitat, està habitat només per personal dels servicis de vigilància, establits per la [[Generalitat Valenciana]] des de l'any [[1987]]. Aixina mateix, diverses empreses organisen visites en barco a l'illa i immersions de submarinisme.<ref name="web"/>

== Fauna ==

== Fauna ==

L'illa és famosa pel fet d'albergar una numerosa població de [[sargantana|sargantanes]], la sargantana de les Columbretes, ''[[Podarcis atrata]]'', l'únic vertebrat endèmic de la [[Comunitat Valenciana]]. Només en esta illa vivien en les postrimeries de l'any [[2006]] 25.000 eixemplars,<ref>[http://www.desarrollointeligente.org/desarrollo_inteligente/VisNot?id=53733e22dc5a47cd8db1b227376a7ef5 ''La Sargantana dels Columbretes, l'únic vertebrat endèmic de la Comunitat Valenciana, té una salut excelent'']{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}. Desenroll inteligent (última consulta a 10 d'abril de 2009) {{es}}</ref> encara que actualment es discutix si esta espècie és endèmica de les [[Columbretes]], ya que s'han trobat eixemplars de genètica molt semblant al nort i nordest de la [[península Ibèrica]].<ref>{{ref-web|url=http://www.nerium.net/CursConservacio/descargas/docs2007/Estudios%20Lagartija%20Columbretes%202006.pdf|títol=Estudio sobre la lagartija de Columbretes<!--Títul generat per bot-->}} (última consulta a 10 d'abril de 2009)</ref>

L'illa és famosa pel fet d'albergar una numerosa població de [[sargantana|sargantanes]], la sargantana de les Columbretes, ''[[Podarcis atrata]]'', l'únic vertebrat endèmic de la [[Comunitat Valenciana]]. Només en esta illa vivien en les postrimeries de l'any [[2006]] 25.000 eixemplars,<ref>[http://www.desarrollointeligente.org/desarrollo_inteligente/VisNot?id=53733e22dc5a47cd8db1b227376a7ef5 ''La Sargantana dels Columbretes, l'únic vertebrat endèmic de la Comunitat Valenciana, té una salut excelent'']{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}. Desenroll inteligent (última consulta a 10 d'abril de 2009) {{es}}</ref> encara que actualment es discutix si esta espècie és endèmica de les [[Columbretes]], ya que s'han trobat eixemplars de genètica molt semblant al nort i nordest de la [[península Ibèrica]].<ref>{{ref-web|url=http://www.nerium.net/CursConservacio/descargas/docs2007/Estudios%20Lagartija%20Columbretes%202006.pdf|títol=Estudio sobre la lagartija de Columbretes<!--Títul generat per bot-->}} (última consulta a 10 d'abril de 2009)</ref>

També guarda eixemplars d'espècies en perill d'extinció, com el [[falcó marí]] i la [[gavina corsa]].<ref name="web">[http://www.escapadarural.com/blog/islas-columbretes/ www.escapadarural.com - Islas Columbretes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100904014225/http://www.escapadarural.com/blog/islas-columbretes/ |date=2010-09-04}} (Última consulta: 12 d'octubre de 2010) {{es}}</ref>

També guarda eixemplars d'espècies en perill d'extinció, com el [[falcó marí]] i la [[gavina corsa]].<ref name="web">[https://web.archive.org/web/20100904014225/http://www.escapadarural.com/blog/islas-columbretes/ EscapadaRural.com] {{Archivat}} {{es}}</ref>

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Illes Columbretes]]

* [[Illes Columbretes]]

* [[La Ferrera]]

* [[La Ferrera]]

* [[La Foradada]]

* [[La Foradada]]