Canvis

27 bytes afegits ,  02:50 27 ago 2023
Text reemplaça - 'Córcega' a 'Còrsega'
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Italia irredenta'') de l'[[Imperio austrohúngaro|Austria-Hungría]] ([[Provincia de Trento|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmacia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (o l'excusa) de compartir vinculs histórics, culturals, llingüístics o racials.
+
'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia|italià]], posterior a l'any [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Itàlia irredenta'') de l'[[Imperi austro-hongarés|Àustria-Hongria]] ([[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmàcia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (real o no) de compartir vínculs històrics, culturals, llingüístics o racials.
    
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 5: Llínea 5:  
L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].
 
L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].
   −
En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).  
+
En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]] '' en l'any [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).  
   −
L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la disolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracasant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niza]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra (10 juny [[1940]]). L'asunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.
+
L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[Còrsega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.
   −
Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalismo|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix soberania d'un o més estats extrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.
+
Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalisme|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix sobirania d'un o més estats estrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.
    
== Eixemples actuals i del sigle XX ==
 
== Eixemples actuals i del sigle XX ==
Llínea 21: Llínea 21:  
* [[Gran Croàcia]]
 
* [[Gran Croàcia]]
 
* [[Gran Finlàndia]]
 
* [[Gran Finlàndia]]
* [[Gran Hungria]]
+
* [[Gran Hongria]]
 
* [[Gran Idea]] (''Grècia'')
 
* [[Gran Idea]] (''Grècia'')
 
* [[Gran Israel]]
 
* [[Gran Israel]]
 
* [[Gran Marroc]]  
 
* [[Gran Marroc]]  
* [[Gran Sèrbia]] (''Kosovo'')
+
* [[Gran Sèrvia]] (''Kosovo'')
 
* [[Gran Síria]]
 
* [[Gran Síria]]
 
* [[Itàlia irredenta]]
 
* [[Itàlia irredenta]]
Llínea 32: Llínea 32:       −
[[Categoría:Irredentisme]]
+
[[Categoria:Irredentisme]]
[[Categoría:Fascisme]]
+
[[Categoria:Fascisme]]