Canvis

|pronunciació=

|pronunciació=

|atresdenominacions=

|atresdenominacions=

|estats= [[Sèrbia]], [[Croàcia]], [[Montenegre]] i [[Bòsnia-Herzegovina]]

|estats= [[Sèrbia]], [[Croàcia]], [[Montenegro]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]

|regió=  [[Península Balcànica|Balcans]]

|regió=  [[Península Balcànica|Balcans]]

|parlants= 21 millons

|parlants= 21 millons

&nbsp;&nbsp;&nbsp; Meridional<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp; Meridional<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; '''Serbocorata'''<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; '''Serbocorata'''<br />

|nació= En ningun país com tal, alli a on es oficial heu és per mig del nom del seu dialecte.

|nació= En cap de país com tal, alli a on és oficial ho és per mig del nom del seu dialecte.

|fontcolor=

|fontcolor=

|regulat= No està regulat

|regulat= No està regulat

}}

}}

El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegre]], [[Croàcia]] i [[Bosnia-Heregovina]]. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis.

El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se a l'idioma comú de croates i serbis.

Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.

Fon una de les llengües oficials (junt a l'eslové i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

La forma estàndar es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que se usa en la ozna est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).

La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).

En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'històra i la política.

En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política.

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llingüística]]