Canvis

[[Image:Esqueletdinosauri.jpg|thumb|right|260px|Esquelet d'un ''[[Triceràtops]] '', expost en

[[File:Triceratops_BW.jpg|thumb|right|260px|Triceràtops]]

el [[Museu d0Història Natural de l'Institució Smithsoniana|Museu Smithsoniano]].]]

'''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament entre 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]].

'''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]].

== Descripció ==

== Descripció ==

Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, lo que es sap donada les calcigades que estos capilars varen deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, lo que ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del [[Espinosàureu]], i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del [[Estegosàureu]].   

Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, lo que es sap donada les calcigades que estos capilars varen deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, lo que ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del [[Espinosàureu]], i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del [[Estegosàureu]].   

La [[boca]] recorda a un [[pic]] de [[loro]], mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. Després d'arrancar els brots i [[full]]s triturava l'aliment en fileres de [[dent]]s localisats en el fondos de la boca que li servien com un mecanisme per a esquilar l'aliment. Eixes peces dentals creixien de nou una vegada es desgastaven. Ya que la posició del cràneu és prou baixa, lo més provable és que el seu comportament alimentari fora eminentment ramoneador. Les dents dels triceràtops són un dels fòssils més abundants del final del Cretàceu en el nort dels Estats Units, sugerint que varen ser els herbívors dominants del seu temps.

La [[boca]] recorda a un [[pic]] de [[loro]], mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. Despuix d'arrancar els brots i [[full]]s triturava l'aliment en fileres de [[dent]]s localisats en el fondos de la boca que li servien com un mecanisme per a esquilar l'aliment. Eixes peces dentals creixien de nou una vegada es desgastaven. Ya que la posició del cràneu és prou baixa, lo més provable és que el seu comportament alimentari fora eminentment ramoneador. Les dents dels triceràtops són un dels fòssils més abundants del final del Cretàceu en el nort dels Estats Units, sugerint que varen ser els herbívors dominants del seu temps.

== Història ==

== Història ==

El primer espècimen de triceràtop va ser descobert per John Bell Hatcher en [[Cas Creek]], ([[Wyoming]]), l'any [[1888]]. Va trobar un gran banya i un enorme esquelet en les profunditats d'un canó. La seua declaració com un dinosauri llegítim es va realisar quan va ser descobert un cràneu intacte. Va ser nomenat com actualment se li coneix per Othniel Charles Marsh en [[1889]].<ref>Marsh O.C. 1989. Notice of gigantic horned Dinosauria from the Cretaceous. AM. J. Sci.;38:173–175.</ref> No obstant, dos anys abans ell mateix ho havia identificat erròneament, declarant-ho com un tipos de visó: aquells restos erròneament nomenats eren originariàs de les proximitats de [[Denver]], [[Roig]]; varen ser trobats en la [[primavera]] de [[1887]].<ref name="KC06">Carpenter, K. (2006). [https://scientists.dmns.Org/sites/kencarpenter/PDFs%20of%20publications/Balticornis.Pdf "''Bison''" ''alticornis'' and O.C. Marsh'S early views on ceratopsians.] In: Carpenter, K. (ed.). ''Horns and Beaks: Ceratopsian and Ornithopod Dinosaurs'' Indiana University Pres:Bloomington and Indianapolis, Pp. 349–364. ISBN 0-253-34817-X.</ref> La robusta naturalea del cràneu d'estos animals ha permés que molts eixemplars s'hagen preservat com a fòssils, lo que també ha ajudat a fer que puguen ser estudiades variacions entre diverses subespècies.

El primer espècimen de triceràtop va ser descobert per John Bell Hatcher en [[Cas Creek]], ([[Wyoming]]), l'any [[1888]]. Va trobar un gran banya i un enorme esquelet en les profunditats d'un canó. La seua declaració com un dinosauri llegítim es va realisar quan va ser descobert un cràneu intacte. Va ser nomenat com actualment se li coneix per Othniel Charles Marsh en [[1889]].<ref>Marsh O.C. 1989. Notice of gigantic horned Dinosauria from the Cretaceous. AM. J. Sci.;38:173–175.</ref> No obstant, dos anys abans ell mateix ho havia identificat erròneament, declarant-ho com un tipos de visó: aquells restos erròneament nomenats eren originariàs de les proximitats de [[Denver]], [[Roig]]; varen ser trobats en la [[primavera]] de [[1887]].<ref name="KC06">Carpenter, K. (2006). [https://scientists.dmns.Org/sites/kencarpenter/PDFs%20of%20publications/Balticornis.Pdf "''Bison''" ''alticornis'' and O.C. Marsh'S early views on ceratopsians.] In: Carpenter, K. (ed.). ''Horns and Beaks: Ceratopsian and Ornithopod Dinosaurs'' Indiana University Pres:Bloomington and Indianapolis, Pp. 349–364. ISBN 0-253-34817-X.</ref> La robusta naturalea del cràneu d'estos animals ha permés que molts eixemplars s'hagen preservat com a fòssils, lo que també ha ajudat a fer que puguen ser estudiades variacions entre diverses subespècies.

En les primeres décades posteriors a la descripció de ''Triceratops'', es va rescatar diversos esquelets, que variaven en menor o major grau del ''Triceratops'' original, cridat ''T. horridus'' per [[Marsh]] (del [[llatí]] ''horridus'' =rugoso, sugerint la textura rugosa d'aquells [[os]]s pertanyents a l'espècimen [[tipos]], més tart identificat com un individu ancià).

En les primeres décades posteriors a la descripció de ''Triceratops'', es va rescatar diversos esquelets, que variaven en menor o major grau del ''Triceratops'' original, nomenat ''T. horridus'' per [[Marsh]] (del [[llatí]] ''horridus'' =rugoso, sugerint la textura rugosa d'aquells [[os]]s pertanyents a l'espècimen [[tipos]], més tart identificat com un individu ancià).

Les espècies conegudes de triceratópos inclouen al ''T. prorsus'' (Marsh, 1890) i al ''T. horridus'' (Marsh, 1889).<ref>Forster C.A. 1996. Species resolution in Triceratops: cladistic and morphometric approaches. J. Vertebr. Paleontol.;16:259–270.</ref> Anteriorment es va creure que el [[diceràtop]] era una espècie de triceràtop, pero actualment este es troba reconegut com un gènero distint.

Les espècies conegudes de triceratópos inclouen al ''T. prorsus'' (Marsh, 1890) i al ''T. horridus'' (Marsh, 1889).<ref>Forster C.A. 1996. Species resolution in Triceratops: cladistic and morphometric approaches. J. Vertebr. Paleontol.;16:259–270.</ref> Anteriorment es va creure que el [[diceràtop]] era una espècie de triceràtop, pero actualment este es troba reconegut com un gènero distint.