Canvis

[[File:Kheops-Pyramid.jpg|thumb|290px|La Gran Piràmide]]

[[File:Kheops-Pyramid.jpg|thumb|290px|La Gran Piràmide]]

La '''Gran Piràmide de Guiza''' (també coneguda com a  '''Piràmide de Kheops o de Khufu''') és, ademés de la major de les [[piràmides d'Egipte]], la més antiga de les [[sèt maravelles del món antic]] i l'única que encara perdura.  

La '''Gran Piràmide de Guiza''' (també coneguda com a  '''Piràmide de Kheops o de Khufu''') és, ademés de la major de les [[piràmides d'Egipte]], la més antiga de les [[sèt maravelles del món antic]] i l'única que encara perdura.  

Va ser ordenada construir pel [[faraó]] [[Keops]] de la [[Dinastia IV|quarta dinastia]] de l'[[Antic Egipte]]. Sobre l'arquitecte de dita obra, alguns estudiosos nomenen a [[Hemiunu]], pero no està comprovat.

Va ser ordenada construir pel [[faraó]] [[Keops]] de la [[Dinastia IV|quarta dinastia]] de l'[[Antic Egipte]]. Sobre l'arquitecte de dita obra, alguns estudiosos nomenen a [[Hemiunu]], pero no està comprovat.

La data estimada de terminació de la construcció de la Gran Piràmide és al voltant de l'any 2570 a. C., sent la primera i major de les tres grans piràmides de la necròpolis de Guiza, situada en les afores de [[El Cairo]]. Va ser l'edifici més alt de la Terra durant 3800, <ref>{{Cita libro |año=2013 |título=Guiness World Records 2013 |traductores=Alberto Delgado; Olga Marín; Daniel Montsech; Nioelia Palacios y Roser Soms |fechaacceso=19 de febrero de 2017 |página=3|capítulo=Introducción. Hasta el límite. |ubicación=España|apellido-editor=Glenday |apellido-editor2=Fall |nombre-editor=Craig |nombre-editor2=Stephen|isbn=9788408008651}}</ref>  anys, fins que en el [[sigle XIV]] va ser superat pel chapitel de la [[catedral de Lincoln]], en [[Anglaterra]], que va alcançar l'altura de 160 m, encara que es va derrocar pocs anys despuix.  

La data estimada de terminació de la construcció de la Gran Piràmide és al voltant de l'any 2570 a. C., sent la primera i major de les tres grans piràmides de la necròpolis de Guiza, situada en les afores de [[El Caire]]. Va ser l'edifici més alt de la Terra durant 3800, <ref>{{Cita libro |año=2013 |título=Guiness World Records 2013 |traductores=Alberto Delgado; Olga Marín; Daniel Montsech; Nioelia Palacios y Roser Soms |fechaacceso=19 de febrero de 2017 |página=3|capítulo=Introducción. Hasta el límite. |ubicación=España|apellido-editor=Glenday |apellido-editor2=Fall |nombre-editor=Craig |nombre-editor2=Stephen|isbn=9788408008651}}</ref>  anys, fins que en el [[sigle XIV]] va ser superat pel chapitel de la [[catedral de Lincoln]], en [[Anglaterra]], que va alcançar l'altura de 160 m, encara que es va derrocar pocs anys despuix.  

== La piràmide ==

== La piràmide ==

====== Arquitecte ======

====== Arquitecte ======

Hemiunu, l'arquitecte de la piràmide de Keops, era fill de l'arquitecte Nefermaat, l'arquitecte de la piràmide del faraó Snefru, pare de Keops. Els arqueòlecs han trobat mencions de Hemiunu en títuls aproximadament traduïts com a Mestre d'obres i Visir. La seua tomba es troba prop de la piràmide de Keops, i conté relleus en la seua image. Algunes pedres de la seua [[mastaba]] estan marcades en dates que es referixen al regnat de Kheops. L'estàtua de Hemiunu està en l'actualitat en el museu de Hildesheim en [[Alemània]].

Hemiunu, l'arquitecte de la piràmide de Keops, era fill de l'arquitecte Nefermaat, l'arquitecte de la piràmide del faraó Snefru, pare de Keops. Els arqueòlecs han trobat mencions de Hemiunu en títuls aproximadament traduïts com a Mestre d'obres i Visir. La seua tomba es troba prop de la piràmide de Keops, i conté relleus en la seua image. Algunes pedres de la seua [[mastaba]] estan marcades en dates que es referixen al regnat de Kheops. L'estàtua de Hemiunu està en l'actualitat en el museu de Hildesheim en [[Alemanya]].

====== Datació ======

====== Datació ======

Els egiptòlecs, arqueòlecs especialistes de l'Antic Egipte i historiadors (des de [[Heròdot]], coincidixen en afirmar que va ser construïda durant el regnat de Khufu (en grec, Keops), en la primera mitat del sigle XXVI a. C. Es pensa que la seua construcció va ser dirigida per l'arquitecte Hemiunu . En l'any [[2013]] es varen descobrir un port i un depòsit de naus; este últim contenia numerosos [[Papir|papirs]] contemporàneus a la construcció de la piràmide. El papir cridat diari de Merer, registra els embarques de blocs de pedra calcàrea, des de Tura fins a Giza, en un total de 200 blocs per més.

Els egiptòlecs, arqueòlecs especialistes de l'Antic Egipte i historiadors (des de [[Heròdot]], coincidixen en afirmar que va ser construïda durant el regnat de Khufu (en grec, Keops), en la primera mitat del sigle XXVI a. C. Es pensa que la seua construcció va ser dirigida per l'arquitecte Hemiunu . En l'any [[2013]] es varen descobrir un port i un depòsit de naus; este últim contenia numerosos [[Papir|papirs]] contemporàneus a la construcció de la piràmide. El papir nomenat diari de Merer, registra els embarques de blocs de pedra calcàrea, des de Tura fins a Giza, en un total de 200 blocs per més.

=== L'interior de la pirámide ===

=== L'interior de la pirámide ===

==== La Cambra del Rei ====

==== La Cambra del Rei ====

La nomenada cambra del rei està conformada per lloses de granit i és de planta rectangular, parets i sostre plans, sense decoració, i únicament conté en l'actualitat un [[sarcòfec]] buit de [[granit]], sense inscripcions, depositat allí durant la construcció de la piràmide, ya que és més ample que els passages; sobre el sostre es troben les nomenades ''cambres de descàrrega'', i la més alta dispon el seu sostre en grans blocs inclinats, a dos aigües, per a desviar la gran pressió que eixercixen els blocs superiors de la piràmide, evitant que tot el pes descarregue sobre el sostre de la ''cambra real''. S'accedix a ella per un passage horisontal cridat antecámara que partix de l'extrem superior de la ''Gran Galeria''.

La nomenada cambra del rei està conformada per lloses de granit i és de planta rectangular, parets i sostre plans, sense decoració, i únicament conté en l'actualitat un [[sarcòfec]] buit de [[granit]], sense inscripcions, depositat allí durant la construcció de la piràmide, ya que és més ample que els passages; sobre el sostre es troben les nomenades ''cambres de descàrrega'', i la més alta dispon el seu sostre en grans blocs inclinats, a dos aigües, per a desviar la gran pressió que eixercixen els blocs superiors de la piràmide, evitant que tot el pes descarregue sobre el sostre de la ''cambra real''. S'accedix a ella per un passage horisontal nomenat antecámara que partix de l'extrem superior de la ''Gran Galeria''.

==== La Cambra de la Reina ====

==== La Cambra de la Reina ====

==== Els Canals de Ventilació ====

==== Els Canals de Ventilació ====

De cada cambra real partixen dos angosts conductes inclinats, en les parets nort i sur, cridats «canals de ventilació», puix eixe és el seu us actual, ventilar per mig d'impulsors elèctrics; es desconeix la seua funció original puix els de la ''cambra de la reina'' no comunicaven en l'interior en el seu últim tram, ya que estaven tapats per les grans lloses granítiques del revestiment dels murs. Els de la cambra del rei varen ser descoberts per R. Howard Vyse, i els de la cambra de la reina per W. Dixon. [[File:Cheops-Pyramid.svg|thumb|300px|Sección Sur-Norte]] <br />

De cada cambra real partixen dos angosts conductes inclinats, en les parets nort i sur, nomenats «canals de ventilació», puix eixe és el seu us actual, ventilar per mig d'impulsors elèctrics; es desconeix la seua funció original puix els de la ''cambra de la reina'' no comunicaven en l'interior en el seu últim tram, ya que estaven tapats per les grans lloses granítiques del revestiment dels murs. Els de la cambra del rei varen ser descoberts per R. Howard Vyse, i els de la cambra de la reina per W. Dixon. [[File:Cheops-Pyramid.svg|thumb|300px|Sección Sur-Norte]] <br />

1. Accés original, en la cara nort, actualment obstruït <br>

1. Accés original, en la cara nort, actualment obstruït <br>

2. Accés actual, ordenat obrir pel califa [[Al-Mamún (califa)|Al-Mamún]] en l’any [[823]], pels rumors populars de tesors amagats en el seu interior, perforat a 16 m  del sol en palanques <br>

2. Accés actual, ordenat obrir pel califa [[Al-Mamún (califa)|Al-Mamún]] en l’any [[823]], pels rumors populars de tesors amagats en el seu interior, perforat a 16 m  del sol en palanques <br>

== Les tres piràmides de les reines ==

== Les tres piràmides de les reines ==

[[File:Pyramides reines Khéops.JPG|thumb|250px|Restants de les tres piràmides de les reines]]

[[File:Pyramides reines Khéops.JPG|thumb|250px|Restants de les tres piràmides de les reines]]

Les tres piràmides cridades de les reines es troben pròximes a la cara este de la Gran Piràmide. Es denominen actualment GI-a, GI-b i GI-c. Es data la seua construcció a mitan del sigle XXVI a. C. La situada més al nort (GI-a) és de tipo "clàssica" i s'atribuïx a Hetepheres I, la mare de Kheops o a Merytetes, una esposa. La situada en el centre (GI-b) és de tipo "clàssica" s'atribuïx a Merytetes o a Hetepheres I. La situada més al sur (GI-c) és de tipo "clàssica" i s'atribuïx a Henutsen, una esposa de Kheops.

Les tres piràmides nomenades de les reines es troben pròximes a la cara est de la Gran Piràmide. Es denominen actualment GI-a, GI-b i GI-c. Es data la seua construcció a mitan del sigle XXVI a. C. La situada més al nort (GI-a) és de tipo "clàssica" i s'atribuïx a Hetepheres I, la mare de Kheops o a Merytetes, una esposa. La situada en el centre (GI-b) és de tipo "clàssica" s'atribuïx a Merytetes o a Hetepheres I. La situada més al sur (GI-c) és de tipo "clàssica" i s'atribuïx a Henutsen, una esposa de Kheops.

== La barca funerària de Kheops ==

== La barca funerària de Kheops ==

  [[File:Gizeh Sonnenbarke BW 2.jpg|thumb|250px|La barca funeraria de Keops]]

  [[File:Gizeh Sonnenbarke BW 2.jpg|thumb|250px|La barca funerària de Keops]]

En l'any [[1954]] es va trobar, enterrada en un fos pròxim al costat sur de la piràmide, una ''[[Barco funerari|barca funerària]]''. Estava desmontada i va dur catorze anys reconstruir-la. S'exhibix en una gran sala erigida sobre el fos. Esta barca formava part important del ritual funerari, ya que seria l'encarregada de dur a Keops en el seu viage a través del més allà. Es té coneiximent d'una atra barca, pero per precaució i per a evitar la seua deterioració no ha segut extreta encara.

En l'any [[1954]] es va trobar, enterrada en un fos pròxim al costat sur de la piràmide, una ''[[Barco funerari|barca funerària]]''. Estava desmontada i va dur catorze anys reconstruir-la. S'exhibix en una gran sala erigida sobre el fos. Esta barca formava part important del ritual funerari, ya que seria l'encarregada de dur a Keops en el seu viage a través del més allà. Es té coneiximent d'una atra barca, pero per precaució i per a evitar la seua deterioració no ha segut extreta encara.

• Breyndeback, en el seu llibre Viages de Breyndeback, de l’any [[1484]], creïa que eren els graners construïts pel bíblic José.

• Breyndeback, en el seu llibre Viages de Breyndeback, de l’any [[1484]], creïa que eren els graners construïts pel bíblic José.

• Jean Palerme, germà de [[Enrique III de França]], en l'any [[1581]] va observar que el sarcòfec, si es colpeja, sona com una campana; i es va dur un tros, possiblement el del cantó danyat.<ref>DeSalvo, John: Dessifrant les piràmides. Lisma. 2007. ISBN 9788492447077 pp. 150-152.</ref>

• Jean Palerme, germà de [[Enrique III de França]], en l'any [[1581]] va observar que el [[sarcòfec]], si es colpeja, sona com una campana; i es va dur un tros, possiblement el del cantó danyat.<ref>DeSalvo, John: Dessifrant les piràmides. Lisma. 2007. ISBN 9788492447077 pp. 150-152.</ref>

• John Greaves, [[1638]], professor en [[Oxford]], autor del primer treball científic sobre les piràmides, pensava que havia segut construïda per [[Kheops]], com a tomba.  

• John Greaves, [[1638]], professor en [[Oxford]], autor del primer treball científic sobre les piràmides, pensava que havia segut construïda per [[Kheops]], com a tomba.  

• M. Fialin de Persingny, en [[1845]] expon que la finalitat de les piràmides era la d'actuar com a barrera de les arenes del desert.

• M. Fialin de Persingny, en [[1845]] expon que la finalitat de les piràmides era la d'actuar com a barrera de les arenes del desert.

• [[Flinders Petrie]] en el seu llibre, de l’any [[1883]], Les Piràmides i Temples de Guiza, realisa una medició molt completa de les piràmides.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 158.</ref>

• [[Flinders Petrie]] en el seu llibre, de l’any [[1883]], ''Les Piràmides i Temples de Guiza'', realisa una medició molt completa de les piràmides.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 158.</ref>

== La Gran Piràmide en la cultura popular moderna ==

== La Gran Piràmide en la cultura popular moderna ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Great Pyramid of Giza}}

{{commonscat|Great Pyramid of Giza}}

[[Categoria:Arquitectura]]

[[Categoria:Arquitectura]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Antic Egipte]]

[[Categoria:Antic Egipte]]