Diferència entre les revisions de "Antracita"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 3: Llínea 3:
 
La '''antracita''' (del [[llatí]] anthracites) és el [[carbó]] fòssil, de color [[gris]] o [[negre]], lluent i fràgil, pero dur, que es crema en dificultat pel seu escàs contingut en materia volatil i procedix de la carbonisació dels vegetals, concretament de la transformació de l'[[hulla]].
 
La '''antracita''' (del [[llatí]] anthracites) és el [[carbó]] fòssil, de color [[gris]] o [[negre]], lluent i fràgil, pero dur, que es crema en dificultat pel seu escàs contingut en materia volatil i procedix de la carbonisació dels vegetals, concretament de la transformació de l'[[hulla]].
  
Els principals jaciments d'antracita s'encontren en [[China]] i [[Rússia]]
+
Els principals jaciments d'antracita s'encontren en [[China]] i [[Rússia]].
 +
 
 +
L'antracita és difícil de capcionar, es crema llent i requerix molt [[oxigen]] per a la seua combustió generant en el procés molt poques flames (i de color [[blau]] pàlit) pero emetent molta calor.​
 +
 
 +
Antigament s'usava en plantes de centrals termoelèctriques aixina com en llars.​ El seu us en llars posseïx les ventages de produir poca pols en manipular-se, cremar-se llent i produir poc fum.​ Pel seu alt cost i relativa escassea ha segut desplaçat pel [[gas natural]] i l'[[electricitat]] en el seu us per a la calefacció.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 19:03 5 ago 2023

Antracita

La antracita (del llatí anthracites) és el carbó fòssil, de color gris o negre, lluent i fràgil, pero dur, que es crema en dificultat pel seu escàs contingut en materia volatil i procedix de la carbonisació dels vegetals, concretament de la transformació de l'hulla.

Els principals jaciments d'antracita s'encontren en China i Rússia.

L'antracita és difícil de capcionar, es crema llent i requerix molt oxigen per a la seua combustió generant en el procés molt poques flames (i de color blau pàlit) pero emetent molta calor.​

Antigament s'usava en plantes de centrals termoelèctriques aixina com en llars.​ El seu us en llars posseïx les ventages de produir poca pols en manipular-se, cremar-se llent i produir poc fum.​ Pel seu alt cost i relativa escassea ha segut desplaçat pel gas natural i l'electricitat en el seu us per a la calefacció.

Referències[editar | editar còdic]