Canvis

[[Image:Smartin.JPG|thumb|Jose de San Martín]]

[[Image:Smartin.JPG|thumb|Jose de San Martín]]

El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixqué el [[25 de febrer]] de [[1778]] en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]]) i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el [[17 d'agost]] de [[1850]] ; també nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', és una de les personalitats més important de les guerres d'independència de les colonies espanyoles d'[[Amèrica del Sur]]. Està considerat com el llibertador d'Argentina, de [[Chile]] i del [[Perú]] : el primer païs li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.

El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixqué el [[25 de febrer]] de [[1778]] en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]]) i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el [[17 d'agost]] de [[1850]] ; també nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', és una de les personalitats més important de les guerres d'independència de les colonies espanyoles d'[[Amèrica del Sur]]. Està considerat com el llibertador d'Argentina, de [[Chile]] i del [[Perú]] : el primer país li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.

Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina [[Corrientes]], va rebre l'educació en [[Espanya]] a partir de l'any [[1783]].  

Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual província argentina [[Corrientes]], va rebre l'educació en [[Espanya]] a partir de l'any [[1783]].  

== Carrera militar ==

== Carrera militar ==

En [[giner]] de l'any [[1812]] San Martín s'embarca cap a [[Buenos Aires]] en la [[fragata]] anglesa George Canning. Fon rebut pels membres del Primer Triumvirat de las [[Provincies Unides del Riu de la Plata]], que li reconegueren el seu grau de Tinent Coronel. El [[16 de març]] li demanaren que creacio d'el [[Regiment de Granaders a Cavall]] per a custodiar les costes del [[riu Paraná]]. Juntament en Carlos Maria d'Alvear i José Matías Zapiola funda la [[Logia Lautaro de Buenos Aires]]. El [[3 de febrer]] de [[1813]] lliurà el Combat de San Lorenzo.

En [[giner]] de l'any [[1812]] San Martín s'embarca cap a [[Buenos Aires]] en la [[fragata]] anglesa George Canning. Fon rebut pels membres del Primer Triumvirat de las [[Provincies Unides del Riu de la Plata]], que li reconegueren el seu grau de Tinent Coronel. El [[16 de març]] li demanaren que creacio d'el [[Regiment de Granaders a Cavall]] per a custodiar les costes del [[riu Paraná]]. Juntament en Carlos Maria d'Alvear i José Matías Zapiola funda la [[Logia Lautaro de Buenos Aires]]. El [[3 de febrer]] de [[1813]] lliurà el Combat de San Lorenzo.

Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el [[12 de giner]] de [[1817]] es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a vencer a l'eixercit espanyol en les batalles de [[Chacabuco]] i [[Maipu]], lliuerant [[Chile]] definitivament.

Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el [[12 de giner]] de [[1817]] es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a véncer a l'eixercit espanyol en les batalles de [[Chacabuco]] i [[Maipu]], lliuerant [[Chile]] definitivament.

Finalment el [[20 d'agost]] de [[1820]] partix San Martín al front de l'expedició des del port de Valparaïso cap al [[Perú]]. L'expedició estava constituïda pel voltant de 4.500 homens, pertanyents al Eixercit dels Andes i al Eixercit de [[Chile]], i s'embarcaren en huit naus de guerra i setze transports, desembarcant en el port de Pisco feent recular a l'eixercit realiste. San Martín ocupa [[Lima]] i el dia [[28 de juliol]] declarà l'independència i és nomenat [[Protector del Perú]] en autoritat civil i militar.

Finalment el [[20 d'agost]] de l'any [[1820]] partix San Martín al front de l'expedició des del port de Valparaïso cap al [[Perú]]. L'expedició estava constituïda pel voltant de 4.500 hòmens, pertanyents al Eixercit dels Andes i al Eixercit de [[Chile]], i s'embarcaren en huit naus de guerra i setze transports, desembarcant en el port de Pisco feent recular a l'eixercit realiste. San Martín ocupa [[Lima]] i el dia [[28 de juliol]] declarà l'independència i és nomenat [[Protector del Perú]] en autoritat civil i militar.

Entre els dies 26 i 27 de [[juliol]] de [[1822]] es realisa l'[[Entrevista de Guayaquil]], on es reunix en [[Simón Bolívar]], tenint com tema principal la lliberació del [[Perú]], cedint ad ell l'iniciativa i conducció de la campanya llibertadora. Poc despuix decidix retirar-se de tots els càrrecs i tornar al seu país.

Entre els dies 26 i 27 de [[juliol]] de [[1822]] es realisa l'[[Entrevista de Guayaquil]], on es reunix en [[Simón Bolívar]], tenint com tema principal la lliberació del [[Perú]], cedint ad ell l'iniciativa i conducció de la campanya llibertadora. Poc despuix decidix retirar-se de tots els càrrecs i tornar al seu país.

== El retorn ==

== El retorn ==

Tornat a [[Mendoza]] demanà autorisació per a regressar a [[Buenos Aires]] i retrobar-se en la seua esposa que estava greument malalta. Se'l hi va negar argumentant que no seria segur per a San Martín tornar a la ciutat ya que alguns volgueren sometre'l a un juí per la desobediencia a una orde que havia rebut del govern per a reprimir als caudills federals.

Tornat a [[Mendoza]] demanà autorisació per a regressar a [[Buenos Aires]] i retrobar-se en la seua esposa que estava greument malalta. Se'l hi va negar argumentant que no seria segur per a Sant Martín tornar a la ciutat ya que alguns volgueren sometre'l a un juí per la desobediencia a una orde que havia rebut del govern per a reprimir als caudills federals.

No obstant açó, va decidir viajar a [[Buenos Aires]], a on a la seua arribada ella havia mort.

No obstant açò, va decidir viajar a [[Buenos Aires]], a on a la seua arribada ella havia mort.

== Exili i mort ==

== Exili i mort ==

En [[Buenos Aires]], i negant-se a intervindre en les lluïtes politiques, va decidir partir en sa filla cap al port de L'Havre, [[França]], el [[10 de febrer]] de [[1824]]. Degut a la declaració de guerra entre l'[[Argentina]] i l'[[Imperi del Brasil]], intentà tornar per ad oferir els seus servicis, encara que no va arribar a desembarcar, per les lluïtes politiques i la finalisació de la guerra, tornant novament a [[Europa]].  

En [[Buenos Aires]], i negant-se a intervindre en les lluïtes politiques, va decidir partir en sa filla cap al port de L'Havre, [[França]], el [[10 de febrer]] de [[1824]]. Degut a la declaració de guerra entre l'[[Argentina]] i l'[[Imperi del Brasil]], intentà tornar per ad oferir els seus servicis, encara que no va arribar a desembarcar, per les lluïtes politiques i la finalisació de la guerra, tornant novament a [[Europa]].  

En [[1831]] és radicà en [[França]] en una propietat propenca a [[París]]. Anys més tart i gracies als  premis dels governs de [[Mendoza]] i [[Perú]], San Martín s'anà a residir en Grand Bourg. Allí va rebre la visita d'exiliats argentins, i fins els seus últims anys va mantindre correspondencia en el seu amic [[Tomás Guido]].

En l'any [[1831]] és radicà en [[França]] en una propietat propenca a [[París]]. Anys més tart i gracies als  premis dels governs de [[Mendoza]] i [[Perú]], San Martín s'anà a residir en Grand Bourg. Allí va rebre la visita d'exiliats argentins, i fins els seus últims anys va mantindre correspondencia en el seu amic [[Tomás Guido]].

En [[març]] de [[1848]], es produix la revolució en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, a on va fallir a l'edat de 72 anys, a les tres de la vesprada del [[17 d'agost]] de [[1850]]. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt.

En [[març]] de l'any [[1848]], es produïx la revolució en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, a on va fallir a l'edat de 72 anys, a les tres de la vesprada del [[17 d'agost]] de [[1850]]. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt.

== Els seus restes ==

== Les seues despulles ==

En [[1861]] els seus restes foren traslladats al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el [[28 de maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral.

En l'any [[1861]] les seues despulles foren traslladades al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el [[28 de maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral.

Reconegut com llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independència [[Argentina]], va creuar els Andes, dugà la seua bandera emancipadora a [[Chile]], al [[Perú]] i al [[Equador]]».

Reconegut com a llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independència [[Argentina]], va creuar els Andes, dugué la seua bandera emancipadora a [[Chile]], a [[Perú]] i a [[Equador]]».

 

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==