| Llínea 4: |
Llínea 4: |
| | |pronunciació= | | |pronunciació= |
| | |atresdenominacions= | | |atresdenominacions= |
| − | |estats= [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]] | + | |estats= [[Itàlia]], [[Suïssa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]] |
| | |regió= [[Europa]] meridional | | |regió= [[Europa]] meridional |
| | |parlants= 70-125 millons | | |parlants= 70-125 millons |
| Llínea 16: |
Llínea 16: |
| | [[Italo-dàlmata]]<br /> | | [[Italo-dàlmata]]<br /> |
| | '''Italià'''<br /> | | '''Italià'''<br /> |
| − | |nació= [[Unió Europea]], [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Croàcia]], [[Orde de Malta]], [[Eritrea]], [[Eslovènia]], [[Somàlia]], [[Brasil]] | + | |nació= [[Unió Europea]], [[Itàlia]], [[Suïssa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Croàcia]], [[Orde de Malta]], [[Eritrea]], [[Eslovènia]], [[Somàlia]], [[Brasil]] |
| | |fontcolor= | | |fontcolor= |
| | |regulat= [[Accademia della Crusca]] | | |regulat= [[Accademia della Crusca]] |
| Llínea 41: |
Llínea 41: |
| | | | |
| | == Gramàtica == | | == Gramàtica == |
| − | [[Image:Extensio del italia en europa.png|thumb|right|200px|<center>Extensió de l'italià en [[Europa]].</center>]] | + | [[Image:Idioma italiano.png|thumb|right|200px|<center>Extensió de l'italià en [[Europa]].</center>]] |
| | La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances. | | La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances. |
| | | | |
| Llínea 85: |
Llínea 85: |
| | == Dialectologia == | | == Dialectologia == |
| | L'italià és de facto una llengua prou fragmentada en dialectes, o pseudodialectes, puix que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant. | | L'italià és de facto una llengua prou fragmentada en dialectes, o pseudodialectes, puix que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant. |
| − | El dialecte base de l'italià és el [[toscà]]. Dialectes propencs serien: emilià i romanyol, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns inclouen el venecià o véneto, si be esta última inclusió és molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats de l'estàndart toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicilia]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabrés i sicilià. | + | El dialecte base de l'italià és el [[toscà]]. Dialectes propencs serien: emilià i romanyol, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns inclouen el venecià o véneto, si be esta última inclusió és molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats de l'estàndart toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicília]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabrés i sicilià. |
| | Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntades de l'estàndart toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (sent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics). | | Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntades de l'estàndart toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (sent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics). |
| | | | |