78 812
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
La '''fossa de les Marianes''' és la més profunda [[fossa oceànica]] coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de [[subducció]]. Se localisa en el fondo del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] nortoccidental, al surest de les [[illes Marianes]], prop de [[Guam]].
La '''fossa de les Marianes''' és la més profunda [[fossa oceànica]] coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de [[subducció]]. Se localisa en el fondo del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] nortoccidental, al surest de les [[illes Marianes]], prop de [[Guam]].
La fossa té una [[llongitut]] de 2.550 [[km]] i una [[amplària]] mija de 70 km. La [[pressió]] en el fondo de la fossa és de 108.600 [[Pascal (unitat)|kPa]] (unes 1072 [[Atmòsfera (unitat)|atm]]). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'[[archipèlec]] d'illes Marianes, moltes d'eixes illes són d'orige volcànic. El seu punt més profunt és cridat [[abisme Challenger]] en 11.034 [[m]] de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.<ref>[http://universomarino.com/2009/03/20/fosa-de-las-marianas-el-abismo-más-profundo/ Abismo Challenger]</ref>
La fossa té una [[llongitut]] de 2.550 [[km]] i una [[amplària]] mija de 70 km. La [[pressió]] en el fondo de la fossa és de 108.600 [[Pascal (unitat)|kPa]] (unes 1072 [[Atmòsfera (unitat)|atm]]). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'[[archipèlec]] d'illes Marianes, moltes d'eixes illes són d'orige volcànic. El seu punt més profunt és nomenat [[abisme Challenger]] en 11.034 [[m]] de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.<ref>[http://universomarino.com/2009/03/20/fosa-de-las-marianas-el-abismo-más-profundo/ Abismo Challenger]</ref>
== Exploració ==
== Exploració ==
[[Image:Trieste (23 Jan 1960).jpeg|thumb|left|El [[batiscaf]] ''Trieste'' abans de l'immersió, [[23 de giner]] de [[1960]]]]
[[Image:Trieste (23 Jan 1960).jpeg|thumb|left|El [[batiscaf]] ''Trieste'' abans de l'immersió, [[23 de giner]] de [[1960]]]]
El coneiximent de l'existència de la fossa de les Marianes data d'abans de l'any [[1870]], quan una nau intentà mesurar la profunditat mediant el sondeig en llastre lligat a una corda, en eixa oportunitat es sondejà una profunditat de 8 km.
El coneiximent de l'existència de la fossa de les Marianes data d'abans de l'any [[1870]], quan una nau intentà mesurar la profunditat mediant el sondeig en llastre lligat a una corda, en eixa oportunitat es sondejà una profunditat de 8 km.
La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En l'any [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.
La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En l'any [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En l'any [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.
No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] cridat [[Batiscaf Trieste|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref>
No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] nomenat [[Batiscaf Trieste|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref>
== Referències ==
== Referències ==
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Mariana_Trench}}
[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Oceà Pacífic]]
[[Categoria:Oceà Pacífic]]