23 593
edicions
Canvis
→El Heraldo de Castellón
'''José Castelló Tárrega''' ([[La Vall d'Uxó]], 1 de novembre de [[1866]] - [[Castelló de la Plana]], 20 de febrer de [[1938]]), fon un periodiste i polític [[Valencians|valencià]].
{{Biografia|
| nom = José Castelló Tárrega
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Periodiste i polític
| data_naix = [[1 de novembre]] de [[1866]]
| lloc_naix = [[La Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[20 de febrer]] de [[1938]]
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''José Castelló Tárrega''' ([[La Vall d'Uxó]], [[1 de novembre]] de [[1866]] - † [[Castelló de la Plana]], [[20 de febrer]] de [[1938]]), fon un periodiste i polític [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Fon molt bon estudiant i molt despert en el colege, conseguí fàcilment el títul de Mestre en l'Escola Normal de la ciutat de [[Valéncia]] pero pronte sentí la vocació periodística.
Fon molt bon estudiant i molt despert en el colege, conseguí fàcilment el títul de Mestre en l'Escola Normal de la ciutat de [[Valéncia]] pero pronte sentí la vocació periodística.
Inicià el seu camí periodístic en el seu poble natal, La Vall d'Uxó, en una publicació primer semanal i despuix quinzenal que ell mateix creà titulada ''Clar i Net'' en [[1885]] que estava escrita en [[llengua valenciana]]. També creà en l'any [[1890]] una publicació titulada ''El Anticosiero'', un semanari de caràcter polític i crític contra les forces polítiques i socials dominants, una lluita entre conservadors i lliberals. Tenia la seua sèu en carrer Sant Cristòfol número 50 de La Vall d'Uxó, durà només tretze números pero va armar molt de soroll en la seua grossa artilleria dialèctica.
Inicià el seu camí periodístic en el seu poble natal, La Vall d'Uxó, en una publicació, primer semanal i despuix quinzenal, que ell mateix creà titulada ''Clar y Net'' en [[1885]] que estava escrita en [[llengua valenciana]]. També creà en l'any [[1890]] una publicació titulada ''El Anticosiero'', un semanari de caràcter polític i crític contra les forces polítiques i socials dominants, una lluita entre conservadors i lliberals. Tenia la seua sèu en carrer Sant Cristòfol número 50 de La Vall d'Uxó, durà a soles tretze números pero va armar molt de soroll en la seua grossa artilleria dialèctica.
El 7 de setembre de l'any [[1890]] fundà en Castelló el periòdic titulat ''El Liberal'' que començà sent l'orgue del partit polític lliberal-dinàstic. Sería el germen del periòdic ''El Heraldo de Castellón'' que naixeria el 31 de decembre de [[1894]] i aixina fins a la seua desaparició en [[1938]], despuix d'haver estat controlat en els últims temps pel [[Front Popular]] per haver segut expropiat el 1 de setembre de [[1936]].
El [[7 de setembre]] de l'any [[1890]] fundà en Castelló el periòdic titulat ''El Liberal'' que començà sent l'orgue del partit polític lliberal-dinàstic. Sería el germen del periòdic ''El Heraldo de Castellón'' que naixeria el 31 de decembre de [[1894]] i aixina fins a la seua desaparició en l'any [[1938]], despuix d'haver estat controlat en els últims temps pel [[Front Popular]] per haver segut expropiat el [[1 de setembre]] de [[1936]].
''El Heraldo de Castelló'' fon un periòdic que alcançà les majors cotes entre els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], sent el seu director José Castelló Tárrega. En la ciutat de Castelló existien uns atres periòdics de més antiguitat, com: ''El Eco de Castellón'' (1856), ''El Eco del Mijares'' (1857) i ''El Maestrazgo'' (1858).
''El Heraldo de Castellón'' fon un periòdic que alcançà les majors cotes entre els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], sent el seu director José Castelló Tárrega. En la ciutat de Castelló existien uns atres periòdics de més antiguitat, com: ''El Eco de Castellón'' ([[1856]]), ''El Eco del Mijares'' ([[1857]]) i ''El Maestrazgo'' ([[1858]]).
José Castelló alcançà a tindre el carnet nº 52 de la Federació de la Prensa d'Espanya, document professional datat en 1 de novembre de [[1926]].
José Castelló alcançà a tindre el carnet nº 52 de la Federació de la Prensa d'Espanya, document professional datat en 1 de novembre de [[1926]].
S'afincà en Castelló quan creà ''El Liberal'' i conegué a la jove d'orige navarrés, Fidela Arroyo Marí, contragueren matrimoni en l'any [[1897]], el matrimoni tingué cinc fills.
S'afincà en Castelló quan creà ''El Liberal'' i conegué a la jove d'orige navarrés, Fidela Arroyo Marí, contragueren matrimoni en l'any [[1897]], el matrimoni tingué cinc fills.
== ''El Heraldo de Castellón'' ==
== ''El Heraldo de Castellón'' ==
{{AP|Heraldo de Castellón}}
El notable diari de la vesprà retratava el caràcter i la filosofia vital de José Castelló. Se presentava com a "Independent", sense cap compromís ni bandera política. Donava gran importància a l'informació local per mig de reportages i entrevistes. En corresponsals en [[Valéncia]] i [[Barcelona]] donava també als [[Castellonenc|castellonencs]] una ampla informació nacional a través d'un servici telefònic i telegràfic molt alvançat en la seua época. També tingué imprenta pròpia. Encara que tingué moltes vendes també passà moments de pèrdues que corregueren a càrrec d'ell com a empresari. ''El Heraldo de Castellón'' fon el periòdic de més fecunda vida en la seua época i també patrocinà ajudes durant la repatriació dels soldats de [[Cuba]] i atres causes benèfiques.
El notable diari de la vesprà retratava el caràcter i la filosofia vital de José Castelló. Se presentava com a "Independent", sense cap compromís ni bandera política. Donava gran importància a l'informació local per mig de reportages i entrevistes. En corresponsals en Valéncia i [[Barcelona]] donava també als [[Castellonenc|castellonencs]] una ampla informació nacional a través d'un servici telefònic i telegràfic molt alvançat en la seua época. També tingué imprenta pròpia. Encara que tingué moltes vendes també passà moments de pèrdues que corregueren a càrrec d'ell com a empresari. ''El Heraldo de Castellón'' fon el periòdic de més fecunda vida en la seua época i també patrocinà ajudes durant la repatriació dels soldats de [[Cuba]] i atres causes benèfiques.
== La política ==
El periodiste també fon un bon polític. Encapçalà reivindicacions per a conseguir millores per a Castelló, especialment el [[Port de Castelló|Port]].
Des de [[1902]] fins a [[1909]] fon regidor síndic de l'[[Ajuntament de Castelló]], delegat de govern de la Junta d'Obres del Port i diputat provincial ([[1917]]-[[1923]]).
En l'any [[1922]] fon nomenat [[Governador Civil]] de [[Toledo]] fins a [[1923]] en que fon cessat pel colp d'Estat de [[Primo de Rivera]].
Des del 23 de març de [[1930]] fins al 21 d'abril de [[1931]] fon president de la [[Diputació de Castelló]].
En [[1934]] ocupà la direcció de l'antic Museu de Belles Arts Provincial.
No li agradà la trayectòria política d'un dels seus fills, [[José Castelló-Tárrega Arroyo]] que fon un dels dirigents històrics del [[PSOE]] i alcalde de Castelló de novembre de [[1936]] fins a juny de [[1937]], en plena Guerra Civil, quan fon expropiat ''El Heraldo de Castellón''.
== Homenages ==
El seu ploble natal, La Vall d'Uxó, li feu un homenage multitudinari el 26 de juny de [[1926]] al ser nomenat Fill Eixemplar i Varó Predilecte.
== Referències ==
* ''José Castelló Tárrega. Desde "Clar y Net" de la Vall hasta el diario "El Heraldo de Castellón"'' - Salvador Bellés (''Mediterráneo'', 8.5.2010)
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/prensa-castellonense_973836.html ''La prensa castellonense'' - ''Mediterráneo'']
== Vore també ==
* [[Heraldo de Castellón]]
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Castell%C3%B3_y_T%C3%A1rrega José Castelló Tárrega en Wikipedia]
[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria: Periodistes]]
[[Categoria: Periodistes valencians]]
[[Categoria: Polítics]]
[[Categoria: Polítics Valencians]]