Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Rubi.jpg|thumb|200px|right|<center>Rubí</center>]] | + | [[File:Ruby pear 2.47cts.jpg|thumb|250px|right|<center>Rubí</center>]] |
| | | |
| El '''rubí''' (del [[llatí]] migeval rübinus, derivat de rübeus, [[roig]]) és una pedra preciosa, mineral cristalisat molt dur, de color [[roig]] intens, és una varietat junt al [[safir]], de [[corindó]], compost principalment d'[[alumini]] i [[magnesi]], molt utilisat en joyeria. | | El '''rubí''' (del [[llatí]] migeval rübinus, derivat de rübeus, [[roig]]) és una pedra preciosa, mineral cristalisat molt dur, de color [[roig]] intens, és una varietat junt al [[safir]], de [[corindó]], compost principalment d'[[alumini]] i [[magnesi]], molt utilisat en joyeria. |
| | | |
| + | Els rubíes tenen una durea de 9,0 en l'escala de Mohs de durea dels minerals. Entre les gemes naturals, només la moissanita i el [[diamant]] són més durs. |
| | | |
| + | S'obté de les mines bauxítiques pel método de lixiviación i flotació. També es troba en els rius poc profunts de zona mesolítica. Actualment es fabrica artificialment en la seua majoria. |
| + | |
| + | == El rubí sintètic == |
| + | [[File:5-carat ruby ring.jpg|thumb|250px|Anell en un rubí]] |
| + | |
| + | Els rubíes sintètics es varen produir per primera volta en l'any [[1923]] mesclant alum i pigments de [[cromo]]. Este método permet la producció de pedres molt similars química i físicament a les naturals. No obstant, els rubíes sintètics s'usen més en rellongeria que en joyeria. |
| + | |
| + | Els rubíes sintètics tenen usos tant tecnològics com gemológics. Les barres de rubí sintètic s'utilisen per a fabricar làsers de rubí. |
| + | |
| + | == Usos == |
| + | |
| + | Els seus usos no es restringixen a joyeria, en la que el seu valor depén del seu color, tamany, densitat i purea. S'han utilisat profusament en la fabricació dels rellonges mecànics, en els que servixen de soport o buje dels eixos somesos a rotacions ya que la seua durea resistix el desgast per fricció. |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * [https://web.archive.org/web/20160321193313/http://www.webexhibits.org/causesofcolor/6AA.html «Rubí: causas del color». En [[anglés]]] |
| + | * [https://web.archive.org/web/20120614070635/http://www.gia.edu/research-resources/news-from-research/gia-global-dispatch/index.html «Lead Glass-Filled Rubies». GIA Global Dispatch (Gemological Institute of America). 16 de febrero de 2012] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Hughes, Richard W. (1997), Ruby & Sapphire, Boulder, CO, RWH Publishing, ISBN 9780964509764 |
| + | * Matlins, Antoinette Leonard (2010). Gemas de colores. Gemstone Press. p. 203. ISBN 978-0-943763-72-9 |
| + | * Milisenda, C C (2005). «Rubine mit bleihaltigen Glasern gefullt». Zeitschrift der Deutschen Gemmologischen Gesellschaft (en alemán) (Deutschen Gemmologischen Gesellschaft) 54 (1): 35-41 |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Faceted rubies}} |
| | | |
| [[Categoria:Minerals]] | | [[Categoria:Minerals]] |
| [[Categoria:Gemes]] | | [[Categoria:Gemes]] |
| [[Categoria:Joyeria]] | | [[Categoria:Joyeria]] |