23 295
edicions
Canvis
→Vore també
Més tart, Sogorp-Albarracín, va tindre grans disputes territorials en la [[sèu de Valéncia]], ya que esta alegava els seus drets sobre vàries Iglésies de Sogorp: la Vila d'Altura, Alpuente, Aras, Arcos, Andilla, Villahermosa del Río, Cortes, Zucaina, Castillo de Villamalefa, Puebla de Arenoso, Jérica i fins a 32 iglésies més, de les quals, Valéncia cobrava rendes, per la donació en l'any [[1245]] per part del Rei Moro de Valéncia [[Zeit Abuzeit]] al rei [[Jaume I]]. El Bisbe de Valéncia [[Arnaldo de Peralta]], va prendre a mà armada l'Iglésia de Sogorp i va tirar al Prelat sogorbí. Roma, va resoldre la qüestió en favor del bisbe de Sogorp-Albarracín, encara que molts dels territoris ocupats, varen quedar en mans de la mitra valenciana (fins al reajustament de circumscripcions en [[1953]] any en el que es varen desprendre un grup de 22 iglésies que formaven un enclauament en la [[província de Castelló]]).
Més tart, Sogorp-Albarracín, va tindre grans disputes territorials en la [[sèu de Valéncia]], ya que esta alegava els seus drets sobre vàries Iglésies de Sogorp: la Vila d'Altura, Alpuente, Aras, Arcos, Andilla, Villahermosa del Río, Cortes, Zucaina, Castillo de Villamalefa, Puebla de Arenoso, Jérica i fins a 32 iglésies més, de les quals, Valéncia cobrava rendes, per la donació en l'any [[1245]] per part del Rei Moro de Valéncia [[Zeit Abuzeit]] al rei [[Jaume I]]. El Bisbe de Valéncia [[Arnaldo de Peralta]], va prendre a mà armada l'Iglésia de Sogorp i va tirar al Prelat sogorbí. Roma, va resoldre la qüestió en favor del bisbe de Sogorp-Albarracín, encara que molts dels territoris ocupats, varen quedar en mans de la mitra valenciana (fins al reajustament de circumscripcions en [[1953]] any en el que es varen desprendre un grup de 22 iglésies que formaven un enclauament en la [[província de Castelló]]).
(Secció per completar)
=== Composició del bisbat ===
La diòcesis de Sogorp-Albarracín, estava composta per un capítul comú, un deà comú, un tesorer en comú i un chantre comú, pero cada Iglésia tenia un arciaca propi i sis canonges.
=== El fi del bisbat de Sogorp-Albarracín ===
==== La pau ====
L'arciaconat d'[[Alpuente]], fon una de les iglésies que es va quedar Valéncia despuix de les disputes dels dos bisbats. Pero, este fon l'únic retornat (en [[1347]] per sentència de la Cúria Romana). A partir de llavors, les Iglésies de Sogorp i Albarracín varen permanéixer unides 318 anys.
==== La separació ====
El papa Gregori XIII, a instàncies de [[Felip II]] d'Espanya, va dissoldre l'unió alegant, en una [[Bula]] publicada en [[1577]] les següents raons: Sogorp pertanyia al [[Regne de Valéncia]] i [[Albarracín]] al d'[[Regne d'Aragó|Aragó]]; tots els canonges, residien en Sogorp i, el cult en Albarracín estava abandonat per la gran població [[Morisc|morisca]]. També va aprofitar la vacant de l'arquebisbat de Saragossa i la del bisbat de Sogorp-Albarracín.
L'orde, fon ben acollida en Albarracín, pero no en Sogorp, que va retardar la separació 20 anys. El nou bisbat d'Albarracín, fon proclamat sufragàneu de [[Saragossa]], mentres que el de Sogorp, ho fon de [[Valéncia]].
==== La nova diòcesis ====
[[Image:Guinot 1.jpg|thumb|250px|Josep Maria Guinot]]
El Concordat de [[1953]] i l'intent d'adaptar les diòcesis als llímits provincials civils va propiciar la configuració actual de la nova diòcesis. El Decret de la Sagrada Congregació Consistorial ''De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis'', de 31 de maig de [[1960]], desmembrava del territori de la Diòcesis de Sogorp les parròquies i iglésies filials pertanyents a la [[província de Valéncia]], les quals varen ser agregades a l'[[Archidiòcesis de Valéncia]]. De la mateixa manera, de la [[Diòcesis de Tortosa]] eren desmembrades les parròquies i iglésies filials dels Archiprestats de [[Nules]], [[Vilarreal]], [[Castelló de la Plana]], [[Llucena]] i [[Albocàsser]]. Lo mateix va ocórrer en la parròquia de [[Bechí]], que com a enclavament, va pertànyer a la [[Diòcesis de Terol]] fins a l'any [[1956]].
Aixina mateix es va alegar que Castelló estiguera descontenta en el bisbat de Tortosa ya que, tant el poble com les autoritats locals, estaven indignades pel tracte rebut per part dels bisbes dertosencs, que no acodien a les grans celebracions religioses castellonenques com: la [[Romeria de les Canyes]], les festes de la [[Verge del Lledó]], el [[Corpus Christi]], etc... La propaganda del [[franquisme]] va presentar l'unió de les dos iglésies, com un motiu d'alegria en totes les iglésies castellonenques.
Com a fet històric Castelló fon el "centre de la diòcesis" degut a que el bisbe de Tortosa fra [[Antonio José Salinas i Moreno]] ([[1790]]-[[1814]]), que despuix fon bisbe, va manar construir el palau bisbal en la ciutat, com a residència en les seues llargues estàncies en Castelló.
Despuix de l'unió, la Bula, de [[24 de juny]] de [[1960]], de Sa Santitat [[Joan XXIII]], decretava afegir a la diòcesis de Sogorp el títul de Castelló, passant a denominar-se tant el bisbe com la diòcesis en la doble denominació de Sogorp-Castelló. Sogorp conservava la dignitat de catedral episcopal i s'elevava de ranc a la llavors [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|colegiata de Santa María de Castelló]].
Un dels principals impulsors en que es creara la Diòcesis Sogorp-Castelló fon el religiós castellonenc [[Josep Maria Guinot i Galan]] (Artana, 1907-Castelló, 2005).
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Diòcesis]]
* [[Diòcesis]]
* [[Diòcesis d'Espanya]]
* [[Diòcesis d'Espanya]]
* [[Josep Maria Guinot]]
* [[Catedral de Sogorp]]
* [[Concatedral de Santa Maria de Castelló]]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==