Canvis

[[Image:percebe.jpg|thumb|right|<center>Percebe</center>]]

[[File:Groupe de Pollicipes pollicipes à marée basse.jpg|thumb|right|<center>Percebes adherits a les roques</center>]]

El '''percebe''' ('''''Pollicipes pollicipes''''') es un [[crustàceu]] de la [[classe (biologia)|classe]] cirròpodos ([[Cirròpoda]]) que creix sobre roques batudes per l'onage. S'alimenta per filtració, ya que, degut a la seua carència d'extremitats, permaneixen immòvils adherits a les roques tota sa vida adulta.

El '''percebe''' ('''''Pollicipes pollicipes''''') és un [[crustàceu]] de la [[classe (biologia)|classe]] cirròpodos ([[Cirròpoda]]) que creix sobre roques batudes per l'onage. S'alimenta per filtració, ya que, degut a la seua carència d'extremitats, permaneixen immòvils adherits a les roques tota sa vida adulta.

== Anatomia ==

== Anatomia ==

El cos està protegit per una serie de plaques i se subjecta al substrat per un pedúncul, desenrollat per modificació de ses antenes (és [[sèssil]]). No té ulls.

El cos està protegit per una série de plaques i se subjecta al substrat per un pedúncul, desenrollat per modificació de ses antenes (és [[sèssil]]). No té [[Ull|ulls]].

== Cicle de vida ==

== Cicle de vida ==

Al igual que la resta dels [[cirròpodos]], ''Pollicipes pollicipes'' és [[hermafrodita]].

Al igual que el restant dels [[cirròpodos]], ''Pollicipes pollicipes'' és [[hermafrodita]].

Com ocorre en tots els [[crustàceus]] el seu desenroll no és directe, necessitant realisar una serie de mudes ([[ecdisis]]) per a créixer.

Com ocorre en tots els [[crustàceus]] el seu desenroll no és directe, necessitant realisar una série de mudes ([[ecdisis]]) per a créixer.

== Larves ==

== Larves ==

Presenta [[nauplius]] de vida lliure, que al desenrollar-se se transforma en una [[larva]] [[cipris]]. Abdós son [[pelàgic|pelàgiques]], i pertanyen, durant esta etapa de sa vida al [[plàncton]] (concretament al [[meroplàncton]]).

Presenta [[nauplius]] de vida lliure, que al desenrollar-se se transforma en una [[larva]] [[cipris]]. Abdós són [[pelàgic|pelàgiques]], i pertanyen, durant esta etapa de sa vida al [[plàncton]] (concretament al [[meroplàncton]]).

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

S'explota sobre tot des de [[Galícia]] i [[Astúries]], [[Cantàbria]], [[Euskadi]], [[Portugal]], [[Chile]], [[Canadà]] i [[França]] (especialment en [[Belle Isle]]) seent la costa gallega un dels millors llocs per a esta espècie, constituent un producte típic de sa [[Gastronomia de Galícia|gastronomia]]; se recull manualment en las roques situades en la zona [[intermareal]] de les [[ria|ries]], [[acantiat]]s, [[illa|illes]], etc., en risc considerable per als operaris, localment cridats ''''percebeiros'' o ' 'lanpernaris" (en Euskadi és un marisc residual degut a que el govern vasc no té cap tipo d'interés en este marisc (tres o quatre persones se dediquen en la C.A.V a peixcar percebes). Mentres que en tot el cantàbric és una peixquera en un important número de mariscadors.

S'explota sobre tot des de [[Galícia]] i [[Astúries]], [[Cantàbria]], [[Euskadi]], [[Portugal]], [[Chile]], [[Canadà]] i [[França]] (especialment en [[Belle Isle]]) seent la costa gallega un dels millors llocs per a esta espècie, constituent un producte típic de sa [[Gastronomia de Galícia|gastronomia]]; se recull manualment en las roques situades en la zona [[intermareal]] de les [[ria|ries]], [[acantiat]]s, [[illa|illes]], etc., en risc considerable per als operaris, localment nomenats ''''percebeiros'' o ' 'lanpernaris" (en Euskadi és un marisc residual degut a que el govern vasc no té cap tipo d'interés en este marisc (tres o quatre persones se dediquen en la C.A.V a peixcar percebes). Mentres que en tot el cantàbric és una peixquera en un important número de mariscadors.

La part comestible és la que forma el pedúncul.

La part comestible és la que forma el pedúncul.

== Creències ==

== Creències ==

En [[Europa]], fins ben entrada la [[Edat Moderna]] se cregué que algunes espècies de [[ganso]]s (las del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Branta]]'') eren la metamorfosis madura dels percebes (cridant-se en anglés ''barnacles'' tant ad estos cirròpodos com a eixes aus); este era un dels modos en que la gent burlava el dejuni de carns durant la [[quaresma]], donat que segons el [[cristianisme]] durant eixe periodo les úniques carns que se podien menjar eren les de [[peix]]os y [[marisc]]s, d'este modo les [[aus]] cridades de la mateixa manera i inclús, en alguna ocasió, atres similars ([[ganso]]s, [[pato]]s...) eren classificades com [[peixcat]]. Entre els arguments per a tan curiosa [[taxonomia]] estava el fet de que els percebes tenen apèndix que recorden a [[ploma|plomes]] i que, al tractar-se de aus migratòries, no se coneixien els seus nius ni cries.

En [[Europa]], fins ben entrada la [[Edat Moderna]] se cregué que algunes espècies de [[ganso]]s (las del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Branta]] '') eren la metamorfosis madura dels percebes (cridant-se en anglés ''barnacles'' tant ad estos cirròpodos com a eixes aus); este era un dels modos en que la gent burlava el dejuni de carns durant la [[quaresma]], donat que segons el [[cristianisme]] durant eixe periodo les úniques carns que se podien menjar eren les de [[peix]]os y [[marisc]]s, d'este modo les [[aus]] nomenades de la mateixa manera i inclús, en alguna ocasió, atres similars ([[ganso]]s, [[pato]]s...) eren classificades com [[peixcat]]. Entre els arguments per a tan curiosa [[taxonomia]] estava el fet de que els percebes tenen apèndix que recorden a [[ploma|plomes]] i que, al tractar-se de aus migratòries, no se coneixien els seus nius ni cries.

[[Categoria:Animals]]

[[Categoria:Animals]]

[[Categoria:Invertebrats]]

[[Categoria:Invertebrats]]