26 430
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + − Està delimitada entre la marge dreta del curs mig del [[riu Henares]] i l'esquerre del [[riu Jarama]]. − La seua geografia física es caracterisa per ser una zona d'amplis terrats fluvials que conformen riques campinys en les que es cultiven [[cereals]], [[hortalices]] i frutals.+ + + + + + + + + + − Encara que pot considerar-se com una comarca separada, sobretot per la delimitació política, pot entendre's com una subcomarca de la més àmplia Campinya de l'Henares, a la que pertany també la Campiña d'Alcalà, coincident en traces físiques i econòmics.+ + − + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[File:La Serranía.PNG|thumb|300px|La Serrania]]
[[File:La Serranía.PNG|thumb|300px|La Serrania]]
'''La Serrania de Guadalajara''' és una comarca espanyola que ocupa la part centre-occidental de la [[província de Guadalajara]] ([[Castella-la Mancha]]). És la menor en extensió i la més baixa en altitut —650 metros d'altitut de mija— de les comarques en que es dividix la província, pero també la més poblada i desenrollada econòmicament, donada la seua rodalia a la capital provincial i a la [[Comunitat de Madrit]].
'''La Serrania de Guadalajara''' és una comarca ubicada en el noroest de la província espanyola de [[Província de Guadalajara|Guadalajara]]. S'estén per més de 3000 km², en una agresta topografia.
Reunix un gran número de recursos naturals, històric-artístics i etnològics. Bona part del territori de la Serrania de Guadalajara es troba protegit per espais naturals tals com a llocs d'importància comunitària, zones d'especial protecció per a les aus i els parcs naturals de la Serra Nort de Guadalajara i del Barranc del riu Dulce.
== Geografia ==
== Geografia ==
Els cims de la serra d'Ayllón dominen l'abrupte paisage de la part occidental de la comarca caracterisat pels seus desnivells físics i la gran altitut mija de les seues terres en cotes de més de 2000 m s. n. m.. En la part oriental, en les serres de Pela i Ministra, les elevaciós són menors i molt manco abruptes, no superant en moltes ocasions els 1500 m s. n. m..
Una important ret de rius i rieres naixen en les serres que abastixen a la conca hidrogràfica del [[Tajo]], a excepció del caixer alt de la riera Parado que naix prop de [[Romanillos de Atienza]] i forma part de la conca del [[Riu Duero|Duero]].
L'accidentat relleu i variada topografia de la comarca, en grans diferències d'altitut, determina una gran diversitat climàtica.
== Fauna ==
En les aigües dels rius, embassaments i estanys de montanya viu una abundant comunitat piscícola a on la [[truita]] és l'espècie més abundant, junt en el [[barp]], la voga, el cacho, la [[carpa]], el [[carranc]] europeu i el carranc americà.
Entre els grans mamífers destaquen el [[cabirol]] i el [[javalí]], molt abundants sobretot des de la declaració de la reserva de caça de Sonsaz en l'any [[1973]]. Atres espècies de mamífers presents en la comarca són la [[llúdria]] i el [[gat montés]], en hàbits crepusculars i nocturns, de la mateixa manera que atres espècies predadores com la [[gineta]], la gardunya, el teixó, el turó i la comadreja. El [[llop]] ibèric, que va desaparéixer de la comarca en els [[anys 1950]], ha iniciat un tímit repoblament en algunes zones, pero seguix sent el [[rabosot]] el carnívor de major tamany i més abundant.
== Flora ==
Sobre la flora i vegetació, l'[[haya]], el [[roure]] melojo i les [[Pi (arbre)|pinades]] de repoblament es donen sobre sols de pissarra, junt a xares de jara, petorra i gayuba. En canvi, en els sols calcàrees són la [[carrasca]], la [[sabina]] albar, la [[ginebrera]] i el roser selvat les formacions vegetals predominants. També i deseminats per tota la comarca apareixen quejigos i, en els valls, [[abedul|abedulls]].
== Economia ==
== Economia ==
[[Azuqueca d'Henares]] és la capital econòmica de la Campinya de Guadalajara, i oferix gran varietat de servicis als pobles d'entorn. Tota la zona té un gran desenroll industrial, que dona treball a gran part de la població d'estos municipis. Les infraestructures del transport inclouen els principals eixos de ferrocarril i carretera (autopista R-2 i autovia A-2).
La silvicultura és la font de recursos més important per a l'economia de la comarca. Les principals masses de pins es troben en l'àrea de Galve de Sorbix, Cantalojas i els Condemios. Respecte a l'agricultura, les principals produccions són de [[cereals]] de seca, [[blat]] i [[ordi]] principalment. Els [[Olivares|olivares]], repartits per cerros i lomes es localisen principalment en la zona sur, prop també dels cultius de regadiu de la [[Campinya de l'Henares]].
La ganaderia [[Vaca|vacuna]] és encara hui un important sustente econòmic en algunes poblacions de la serra d'Ayllón.
La ganaderia [[Ovella|ovina]] és la més estesa en tota la comarca, compartint les pastures en algunes raberes de [[Cabra|cabres]]. També el vacú té importància en la serra d'Ayllón, concentrant-se entorn al [[Cardoso de la Serra]], [[Campillo de Ranas]] i [[Cantalojas]].
L'apicultura es troba estesa en alguns valls de la comarca, sobretot del Jarama, el Sorbe i el Dulce, a on es produïx [[mel]] de [[romer]], [[tomello]], milflors, carrasca i petorra, algunes incloses dins de la Denominació d'Orige Mel de l'Alcarria.
Hi ha també piscifactories dedicades a la cria comercial de truita arc iris en [[Somolinos]] i [[La Cabrera]].
== Vore també ==
== Vore també ==