Canvis

'''Ignaci Pinazo Camarlench''' ([[Valéncia]], [[11 de giner]] de [[1849]]— [[Godella]], [[18 d'octubre]] de [[1916]]) fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. És u dels més destacats artistes valencians de fi de [[sigle]], d'estil [[impresionisme|impressioniste]].

'''Ignaci Pinazo Camarlench''' ([[Valéncia]], [[11 de giner]] de [[1849]] - † [[Godella]], [[18 d'octubre]] de [[1916]]) fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. És u dels més destacats artistes valencians de fi del [[sigle XIX]], d'estil [[impressionisme|impressioniste]]. El seu fill [[Ignacio Pinazo Martínez]] també fon un afamat escultor.  

Estigué dos vegades en [[Roma]], la primera gracies a la venda d'un quadro ([[1873]]), la segona becat (de [[1876]] a [[1881]]). És en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de la seua carrera pintà quadros de caracter academiciste.

Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la família. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de [[colera]]. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Despuix de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en l'any [[1864]] en l'Academia de Belles Arts de San Carlos (Valéncia). Durant esta época es guanyava la vida com a "sombrerero". Començà la seua formació artistica als 21 anys, conseguint el seu primer èxit tres anys més tart, en [[Barcelona]]. En l'any [[1871]], per primera vegada, presentà obres en l'Exposició Nacional de Belles Arts.

A partir de [[1874]] començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil.

Estigué dos vegades en [[Roma]], la primera gracies a la venda d'un quadro ([[1873]]), la segona becat (de l'any [[1876]] a l'any [[1881]]). És en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de la seua carrera pintà quadros de caracter academiciste.

Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de [[1884]] fins a [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.

A partir de l'any [[1874]] començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil.

En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla d'[[argent]] i en [[1897]] i [[1899]], medalla d'[[or]]. En [[1896]] ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En [[1890]] intervingué en la decoració de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En [[1903]] és nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer.

Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en l'any [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de l'any [[1884]] fins a l'any [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.

Del seu matrimoni en Teresa Martínez Motfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart pintors.

 

Del seu matrimoni en Teresa Martínez Montfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart també serien pintors.

== Obra ==

== Obra ==

Ignaci Pinazo treballà en colors obscurs, com el [[negre]], el [[marró]], i els colors terrós, aixina com la brillant paleta tipica de l'impressionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides.

Ignaci Pinazo treballà en colors obscurs, com el [[negre]], el [[marró]], i els colors terrós, aixina com la brillant paleta tipica de l'impressionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides.

Alguna de les seues obres més conegudes son:

Algunes de les seues obres més conegudes son:

 

 

 

 

 

*Les filles del Cid ([[1879]]).

*El guardavíes ([[1877]]).

* Alcaide, J.L y Pérez Rojas, F.J., "Ignacio Pinazo paisaje marítimo", Valencia, 2006, ISBN 84-482-4366-8

*Barca en la plaja ([[1890]]).

* Gracia Beneyto, C., L'image del pensament : el paisage en Ignacio Pinazo Valéncia 2001 ISBN 84-89413-94-0

* Pérez Rojas, Javier; Alcaide Delgado, José Luis., Ignacio Pinazo en la colección del IVAM Valencia 2001 ISBN 84-8003-272-3

* Pérez Rojas, F. J., Ignacio Pinazo Camarlench : historia, estudios e impresiones Valencia 2006 ISBN 84-7579-140-9

Part de la seua obra es pot vore en la Basílica de la Asunción en Cieza [[(Múrcia]]) i en el [[Museu de Belles Arts]] de Valéncia - Sant Pius V. La major coleccio d'obres d'est autor se troba en l'[[Institut Valencià d'Art Modern]], en més de cent quadros i de siscents dibuixos que, en part, provenen de la familia Pinazo.

* [https://www.youtube.com/watch?v=TqAdOqLEBts Inaci Pinazo. Video editat pel [[Museu de Belles Arts de Valéncia]]. [[Generalitat Valenciana]]]

[[Categoria:Pintors valencians]]

[[Categoria:Pintors valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Sigle XIX]]

[[Categoria:Sigle XX]]