Canvis

'''Joan Carles I''' ([[5 de giner]] de [[1938]] en [[Roma]], [[Itàlia]]), batejat Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias fon Rei de [[Valéncia]], hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any [[1232]]. El títul de Rei de [[Valéncia]] és un dels títuls històrics propis de la Corona d'[[Espanya]]; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'[[Espanya]] a usar el restant de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de [[Valéncia]]). Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'[[Espanya]] abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels [[Reis Catòlics]]. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola són els següents:

'''Joan Carles I''' ([[5 de giner]] de [[1938]] en [[Roma]], [[Itàlia]]), batejat Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias fon Rei de [[Valéncia]], hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any [[1232]]. El títul de Rei de [[Valéncia]] és un dels títuls històrics propis de la Corona d'[[Espanya]]; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'[[Espanya]] a usar el restant de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de [[Valéncia]]). Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'[[Espanya]] abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels [[Reis Catòlics]]. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola són els següents:

''Rei de [[Valéncia]], de [[Castella]], de [[Lleó]], d'[[Aragó]], de les [[Dos Sicílies]], de [[Sevilla]], de [[Jerusalem]], de [[Navarra]], de [[Granada]], de [[Toledo]], de [[Galícia]], de [[Cerdenya]], de [[Córdova]], de [[Córsega]], de [[Múrcia]], de [[Jaén]], dels [[Algarve]]s, d'[[Algecires]], de [[Gibraltar]], de les [[Illes Canàries]], de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma de la Mar Océan...''

''Rei de [[Valéncia]], de [[Castella]], de [[Lleó]], d'[[Aragó]], de les [[Dos Sicílies]], de [[Sevilla]], de [[Jerusalem]], de [[Navarra]], de [[Granada]], de [[Toledo]], de [[Galícia]], de [[Sardenya]], de [[Córdova]], de [[Córsega]], de [[Múrcia]], de [[Jaén]], dels [[Algarve]]s, d'[[Algecires]], de [[Gibraltar]], de les [[Illes Canàries]], de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma de la Mar Océan...''

==El Príncip d'Astúries==

==El Príncip d'Astúries==

El seu fill, [[Felip VI]], és l'actual rei, que fon Príncip d'Astúries, de Girona, títul tradicional dels hereus de la Corona d'[[Aragó]]. En regnar es convertí en Felip V de [[Valéncia]] i VI d'[[Espanya]]. L'anterior Felip (Felip IV de [[Valéncia]] -V d'[[Espanya]]-), fon el primer borbó que regnà en [[Valéncia]] per a lo que va tindre que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a [[Guerra de Successió Espanyola]]. La batalla més important d'esta lluita en relació al [[Regne de Valéncia]] fon la [[Batalla d'Almansa]]. [[Felip IV]] es caracterisà per una política centralista que va significar la pèrdua de l'autonomia del [[Regne de Valéncia]] i dels seus [[Furs de Valencia|Furs]].

El seu fill, [[Felip VI]], és l'actual rei, que fon [[Príncip d'Astúries]], de Girona, títul tradicional dels hereus de la Corona d'[[Aragó]]. En regnar es convertí en Felip V de [[Valéncia]] i VI d'[[Espanya]]. L'anterior Felip (Felip IV de [[Valéncia]] -V d'[[Espanya]]-), fon el primer borbó que regnà en [[Valéncia]] per a lo que va tindre que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a [[Guerra de Successió Espanyola]]. La batalla més important d'esta lluita en relació al [[Regne de Valéncia]] fon la [[Batalla d'Almansa]]. [[Felip IV]] es caracterisà per una política centralista que va significar la pèrdua de l'autonomia del [[Regne de Valéncia]] i dels seus [[Furs de Valencia|Furs]].

==Vore també==

==Vore també==