Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton ([[Windsor]], [[Anglaterra]], 21 d'octubre de [[1931]] - [[Londres]], 6 de maig de [[2017]]) fon un historiador i hispaniste britànic. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Hugh Swynnerton Thomas |
| + | | image = |
| + | | peu = |
| + | | nacionalitat = [[Anglaterra|Anglesa]] |
| + | | ocupació = Historiador i escritor |
| + | | data_naix = 21 d'octubre de [[1931]] |
| + | | lloc_naix = [[Windsor]], [[Anglaterra]] |
| + | | data_mort = 6 de maig de [[2017]] |
| + | | lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]] |
| + | }} |
| + | '''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton ([[Windsor]], [[Anglaterra]], [[21 d'octubre]] de [[1931]] - † [[Londres]], [[6 de maig]] de [[2017]]) fon un historiador i escritor hispaniste britànic. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de l'[[ONU]] i en [[1955]] va fer el seu primer viage a [[Espanya]]. | + | Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], a on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en l'any [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de la [[ONU]] i en l'any [[1955]] va fer el seu primer viage a [[Espanya]]. |
| | | |
− | L'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en anglés com en castellà, per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més (1977, 2003, 2011). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.
| + | En l'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en [[anglés]] com en [[castellà]], per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més ([[1977]], [[2003]], [[2011]]). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus. |
| | | |
− | Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres (1979-1991). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de l'ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla. | + | Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres ([[1979]]-[[1991]]). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en l'any [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de la ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla. |
| | | |
− | Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] (2006); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món (2013), el seu últim treball. | + | Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] ([[2006]]); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món ([[2013]]), el seu últim treball. |
| | | |
− | Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates. | + | Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en l'any [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en l'any [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates. |
| | | |
| == Obra == | | == Obra == |
| | | |
| * ''Disarmament – the way ahead'' Fabian Society (1957). | | * ''Disarmament – the way ahead'' Fabian Society (1957). |
− | * ''The Spanish Civil War'' (1961); [[Penguin Books]] Ltd (1968); 2.ª ed. revisada (1977); 4.ª ed. revisada (2003). Una nova edició revisada en 2011n que conmemorava els 50 anys de sa primera impresió; se traduí a 15 llengües. | + | * ''The Spanish Civil War'' (1961); [[Penguin Books]] Ltd (1968); 2.ª ed. revisada (1977); 4.ª ed. revisada (2003). Una nova edició revisada en 2011n que conmemorava els 50 anys de sa primera impressió; se traduí a 15 llengües. |
| * ''Cuba or the Pursuit of Freedom'' (1971); edicions revisades (1998), (2002), (2010). | | * ''Cuba or the Pursuit of Freedom'' (1971); edicions revisades (1998), (2002), (2010). |
| * ''Cuba'' (1973) 3 volúmns | | * ''Cuba'' (1973) 3 volúmns |
Llínea 59: |
Llínea 70: |
| *1962: Premi Somerset Maugham | | *1962: Premi Somerset Maugham |
| *1994: Membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] d'Espanya. | | *1994: Membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] d'Espanya. |
− | *2001: [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Católica]]. | + | *2001: [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]]. |
| *2001: [[Orden del Águila Azteca]] de Mèxic. | | *2001: [[Orden del Águila Azteca]] de Mèxic. |
| *2008: Premi Gabarrón. | | *2008: Premi Gabarrón. |
Llínea 69: |
Llínea 80: |
| *2013: Membre de la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]]. | | *2013: Membre de la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]]. |
| *2014: [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]]. | | *2014: [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]]. |
| + | |
| + | == Atres escritors hispanistes == |
| + | |
| + | * [[Stanley G. Payne]] |
| + | * [[Ian Gibson]] |
| + | * [[Paul Preston]] |
| + | * [[Gerald Brenan]] |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
Llínea 75: |
Llínea 93: |
| * [http://www.lecturalia.com/autor/1399/hugh-thomas Hugh Thomas - Lecturalia] | | * [http://www.lecturalia.com/autor/1399/hugh-thomas Hugh Thomas - Lecturalia] |
| * [http://www.elmundo.es/cultura/2017/05/08/590fa3f046163f111e8b463e.html Muere Hugh Thomas, el hispanista británico que mejor narró la Guerra Civil española - El Mundo] | | * [http://www.elmundo.es/cultura/2017/05/08/590fa3f046163f111e8b463e.html Muere Hugh Thomas, el hispanista británico que mejor narró la Guerra Civil española - El Mundo] |
| + | |
| + | [[Categoria:Biografies]] |
| + | [[Categoria:Historiadors]] |
| + | [[Categoria:Escritors]] |
| + | [[Categoria:Hispanistes]] |