78 813
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
|superfície = 413,5 km²
|superfície = 413,5 km²
|altitut = 984 msnm
|altitut = 984 msnm
|població = 2430 hab. ([[INE]] [[2019]])
|població = 2.475 hab. (2022)
|densitat = 5,876 hab./km²
|densitat = 5,9 hab./km²
|gentilici = Morellà/ana
|gentilici = Morellà/ana
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 12300
|còdic_postal = 12300
|festes = Sexeni de Morella. Se celebra cada 6 anys
|festes = Sexeni de Morella. Se celebra cada 6 anys
|alcalde = Joaquim Puig Ferrer ([[PSPV-PSOE]])
|alcalde = Bernabé Sangüesa Antolí ([[Independents per Morella]])
|uep = [http://www.morella.net/ Web oficial de Morella]
|web = [http://www.morella.net/ Web oficial de Morella]
|notes =
|notes =
}}
}}
'''Morella''' és una localitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada al nort de la [[província de Castelló]], capital de la [[comarca]] d'[[Els Ports de Morella]], en ple [[Maestrat]]. El seu terme municipal té 413,5 km2, el tercer en extensió de la [[Comunitat Valenciana]]. Conta en 2.430 habitants ([[INE]] [[2019]]).
'''Morella''' és una localitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada al nort de la [[província de Castelló]], capital de la [[comarca]] d'[[Els Ports de Morella]], en ple [[Maestrat]].
El seu terme municipal té 413,5 km2, el tercer en extensió de la [[Comunitat Valenciana]].
== Geografia ==
== Geografia ==
=== Periodo àrap ===
=== Periodo àrap ===
Fon ocupada pels [[Ètnia bereber|berebers]] l'any [[714]]. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrap de Tortosa. Per esta época apareix vinculat a Morella el nom del [[Cid]] que, pareix, fon qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenrollar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la que fon principal protagoniste [[Rodrigo Díaz de Vivar]], contra el que uniren les seues forces el rei moro de Lleida i Tortosa [[al-mundir al-Hayib]] i el rei cristià [[Sancho Ramírez d'Aragó]]. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el [[14 d'agost]] de [[1084]], en una localisació encara no aclarida completament, que podria situar-se en el cridat ''[[Pla del Rei]] '', derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mesnaders i a numerosos nobles cristians i xeics àraps.
Fon ocupada pels [[Ètnia bereber|berebers]] l'any [[714]]. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrap de Tortosa. Per esta época apareix vinculat a Morella el nom del [[Cid]] que, pareix, fon qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenrollar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la que fon principal protagoniste [[Rodrigo Díaz de Vivar]], contra el que uniren les seues forces el rei moro de Lleida i Tortosa [[al-mundir al-Hayib]] i el rei cristià [[Sancho Ramírez d'Aragó]]. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el [[14 d'agost]] de [[1084]], en una localisació encara no aclarida completament, que podria situar-se en el nomenat ''[[Pla del Rei]] '', derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mesnaders i a numerosos nobles cristians i xeics àraps.
=== Baixa Edat Mija ===
=== Baixa Edat Mija ===
Els enfrontaments varen culminar el [[5 de juny]] de [[1822]], quan un grup d'absolutistes feren que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que en forces molt numeroses. Dotze dies més tart les tropes governamentals recuperaren la ciutat. No obstant, un any despuix els absolutistes varen tornar a ocupar la població.
Els enfrontaments varen culminar el [[5 de juny]] de [[1822]], quan un grup d'absolutistes feren que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que en forces molt numeroses. Dotze dies més tart les tropes governamentals recuperaren la ciutat. No obstant, un any despuix els absolutistes varen tornar a ocupar la població.
[[Image:800px-Morella-Calbo.jpg|200px|thumb]]
[[File:Morella-Calbo.jpg|200px|thumb]]
Al morir Fernando VII en l'any [[1833]] i encendre's la cruel [[guerres carlistes|guerra carlista]] entre els partidaris del germà del rei mort, Don Carles, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Morella fon [[s:Vida Militar i Política de Cabrera. Tom III capítul II. Ocupació de Morella pels carlistes|conquistada]] per l'eixèrcit de [[Ramón Cabrera]] el [[26 de giner]] de [[1838]], defesa victoriosament davant de l'atac de les cinc divisions del general Oraá en estiu del mateix any, i convertida en la capital carlina del territori controlat per Cabrera fins a [[1840]]. Quan la tercera guerra carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la disputa.
Al morir Fernando VII en l'any [[1833]] i encendre's la cruel [[guerres carlistes|guerra carlista]] entre els partidaris del germà del rei mort, Don Carles, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Morella fon [[s:Vida Militar i Política de Cabrera. Tom III capítul II. Ocupació de Morella pels carlistes|conquistada]] per l'eixèrcit de [[Ramón Cabrera]] el [[26 de giner]] de [[1838]], defesa victoriosament davant de l'atac de les cinc divisions del general Oraá en estiu del mateix any, i convertida en la capital carlina del territori controlat per Cabrera fins a [[1840]]. Quan la tercera guerra carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la disputa.
== Demografia ==
== Demografia ==
Conta en 2.475 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica<ref>[http://www.ine.es/intercensal/intercensal.Do INE-Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842] i [http://www.civis.gva.es/civis/es/index_menu.Htm Portal CIVIS] [http://www.civis.gva.es/pls/civisc/p_civis.detalle1?ent=1208000000&codigo=ente&codcat=12080&tabla=HABITANTS&opcion=1&categoria=Municipio&escudo=ep/1208000000.gif&bandera=&denominacion=Morella&tit=Habitantes Habitants de Morella]</ref>
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica<ref>[http://www.ine.es/intercensal/intercensal.Do INE-Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842] i [http://www.civis.gva.es/civis/es/index_menu.Htm Portal CIVIS] [http://www.civis.gva.es/pls/civisc/p_civis.detalle1?ent=1208000000&codigo=ente&codcat=12080&tabla=HABITANTS&opcion=1&categoria=Municipio&escudo=ep/1208000000.gif&bandera=&denominacion=Morella&tit=Habitantes Habitants de Morella]</ref>
|-
|-
![[1996]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2009]] !! [[2019]]
![[1996]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2009]] !! [[2019]] !! [[2022]]
|-
|-
| align=center| 2.797 || align=center| 2.718 || align=center| 2.815 || align=center| 2.822 || align=center| 2.430
| align=center| 2.797 || align=center| 2.718 || align=center| 2.815 || align=center| 2.822 || align=center| 2.430 || align=center| 2.475
|}
|}
</center>
== Política ==
== Política ==
| Alcalde_9 = Joaquim Puig i Ferrer<br>Rhamsés Ripollés Puig
| Alcalde_9 = Joaquim Puig i Ferrer<br>Rhamsés Ripollés Puig
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Rhamsés Ripollés Puig
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Rhamsés Ripollés Puig
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Bernabé Sangüesa Antolí
| Partit_12 = [[Independents per Morella]]
}}
}}
== Economia ==
== Economia ==
Morella caracterisada per la [[indústria textil]], ha segut i és centre comercial de la seua comarca , per que n'hi ha que dir que predomina en la seua economia el sector servicis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant d'interior com exterior. Mentres que l'agricultura i la ganaderia ([[porc|porcina]] i avícola) complementen la seua activitat econòmica.
Morella caracterisada per la [[indústria textil]], ha segut i és centre comercial de la seua comarca , per que n'hi ha que dir que predomina en la seua economia el sector servicis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant d'interior com exterior.
L'agricultura i la ganaderia ([[porc|porcina]] i avícola) complementen la seua activitat econòmica.
== Monuments ==
== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
=== Monuments religiosos ===
[[Image:800px-SantaMariaMorella.jpg|thumb|220px|left|<center>Iglésia Archiprestal</center>]]
[[File:SantaMariaMorella.JPG|thumb|220px|left|<center>Iglésia Archiprestal</center>]]
* '''[[Iglésia de Santa Maria (Morella)|Iglésia de Santa Maria]] '''. L'iglésia Archiprestal de Santa Maria la Major és un fita obligada per als amants de l'art. Esta construcció [[arquitectura gòtica|gòtica]] reunix en una mateixa frontera la Porta dels apòstols i la de les Vèrgens. Ya dins, en la part posterior del cor, es pot vore esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, els seus tres rosetons en vidrieres originals de l'Escola valenciana del [[sigle XIV]] i l'orgue de Torull són algunes de les seues joyes.
* '''[[Iglésia de Santa Maria (Morella)|Iglésia de Santa Maria]] '''. L'iglésia Archiprestal de Santa Maria la Major és un fita obligada per als amants de l'art. Esta construcció [[arquitectura gòtica|gòtica]] reunix en una mateixa frontera la Porta dels apòstols i la de les Vèrgens. Ya dins, en la part posterior del cor, es pot vore esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, els seus tres rosetons en vidrieres originals de l'Escola valenciana del [[sigle XIV]] i l'orgue de Torull són algunes de les seues joyes.
=== Monuments civils ===
=== Monuments civils ===
[[Image:398px-Morella puerta.jpg|thumb|170px|<center>Porta</center>]]
[[File:Morella puerta.jpg|thumb|170px|<center>Porta</center>]]
* '''[[Castell de Morella|Castell]] '''. Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljup, la torre de la Pardala, retretes al vol per a on varen entrar en [[1838]] els carlins, presó de Tros, restes de palaus reals, torres d'Homenage, i pavellons oficials, per a on han passat diferents formes de civilisació i cultures.
* '''[[Castell de Morella|Castell]] '''. Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljup, la torre de la Pardala, retretes al vol per a on varen entrar en [[1838]] els carlistes, presó de Tros, restes de palaus reals, torres d'Homenage, i pavellons oficials, per a on han passat diferents formes de civilisació i cultures.
* '''Muralles Medievals'''. Hi ha que destacar les seues portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblico, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Redona, de la font, Alós, de l'Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i San Francisco.
* '''Muralles Medievals'''. Hi ha que destacar les seues portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblico, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Redona, de la font, Alós, de l'Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i San Francisco.
* '''Aqüeducte de Santa Lluïa'''. Es tracta d'una obra considerable de l'ingenieria civil gòtica del sigle XIV, pel que arribava les aigües de les fonts de "''Vinatxos''" i del "''Aljup''" cap a la "''Font Vella''" de Morella.
* '''[[Aqüeducte de Santa Llúcia (Morella)|Aqüeducte de Santa Llúcia]]'''. Es tracta d'una obra considerable de l'ingenieria civil gòtica del sigle XIV, pel que arribava les aigües de les fonts de "''Vinatxos''" i del "''Aljup''" cap a la "''Font Vella''" de Morella.
* '''Ajuntament'''. És un edifici gòtic dels sigles XIV i XV.
* '''Ajuntament'''. És un edifici gòtic dels sigles XIV i XV.
* '''Cases Solariegues'''. Són moltes les cases solariegues que es conserven en Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasco d'Alagó), del [[sigle XVI]], és actualment un hotel. La Casa de la Confraria de Llauradors (en el carrer de la Confraria). La Casa dels Estudis i del Consell (junt en la plaça dels Estudis), la Casa de Ciurana de Quadres (en la costa de Sant Joan), la Casa de Rovira (en el carrer de la Mare de Deu) i la Casa del marqués de Cruilles són a soles uns eixemples més.
* '''Cases Solariegues'''. Són moltes les cases solariegues que es conserven en Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasco d'Alagó), del [[sigle XVI]], és actualment un hotel. La Casa de la Confraria de Llauradors (en el carrer de la Confraria). La Casa dels Estudis i del Consell (junt en la plaça dels Estudis), la Casa de Ciurana de Quadres (en la costa de Sant Joan), la Casa de Rovira (en el carrer de la Mare de Deu) i la Casa del marqués de Cruilles són a soles uns eixemples més.
* '''Rius Bergants i Cérvol'''. Els rius Bergants i Cérvol reguen la comarca, formant bells parages de roques, aigua i agresta contextura. Totes les atres conques fluvials de ''Els Ports'' són barrancs i rambles, com les de Vallivana i Celumbres, que fan d'este un païsage aspre i accidentat.
* '''Rius Bergants i Cérvol'''. Els rius Bergants i Cérvol reguen la comarca, formant bells parages de roques, aigua i agresta contextura. Totes les atres conques fluvials de ''Els Ports'' són barrancs i rambles, com les de Vallivana i Celumbres, que fan d'este un païsage aspre i accidentat.
* '''Cimes montanyoses'''. Els amics de les altures podran pujar per damunt dels mil metros en la ''Mola dels Fusters'', la ''Mola del Moixacre'', el ''Turmeli'', el ''Regaxolet'', el ''Bovalar'', el ''Port de Torre Miró'', la ''Nevera de Catí'' o el ''Tossal de Xivalcolla''.
* '''Cimes montanyoses'''. Els amics de les altures podran pujar per damunt dels mil metros en la ''Mola dels Fusters'', la ''Mola del Moixacre'', el ''Turmeli'', el ''Regaxolet'', el ''Bovalar'', el ''Port de Torre Miró'', la ''Nevera de Catí'' o el ''Tossal de Xivalcolla''.
* '''Camí del Cid'''. Donada la vinculació històrica de la localitat en la figura del [[Cid Campeador]], Morella forma part d'esta ruta turística, precisament en un anell denominat "Anell de Morella". Este tram té el seu epicentre en la localitat castellonenca.
* '''Camí del Cid'''. Donada la vinculació històrica de la localitat en la figura del [[El Sit|Sit Campejador]], Morella forma part d'esta ruta turística, precisament en un anell denominat "Anell de Morella". Este tram té el seu epicentre en la localitat castellonenca.
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==
La gastronomia morellana es nodrix dels productes de la zona: [[corder]], [[porc]], [[embotit]]s i [[pernil]]s, [[trufa|trufes]], etc. Plats típics: [[vedella tendral]], gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, [[conill]] en [[Vaqueta (caragol)|vaquetes]], [[perdiu]] en [[escabeig]], [[Lactarius deliciosus|rovellons]], croquetes morellanes, [[carn salada i fumada]], [[quallada]], flaons.
La gastronomia morellana es nodrix dels productes de la zona: [[corder]], [[porc]], [[embotit]]s i [[pernil]]s, [[trufa|trufes]], etc. Plats típics: [[vedella tendral]], gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, [[conill]] en [[Vaqueta (caragol)|vaquetes]], [[perdiu]] en [[escabeig]], [[Lactarius deliciosus|rovellons]], croquetes morellanes, [[carn salada i fumada]], [[quallada]], [[Flaó|flaons]].
== Festes ==
== Festes ==
* Carnestoltes
* Carnestoltes
* Cicle de rollos i cosines (del [[25 d'abril]] al [[10 de juliol]]).
* Cicle de rollos i cosines (del [[25 d'abril]] al [[10 de juliol]]).
* Pregària en el santuari de [[Vallivana]] (primera fi de semana de [[maig]]).
* Pregària en el [[Santuari de la Verge de la Vallivana|santuari]] de [[Vallivana]] (primera fi de semana de [[maig]]).
* [[Corpus Christi]].
* [[Corpus Christi]].
* Sant Joan (dissabte més pròxim al [[24 de juny]]).
* Sant Joan (dissabte més pròxim al [[24 de juny]]).
* [[Sexeni de Morella|L'Anunci]]: se celebra l'any anterior al Sexeni, i precisament anuncia la celebració d'este.
* [[Sexeni de Morella|L'Anunci]]: se celebra l'any anterior al Sexeni, i precisament anuncia la celebració d'este.
== Persones celebres naixcudes en esta localitat ==
== Persones celebres ==
* [[Manuel Milián Boix|Mossén Manuel Milián Boix]] (Morella, 1908 - 1989), historiador, archiver i croniste oficial de [[Vinaròs]].
* Joaquín Sebastià Pascual: (Chiva de Morella 1936- Barcelona 1988) Emigrant a Barcelona, comerciant i mamprenedor.
* Joaquín Sebastià Pascual: (Chiva de Morella, 1936 - Barcelona, 1988) Emigrant a Barcelona, comerciant i mamprenedor.
* [[Joaquim Oliet Cruella]]: pintor neoclàssic del [[sigle XIX]].
* [[Joaquim Oliet Cruella]]: pintor neoclàssic del [[sigle XIX]].
* [[Francesc de Vinatea]]: ''Jurat en Corts''. Sigle XIV.
* [[Francesc de Vinatea]]: ''Jurat en Corts''. Sigle XIV.
* [[Salvador Alepus]] (Salvatore Alepus):<ref>http://it.wikipedia.org/wiki/Salvatore_Alepus Salvatore Alepus en Wikipedia italiana</ref> teòlec i poeta (Morella, [[1503]] – [[Sàser]] [[Sardenya]] [[1568]]) arquebisbe de Sàser des de [[1524]].
* [[Salvador Alepus]] (Salvatore Alepus):<ref>http://it.wikipedia.org/wiki/Salvatore_Alepus Salvatore Alepus en Wikipedia italiana</ref> teòlec i poeta (Morella, [[1503]] – [[Sàser]], [[Sardenya]] [[1568]]) arquebisbe de Sàser des de [[1524]].
* Ramón Ripollés Cardona: soldat pertanyent al grup conegut com [[Sege de Baler|els Últims de Filipines]].
* Ramón Ripollés Cardona: soldat pertanyent al grup conegut com [[Sege de Baler|els Últims de Filipines]].
== Agermanament ==
== Agermanament ==
* [[Baler]], [[Filipines]]
* Baler, ([[Filipines]])
== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Chiva de Morella]]
* [[Anex:Municipis de la província de Castelló]]
*[[Ortells]]
* [[Chiva de Morella]]
* [[Ortells]]
== Referències ==
== Referències ==
<references />
<references/>
* [https://www.morella.net Ajuntament de Morella]
* [https://www.dipcas.es/es/ Diputació provincial de Castelló]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Morella INE. Població de Morella]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Morella}}
* [http://www.morellaturistica.Com Web Turística de Morella]
* [https://www.morellaturistica.com Portal turístic de Morella]
* [https://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&q=Morella,+Castell%C3%B3n,+Comunidad+Valenciana,+Espa%C3%B1a&t=k&om=1&ll=40.620012,-0.102117&spn=0.007492,0.021629 Vista des de satèlit en Google Maps]
* [http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&q=Morella,+Castell%C3%B3n,+Comunidad+Valenciana,+Espa%C3%B1a&t=k&om=1&ll=40.620012,-0.102117&spn=0.007492,0.021629 Vista des de satèlit en Google Maps]
* [http://www.cuevascastellon.uji.es/ Totes les cavitats de la província al detall]
* [http://www.cuevascastellon.uji.es/ Totes les cavitats de la província al detall]
* [http://www.caminodelcid.Org/Poblacion_Morella.aspx Informació sobre Morella en El Camí del Cid]
* [https://www.caminodelcid.org/Poblacion_Morella.aspx Informació sobre Morella en El Camí del Cid]
{{Municipis d'Els Ports}}
{{Municipis d'Els Ports}}
{{Capitals comarques}}
{{Llista artículs destacats}}
[[Categoria:Morella]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]