Llínea 10: |
Llínea 10: |
| [[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg|thumb|dreta|Tauleta inscrita [[lineal B]], sigle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]] | | [[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg|thumb|dreta|Tauleta inscrita [[lineal B]], sigle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]] |
| | | |
− | En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu. | + | En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del periodo de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu. |
| | | |
− | No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 textos. Ademés, els textos són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[comptabilitat|comptables]] que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real. | + | No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 texts. Ademés, els texts són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[contabilitat|contables]] que no estaven destinats a l'archiu. No obstant això, tenen la ventaja de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real. |
| | | |
| == Cronologia == | | == Cronologia == |
| [[Archiu: Mycenae ruins dsc06388.jpg|thumb|Ruïnes de Micenes.]] | | [[Archiu: Mycenae ruins dsc06388.jpg|thumb|Ruïnes de Micenes.]] |
− | La cronologia de la civilisació micènica ha segut establerta per l'arqueòleg suec [[Arne Furumark]] en funció de la tipologia dels objectes descoberts i dels nivells estratigràfics dels jaciments excavats.<ref> A. Furumark: «Mycenaean pottery», a'' Chronology'', vol. II, 1941. </ref> Encara que esta classificació ha segut criticada, seguix sent utilisada. S'empra per a estos períodos el terme d'[[Hel·làdic]] Recent (HR). | + | La cronologia de la civilisació micènica ha segut establerta per l'arqueòleg suec [[Arne Furumark]] en funció de la tipologia dels objectes descoberts i dels nivells estratigràfics dels jaciments excavats.<ref> A. Furumark: «Mycenaean pottery», a'' Chronology'', vol. II, 1941. </ref> Encara que esta classificació ha segut criticada, seguix sent utilisada. S'empra per a estos periodos el terme d'[[Hel·làdic]] Recent (HR). |
| | | |
| * 1550-1500: Helàdic Recent I (circuls de tombes de fossa A i B de [[Micenes]]); | | * 1550-1500: Helàdic Recent I (circuls de tombes de fossa A i B de [[Micenes]]); |
Llínea 34: |
Llínea 34: |
| Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu|Llevant]]. | | Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu|Llevant]]. |
| | | |
− | En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) | Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els arxius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[segle XIII aC |1250 aC]]). | + | En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) | Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este periodo constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els archius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[sigle XIII aC |1250 aC]]). |
| | | |
| {| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;" | | {| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;" |
Llínea 42: |
Llínea 42: |
| | | |
| |- Style = "background: #E6FFFF;" | | |- Style = "background: #E6FFFF;" |
− | |'''Bronze antic''' || Troia I <br />([[segle XXX aC|2920]]-2450 aC) <br />Troia II <br /> (2600-2350 aC) <br />Troia III <br />(2350-2200 aC)|| [[Cultura Grotta-Pèls|Grotta-Pilos]] <br />(3200-2700 aC) <br />Karos-Siros <br />(2700-2200 aC) <br />[[Cultura Filacopí|Filacopí I]] <br /> (2200-2000 aC) || [[Civilisació minoica | Minoic antic]] (Prepalacial) <br />(2500-1850 aC)|| Hel·làdic antic <br /> (2700-1850 aC) | + | |'''Bronze antic''' || Troia I <br />([[sigle XXX aC|2920]]-2450 aC) <br />Troia II <br /> (2600-2350 aC) <br />Troia III <br />(2350-2200 aC)|| [[Cultura Grotta-Pèls|Grotta-Pilos]] <br />(3200-2700 aC) <br />Karos-Siros <br />(2700-2200 aC) <br />[[Cultura Filacopí|Filacopí I]] <br /> (2200-2000 aC) || [[Civilisació minoica | Minoic antic]] (Prepalacial) <br />(2500-1850 aC)|| Hel·làdic antic <br /> (2700-1850 aC) |
| |- Style = "background: #FFFFE6;" | | |- Style = "background: #FFFFE6;" |
| |'''Bronze mitjà''' | | |'''Bronze mitjà''' |
Llínea 74: |
Llínea 74: |
| Els micènics estaven organisats com una [[monarquia]]. Els consellers reals o [[aristocràcia]] es distinguien del poble ras, que devia tribut o servici al rei, i també dels [[esclaus]]. Es donava molta importància a la guerra, els nobles ascendien en funció dels seus triumfos i els [[cavalls]] es reservaven per tirar dels carros i no s'usaven al camp. | | Els micènics estaven organisats com una [[monarquia]]. Els consellers reals o [[aristocràcia]] es distinguien del poble ras, que devia tribut o servici al rei, i també dels [[esclaus]]. Es donava molta importància a la guerra, els nobles ascendien en funció dels seus triumfos i els [[cavalls]] es reservaven per tirar dels carros i no s'usaven al camp. |
| | | |
− | El poble gojava d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i sortides de mercaderies de negocis personals i els presents o imposts de palau. | + | El poble gojava d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i eixides de mercaderies de negocis personals i els presents o imposts de palau. |
| | | |
| Es conreava una [[agricultura]] típicament mediterrànea, en predomini de [[cereals]], [[vi]] i [[oli]]. Les terres es dividien en reals i comunals, com tota la societat. | | Es conreava una [[agricultura]] típicament mediterrànea, en predomini de [[cereals]], [[vi]] i [[oli]]. Les terres es dividien en reals i comunals, com tota la societat. |
Llínea 82: |
Llínea 82: |
| Marítimament, es varen aprofitar dels coneiximents navals dels minoics per comerciar, especialment quan esta civilisació va entrar en decadència. | | Marítimament, es varen aprofitar dels coneiximents navals dels minoics per comerciar, especialment quan esta civilisació va entrar en decadència. |
| | | |
− | La mitologia presenta ya les figures clàssiques del panteó grec: [[Posidó]] (ocupant un paper preeminent), [[Hermes]], [[Zeus]]... Destaca la importància de les històries sobre el [[minotaure]] i [[Dèdal]]. Hi ha una deessa mare anomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors. | + | La mitologia presenta ya les figures clàssiques del panteó grec: [[Posidó]] (ocupant un paper preeminent), [[Hermes]], [[Zeus]]... Destaca la importància de les històries sobre el [[minotaure]] i [[Dèdal]]. Hi ha una deesa mare nomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors. |
| | | |
| ==Ciutats micèniques == | | ==Ciutats micèniques == |
− | Era una civilisació organisada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són [[Pilos (Messènia)|Pilos]], [[Gla (Grècia)|Gla]], [[Cnossos]] (en [[Creta]]), [[Tirint]] i per descomptat la pròpia Micenes. Totes constaven d'una [[acròpolis]], d'una [[cisterna]] o punt per conseguir aigua i eixides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre grosses [[muralla|muralles]] de blocs de pedra. | + | Era una civilisació organisada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són [[Pilos (Messènia)|Pilos]], [[Gla (Grècia)|Gla]], [[Cnossos]] (en [[Creta]]), [[Tirint]] i per descontat la pròpia Micenes. Totes constaven d'una [[acròpolis]], d'una [[cisterna]] o punt per conseguir aigua i eixides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre grosses [[muralla|muralles]] de blocs de pedra. |
| | | |
| Les vivendes tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales en un [[passadiç]] central i feen entre 5 i 30 metros quadrats segons la [[classe social]]. | | Les vivendes tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales en un [[passadiç]] central i feen entre 5 i 30 metros quadrats segons la [[classe social]]. |