Diferència entre les revisions de "Ador"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 65: Llínea 65:
 
   |  Alcalde_11 = Manuela Faus Mascarell
 
   |  Alcalde_11 = Manuela Faus Mascarell
 
   |  Partit_11 = Gent d'Ador
 
   |  Partit_11 = Gent d'Ador
 +
  |  Alcalde_12 = Manuela Faus Mascarell
 +
  |  Partit_12 = Gent d'Ador
 
}}
 
}}
  

Revisió de 19:37 6 ago 2023

Ador
Localització d'Ador respecte del País Valencià.png Escut d'Ador.svg
Localització d'Ador respecte de la Safor.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Safor
Partit judicial: Gandia
Ubicació: 38°56′6″N 0°13′23″O
Altitut: 50 msnm
Superfície: 13,80 km²
Població: 1.706 hab. (2022)
Densitat: 101,45 hab./km²
Gentilici: Adorer/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46729
Festes majors: 3º dumenge d'agost
Alcalde: Juan Vicente Estruch Estruch (PPCV)
Pàgina web: Web oficial d'Ador


Ador és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia

Situat al suroest de l'Horta de Gandia, en el llímit de la Vall del Serpis en la Serra d'Ador, en el marge esquerre del riu.

La superfície del terme és montanyosa, a excepció del marge del riu Serpis. Les altures principals són Penya Roja (361 m.), Castellarets (283 m.), Corona (165 m.), Tossal, la Creu, etc. El riu Serpis servix de llímit al terme per l'est; per una estreta franja de terreny, al nort aplega a tocar el riu Vernissa.

El clima és templat. Tot el terme esta cobert d'arborat, predominant els tarongers en les zones cultivades i el pi en les montanyoses. El poble esta al peu de la serra.

Des de Valéncia s'accedix a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-686 i la CV-685.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Ador llimita en les següents localitats: Alfauir, Castellonet, Gandia, Lluchent, Palma de Gandia, Potries, Ròtova i Vilallonga, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Ador

El nom d'Ador és d'orige àrap, com molts en la Comunitat Valenciana i significa torn per a al rec a través de rius, sequies, assuts o canals, significat en el qual ha continuat pràcticament fins als nostres dies. Per lo general, eixos torns van des del lloc a on s'agarra l'aigua cap avall d'acort a la pendent del vall o vega baix irrigació. És puix, un poble d'orige àrap, que passà a pertànyer al Regne de Valéncia en el sigle XIII, en la conquista realisada pel rei Jaume I d'Aragó. El botànic Antonio José de Cavanilles fa referència a la seua població (94 veïns a fines del sigle XVIII) i a l'important collita de garrofes i olives (ademés d'atres productes) que se recollien en els seus voltants.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 n/d n/d
1983 - 1987 n/d n/d
1987 - 1991 n/d n/d
1991 - 1995 Juan Vicente Estruch Estruch PPCV
1995 - 1999 Juan Vicente Estruch Estruch PPCV
1999 - 2003 Juan Vicente Estruch Estruch PPCV
2003 - 2007 Juan Vicente Estruch Estruch PPCV
2007 - 2011 Juan Vicente Estruch Estruch PPCV
2011 - 2015 Joan Faus Vitòria Gent d'Ador
2015 - 2019 Joan Faus Vitòria Gent d'Ador
2019 - 2023 Manuela Faus Mascarell Gent d'Ador
2023 Manuela Faus Mascarell Gent d'Ador

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 1.772 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2017 2022
1.150 1.088 1.091 1.117 1.125 1.178 1.216 1.346 1.385 1.398 1.463 1.400 1.706

Economia

L'agricultura és la base econòmica del municipi, els tarongers constituïxen la major riquea, seguits de cereals i hortalices. En el secà hi ha garroferes, oliveres, armelers i ceps cultius que va cedint terreny als cítrics.

Monuments

Iglésia parroquial de la Verge del Loreto
  • Iglésia Parroquial. Ampliada en el sigle XVIII, esta dedicada a la Verge de Loreto, que en el Crist del Ampar, ostenta el patronat de la població.

Festes locals

  • Festes Patronals. Se celebren en la tercera semana d'agost, a partir del tercer dumenge de dit mes. El dilluns esta dedicat a Sant Josep, el dimarts a La Divina Aurora, el dimecres a la Verge de Loreto i el dijous al Santíssim Crist de l'Ampar.

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa