Canvis

:''Vore ''[[Proyecte:Drets d'autor]] '' per a qüestions de ''copyright'' en [[L'Enciclopèdia]].''

:''Vore ''[[Proyecte:Drets d'autor]] '' per a qüestions de ''copyright'' en [[L'Enciclopèdia en valencià]].''

Els '''Drets d'autor''' (''copyright'', de símbol '''©''') són una forma de protecció proporcionada per les [[llei social|lleis]] vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent obres [[lliteratura|lliteràries]], [[teatre|dramàtiques]], [[música|musicals]], [[art|artístiques]] i intelectuals.  

Els '''Drets d'autor''' (''copyright'', de símbol '''©''') són una forma de protecció proporcionada per les [[llei social|lleis]] vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent obres [[lliteratura|lliteràries]], [[teatre|dramàtiques]], [[música|musicals]], [[art|artístiques]] i intelectuals.  

=== Vigència ===

=== Vigència ===

La protecció dels drets d'autor es dona a partir que l'obra està creada d'una forma fixada. Els drets d'autor sobre una obra creada son immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar la propietat.

La protecció dels drets d'autor es dona a partir que l'obra està creada d'una forma fixada. Els drets d'autor sobre una obra creada són immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar la propietat.

Els autors d'una obra colectiva son copropietaris del dret d'autor d'esta obra llevat que hi haja un acort que indique lo contrari.

Els autors d'una obra colectiva són copropietaris del dret d'autor d'esta obra llevat que hi haja un acort que indique lo contrari.

Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en série, o qualsevol atra obra colectiva, existixen ademés dels drets d'autor de l'obra colectiva en la seua totalitat i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.  

Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en série, o qualsevol atra obra colectiva, existixen ademés dels drets d'autor de l'obra colectiva en la seua totalitat i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.  

Encara que en l'[[Edat Antiga|antiguetat]] és possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intelectuals, no és fins a l'aparició de l'[[imprenta]], que va permetre la distribució i còpia massiva de les obres, quan sorgix la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sino com fonts de [[propietat intelectual]]. Formalment se situa el naiximent del ''dret d'autor'' i del ''copyright'' durant el [[sigle XVIII]].  

Encara que en l'[[Edat Antiga|antiguetat]] és possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intelectuals, no és fins a l'aparició de l'[[imprenta]], que va permetre la distribució i còpia massiva de les obres, quan sorgix la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sino com fonts de [[propietat intelectual]]. Formalment se situa el naiximent del ''dret d'autor'' i del ''copyright'' durant el [[sigle XVIII]].  

En l'[[Anglaterra]] del [[sigle XVIII]] els editors d'obres (els ''llibreters'') argumentaven l'existència d'un [[dret subjectiu|dret]] a perpetuïtat a controlar la ''còpia'' dels [[llibre]]s que havien adquirit dels autors. Estos drets implicaven que ningú més podia [[imprenta|imprimir]] còpies de les obres sobre les quals tingueren el ''copyright'' (traduït lliteralment com ''dret de còpia''). L'''Estatut de la Reina Ana'', aprovat pel [[parlament]] anglés en [[1710]], va anar la primera [[norma jurídica|norma]] sobre ''copyright'' de l'història. Esta [[llei social|llei]] establia que totes l'obres publicades rebrien un [[terme]] de ''copyright'' de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia em vida (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Mentres que totes les obres publicades abans de [[1710]] rebrien un [[terme]] únic de 21 anys a contar d'esta data.  

En l'[[Anglaterra]] del [[sigle XVIII]] els editors d'obres (els ''llibreters'') argumentaven l'existència d'un [[dret subjectiu|dret]] a perpetuïtat a controlar la ''còpia'' dels [[llibre]]s que havien adquirit dels autors. Estos drets implicaven que ningú més podia [[imprenta|imprimir]] còpies de les obres sobre les quals tingueren el ''copyright'' (traduït lliteralment com ''dret de còpia''). L'''Estatut de la Reina Ana'', aprovat pel [[parlament]] anglés en l'any [[1710]], va anar la primera [[norma jurídica|norma]] sobre ''copyright'' de l'història. Esta [[llei social|llei]] establia que totes l'obres publicades rebrien un [[terme]] de ''copyright'' de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia em vida (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Mentres que totes les obres publicades abans de [[1710]] rebrien un [[terme]] únic de 21 anys a contar d'esta data.  

No obstant això, el [[domini públic]] en el [[dret anglosaxó]] a soles va nàixer en l'any [[1774]], despuix del cas ''Donaldson contra Beckett'' que es va discutir l'existència del ''copyright'' a perpetuïtat (la [[Cambra dels Lors]] [[resolució judicial|va resoldre]] 22 vots a 11 en contra d'esta idea). [[Estats Units]] va incorporar els principis establits en [[Anglaterra]] sobre el ''copyright''. Aixina la [[Constitució d'Estats Units|Constitució]] de [[1787]], en l'artícul I, secció 8, clàusula 8 (la ''clàusula del progrés'') permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps llimitat.  

No obstant això, el [[domini públic]] en el [[dret anglosaxó]] a soles va nàixer en l'any [[1774]], despuix del cas ''Donaldson contra Beckett'' que es va discutir l'existència del ''copyright'' a perpetuïtat (la [[Cambra dels Lors]] [[resolució judicial|va resoldre]] 22 vots a 11 en contra d'esta idea). [[Estats Units]] va incorporar els principis establits en [[Anglaterra]] sobre el ''copyright''. Aixina la [[Constitució d'Estats Units|Constitució]] de [[1787]], en l'artícul I, secció 8, clàusula 8 (la ''clàusula del progrés'') permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps llimitat.  

* [[Software lliure]] en protecció heretada: Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'esta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; [[GPL|GNU General Public License v.2.0]]; [[LGPL|GNU Lesser General Public License v.2.1]]; Mozilla Public License; etc.

* [[Software lliure]] en protecció heretada: Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'esta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; [[GPL|GNU General Public License v.2.0]]; [[LGPL|GNU Lesser General Public License v.2.1]]; Mozilla Public License; etc.

* [[Software de propietat]] (a voltes nomenat ''propietari'' o ''privatiu''): Es protegix contra còpia, modificació i redistribució.

* [[Software de propietat]] (a voltes nomenat ''propietari'' o ''privatiu''): Es protegix contra còpia, modificació i redistribució.

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual]]

* [[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual]]

* [[SGAE]]

* [[SGAE]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==