Canvis

{{ortografia}}

{{Biografia|

| nom          = Albert Einstein

| nom          = Albert Einstein

| image      = [[File:Albert Einstein Head.jpg|thumb]]

| image      = [[File:Albert Einstein Head.jpg|250px]]

| peu          =  

| peu          = Albert Einstein

| data_naix    = {{Data naiximent|1879|3|14}}  

| data_naix    = {{Data naiximent|1879|3|14}}  

| lloc_naix    = [[Ulm]], [[Wurtemberg]]

| lloc_naix    = [[Ulm]], [[Wurtemberg]]

| data_mort    = {{Data defunció i edat|1955|4|18|1879|3|14}}

| data_mort    = {{Data defunció i edat|1955|4|18|1879|3|14}}

| lloc_mort    = [[Princeton]], [[Nova Jersey]]

| lloc_mort    = [[Princeton]], [[Nova Jersey]]

| altres_noms =  

| atres_noms =  

| conegut_per  = [[Teoria general de la relativitat]]<br />[[Teoria Especial de la Relativitat]]<br />[[Moviment brownià]]<br />[[Efecte fotoelèctric]]

| conegut_per  = [[Teoria general de la relativitat]]<br />[[Teoria Especial de la Relativitat]]<br />[[Moviment brownià]]<br />[[Efecte fotoelèctric]]

| coneguda_per =  

| coneguda_per =  

| ocupació    = [[Física|Físic]]

| ocupació    = [[Física|Físic]]

}}

}}

'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemanya]], [[14 de març]] de [[1879]] – [[Municipi de Princeton|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]) fon un [[físic]] [[Imperi alemà|alemà]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despuix [[Suïssa|suís]] i [[Estats Units|nortamericà]]. Està considerat com el [[científic]] més important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans científics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 págs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca cuantifica l'importància de 1000 científics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud|Freud]] són els únics del [[sigle XX]] en alcançar la màxima puntuació (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el científic més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>

'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemanya]], [[14 de març]] de [[1879]] – † [[Municipi de Princeton|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]) fon un [[físic]] [[Imperi alemà|alemà]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despuix [[Suïssa|suís]] i [[Estats Units|nortamericà]]. Està considerat com el [[científic]] més important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans científics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 pàgs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca quantifica l'importància de 1000 científics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud|Freud]] són els únics del [[sigle XX]] en alcançar la màxima puntuació (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el científic més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>

 

En l'any [[1905]], quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]], publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes i fenòmens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüència llògica d'esta teoria, deduí la [[equació]] de la [[física]] més coneguda a nivell popular: l'equivalència massa-energia, [[Equivalència entre massa i energia|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que assentarien bases per a la [[física estadística]] i la [[mecànica quàntica]].

En l'any [[1905]], quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]], publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes i fenòmens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüència llògica d'esta teoria, deduí la [[equació]] de la [[física]] més coneguda a nivell popular: l'equivalència massa-energia, [[Equivalència entre massa i energia|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que assentarien bases per a la [[física estadística]] i la [[mecànica quàntica]].

En l'any [[1915]] presentà la [[relativitat general|teoria de la relativitat general]], en la que reformulà per complet el concepte de [[gravetat]].<ref name="Ein1915">{{Cita publicacio|apellido=Einstein| nombre=Albert| fecha=25 de novembre de [[1915]]| título=Die Feldgleichungun der Gravitation| publicación=Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin| páginas=844-847 | url=http://nausikaa2.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.x.cgi?dir=6E3MAXK4&step=thumb | fechaacceso=12-9-2006 | idioma=alemán}}</ref> Una de les conseqüències fon el sorgiment de l'estudi científic de l'orige i l'evolucio del [[Univers]] per la branca de la física denominada [[cosmologia]]. En l'any [[1919]], quan les observacions britàniques d'un [[eclipse]] solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa.<ref>El ''London Claves'' publicà el [[7 de novembre]] de [[1919]] els següents titulars: Revolució en la ciència. Nova teoria de l'univers. Les idees de Newton derrocades.</ref> Einstein se convertí en un icon popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'alcanç de molt pocs cientifics.<ref name="alf96" />  

En l'any [[1915]] presentà la [[relativitat general|teoria de la relativitat general]], en la que reformulà per complet el concepte de [[gravetat]].<ref name="Ein1915">{{Cita publicacio|apellido=Einstein| nombre=Albert| fecha=25 de novembre de [[1915]]| título=Die Feldgleichungun der Gravitation| publicación=Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin| páginas=844-847 | url=http://nausikaa2.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.x.cgi?dir=6E3MAXK4&step=thumb | fechaacceso=12-9-2006 | idioma=alemán}}</ref> Una de les conseqüències fon el sorgiment de l'estudi científic de l'orige i l'evolució del [[Univers]] per la branca de la física denominada [[cosmologia]]. En l'any [[1919]], quan les observacions britàniques d'un [[eclipse]] solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa.<ref>El ''London Claves'' publicà el [[7 de novembre]] de [[1919]] els següents titulars: Revolució en la ciència. Nova teoria de l'univers. Les idees de Newton derrocades.</ref> Einstein se convertí en un icon popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'alcanç de molt pocs científics.<ref name="alf96" />  

Per les seues explicacions sobre l'[[efecte fotoelèctric]] i les seues numeroses contribucions a la [[física teòrica]], en l'any [[1921]] obtingué el [[Anex:Premi Nobel de Físic|Premi Nobel de Física]] i no per la Teoria de la Relativitat, puix el científic a qui s'encomanà la tasca d'evaluar-la, no l'entengué, i varen tindre por de correr el risc de que despuix se demostrase erronea.<ref>[[Michio Kaku]], ''L'Univers d'Einstein'', p. 98.</ref><ref>{{cita web | url=http://www.project-syndicate.org/printcommentary/barany1/Spanish |autor=Anders Bárány | título=El Premi Nóbel i el fantasma d'Einstein | año=2001 | editorial=Project Syndicate}}</ref> En eixa época era encara considerada un tant controvertida.

Per les seues explicacions sobre l'[[efecte fotoelèctric]] i les seues numeroses contribucions a la [[física teòrica]], en l'any [[1921]] obtingué el [[Anex:Premi Nobel de Físic|Premi Nobel de Física]] i no per la Teoria de la Relativitat, puix el científic a qui s'encomanà la tasca d'evaluar-la, no l'entengué, i varen tindre por de correr el risc de que despuix es demostrarà errònea.<ref>[[Michio Kaku]], ''L'Univers d'Einstein'', p. 98.</ref><ref>{{cita web | url=http://www.project-syndicate.org/printcommentary/barany1/Spanish |autor=Anders Bárány | título=El Premi Nóbel i el fantasma d'Einstein | año=2001 | editorial=Project Syndicate}}</ref> En eixa época era encara considerada un tant controvertida.

Davant l'ascens del [[nazisme]], el científic abandonà [[Alemania]] cap a [[decembre]] de l'any [[1932]] en destí a [[Estats Units]], a on impartí docència en l'[[Institut d'Estudis Alvançats de Princeton|''Institut d'Estudis Alvançats'' de Princeton]]. Se [[ciutadania estatunidenca|nacionalisà estatunidenc]] en [[1940]]. Durant els seus últims anys treballà per integrar en una mateixa teoria la força gravitatòria i la [[Força electromagnètica|electromagnètica]]. Morí en [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]], [[Nova Jersei]], el [[18 d'abril]] de [[1955]].

Davant l'ascens del [[nazisme]], el científic abandonà [[Alemanya]] cap a [[decembre]] de l'any [[1932]] en destí a [[Estats Units]], a on impartí docència en l'[[Institut d'Estudis Alvançats de Princeton|''Institut d'Estudis Alvançats'' de Princeton]]. Se [[ciutadania estatunidenca|nacionalisà estatunidenc]] en [[1940]]. Durant els seus últims anys treballà per integrar en una mateixa teoria la força gravitatòria i la [[Força electromagnètica|electromagnètica]]. Morí en [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]], [[Nova Jersei]], el [[18 d'abril]] de [[1955]].

Encara que està considerat per alguns com el «pare de la [[bomba atòmica]]», advocà en els seus escrits pel [[pacifisme]], el [[socialisme]] i el [[sionisme]].<ref>{{cita llibre |apellidos= Einstein|nombre= Albert |título= Les meues idees i opinions|url= http://books.google.es/books?id=YMfvKm6VTuMC&pg=PA167&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false|fecha= 2000|editorial= Antoni Bosch editor|ubicación= Barcelona|isbn= 8493051632|páginas= 167/169|cita= ''Nostre deute en el sionisme'' (discurs pronunciat en Nova York, 1938) [...] En la nostra situació, una cosa deu destacar-se en especial: el poble judeu ha contret un deute de gratitut en el sionisme. El moviment sioniste ha revixcut entre els judeus el sentiment comunitari, i ha dut a veta un esforç que supera totes les expectatives}}</ref><ref>{{cita llibre |apellidos= Encanye|nombre= Agusti Andreu |título= El llibre de les estàtues|url= http://books.google.es/books?id=ex1zDdtLLz8C&pg=PA287&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|fecha= 2004|editorial= Editorial Universitaria Politècnica Valencia|ubicación= Valencia|isbn= 8497055586|páginas= 287|cita= Com conseqüència de la seua identificació en el poble judeu durant la seua estància en Berlin, Einstein se feu fervent sioniste a partir de l'any 1919, despuix d'algunes dubtes inicials.}}</ref><ref>{{cita llibre |título= |url= http://books.google.es/books?id=QGlQZJJ6-8C&pg=PA183&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=10&ved=0CFUQ6AEwCQ#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|volumen= |fecha= 2005|editorial= Critica|ubicación= Barcelona|isbn= 8484326373|páginas= 183/184|cita= La segona gran causa d'Einstein fon el sionisme [...]. El seu soport explicit a la causa sionista, no obstant, fon reconegut en l'any 1952, quan se li oferí la presidencia d'Israel}}</ref><ref>[https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:zbWZ-A6WuJMJ:redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/416/41613013002.pdf+&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgHNJNrmMa2RGXqIJZ8xn7fagyV6p2y4oVI3GeyZv4sCNSwvYAFJTfuu92DRoNdtnS3iMuWbW9zdAvOX9gEsOa8SlR1NemSCFDjTephowBcOm6VHZztXkkdl5ilSl2OTXTNJbB&sig=AHIEtbQIpex27Z95CN1J3FTky39OxACYjQ Albert Einstein: Un sionisme pacifiste. uaemex.mx]</ref><ref>[http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein#Actividad_pol.C3.ADtica Activitat politica]</ref> Fon proclamat com el «personage del [[sigle XX]]» i el més preeminent científic per la revista ''[[Clave (revista)|Clave]] ''.<ref>{{cita web | editorial=Time |título=Albert Einstein | |urlarchivo=http://waybackmachine.org/*/http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html|fechaarchivo=11 de maig de 2000|url=http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html |autor=Frank Pellegrini | idioma=inglés}}</ref>

Encara que està considerat per alguns com el «pare de la [[bomba atòmica]]», advocà en els seus escrits pel [[pacifisme]], el [[socialisme]] i el [[sionisme]].<ref>{{cita llibre |apellidos= Einstein|nombre= Albert |título= Les meues idees i opinions|url= http://books.google.es/books?id=YMfvKm6VTuMC&pg=PA167&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false|fecha= 2000|editorial= Antoni Bosch editor|ubicación= Barcelona|isbn= 8493051632|páginas= 167/169|cita= ''Nostre deute en el sionisme'' (discurs pronunciat en Nova York, 1938) [...] En la nostra situació, una cosa deu destacar-se en especial: el poble judeu ha contret un deute de gratitut en el sionisme. El moviment sioniste ha revixcut entre els judeus el sentiment comunitari, i ha dut a veta un esforç que supera totes les expectatives}}</ref><ref>{{cita llibre |apellidos= Encanye|nombre= Agusti Andreu |título= El llibre de les estàtues|url= http://books.google.es/books?id=ex1zDdtLLz8C&pg=PA287&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|fecha= 2004|editorial= Editorial Universitària Politècnica Valencia|ubicación= Valencia|isbn= 8497055586|páginas= 287|cita= Com conseqüència de la seua identificació en el poble judeu durant la seua estància en Berlin, Einstein se feu fervent sioniste a partir de l'any 1919, despuix d'algunes dubtes inicials.}}</ref><ref>{{cita llibre |título= |url= http://books.google.es/books?id=QGlQZJJ6-8C&pg=PA183&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=10&ved=0CFUQ6AEwCQ#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|volumen= |fecha= 2005|editorial= Critica|ubicación= Barcelona|isbn= 8484326373|páginas= 183/184|cita= La segona gran causa d'Einstein fon el sionisme [...]. El seu soport explícit a la causa sionista, no obstant, fon reconegut en l'any 1952, quan se li oferí la presidencia d'Israel}}</ref><ref>[https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:zbWZ-A6WuJMJ:redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/416/41613013002.pdf+&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgHNJNrmMa2RGXqIJZ8xn7fagyV6p2y4oVI3GeyZv4sCNSwvYAFJTfuu92DRoNdtnS3iMuWbW9zdAvOX9gEsOa8SlR1NemSCFDjTephowBcOm6VHZztXkkdl5ilSl2OTXTNJbB&sig=AHIEtbQIpex27Z95CN1J3FTky39OxACYjQ Albert Einstein: Un sionisme pacifiste. uaemex.mx]</ref><ref>[http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein#Actividad_pol.C3.ADtica Activitat politica]</ref> Fon proclamat com el «personage del [[sigle XX]]» i el més preeminent científic per la revista ''[[Clave (revista)|Clave]] ''.<ref>{{cita web | editorial=Time |título=Albert Einstein | |urlarchivo=http://waybackmachine.org/*/http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html|fechaarchivo=11 de maig de 2000|url=http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html |autor=Frank Pellegrini | idioma=inglés}}</ref>

== Biografia ==

== Biografia ==

=== Infància ===

=== Infància ===

Naixqué en la ciutat alemana de [[Ulm]], cent quilómetros a l'este de [[Stuttgart]], en el si d'una família judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en l'any [[1876]], quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.<ref name="llibre" />La família de la chiqueta vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de [[Cannastatt]], allí son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt pròsper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmet al seu fill el seu amor per la música, entre atres com la seua "perseverança i paciència".<ref>Ibid., p XVIII.</ref> De son pare, Hermann, també heretà certs caràcters com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert.<ref name="llibre" />   

Naixqué en la ciutat alemana de [[Ulm]], cent quilómetros a l'este de [[Stuttgart]], en el si d'una família judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en l'any [[1876]], quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.<ref name="llibre" />La família de la chiqueta vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de [[Cannastatt]], allí son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt pròsper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmet al seu fill el seu amor per la música, entre atres com la seua "perseverança i paciència".<ref>Ibid., p XVIII.</ref> De son pare, Hermann, també heretà certs caràcters com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert.<ref name="llibre" />   

En l'any [[1880]] la família se mudà a [[Munich]], a on crecería durant 14 anys i son pare i el germà d'este: Jakob, qui influí intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalació d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la família decidiren obrir un taller propi d'aparats elèctrics (''Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.''), que suministraven a centrals elèctriques en Munich-Schwabing, [[Varese]] i [[Susa]] en [[Italia]] la que fracassaria despuix d'endeutar a tota la família. Açò causà un trauma no solament a Albert sino també al restant de la família. En el fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardí de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.<ref name="llibre">{{cita llibre |apellido=Smith |nombre=Peter D. |título= Einstein|idioma=castellano |otros=v.o. anglés |edición=2ª |año=2003 |editor=Jesús Dumenge |editorial=Life&Times |isbn=84-7902-557-3|página=191 |}}</ref>

En l'any [[1880]] la família se mudà a [[Múnich]], a on creixeria durant 14 anys i son pare i el germà d'este: Jakob, qui influí intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalació d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la família decidiren obrir un taller propi d'aparats elèctrics (''Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.''), que suministraven a centrals elèctriques en Munich-Schwabing, [[Varese]] i [[Susa]] en [[Italia]] la que fracassaria despuix d'endeutar a tota la família. Açò causà un trauma no solament a Albert sino també al restant de la família. En el fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardí de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.<ref name="llibre">{{cita llibre |apellido=Smith |nombre=Peter D. |título= Einstein|idioma=castellano |otros=v.o. anglés |edición=2ª |año=2003 |editor=Jesús Dumenge |editorial=Life&Times |isbn=84-7902-557-3|página=191 |}}</ref>

Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava tindre algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era més carcanyola i alegre, Albert era pacient i metòdic i no agradava d'exhibir-se. Solia evitar la companyia d'atres chiquets de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, també tenien de volta en quan les seues diferencies, únicament admetia a la seua germana en les seues soletats.  

Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava tindre algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era més carcanyola i alegre, Albert era pacient i metòdic i no agradava d'exhibir-se. Solia evitar la companyia d'atres chiquets de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, també tenien de volta en quan les seues diferencies, únicament admetia a la seua germana en les seues soletats.  

Cursà els seus estudis primaris en una escola catòlica; des de l'any [[1888]] assistí a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en [[1965]] rebria el nom de ''Gymasium Albert Einstein''). Tragué bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciències naturals. Els llibres de divulgació científica d'Aaron Bernstein marcaren el seu interés i la seua futura carrera. Fon un periodo difícil que soportaria gràcies a les classes de [[violí]] (a partir de l'any [[1884]]) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introducció a l'[[àlgebra]] que li descobriria el seu tio Jacop.<ref>[http://www.chem.harvard.edu/herschbach/EinsteinStudent.pdf Einstein com estudiant]</ref> El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificant: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'época de [[Otto von Bismark]] li granjearon no poques polèmiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt crític en l'any [[1894]], quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digué que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongué que «no havia comés ningun delit», el professor li va respondre: «la teua sola presencia ací mina el respecte que me deu la classe».<ref name="Einstein">Einstein;Cent anys de relativitat", pgs. 36, Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>  

Cursà els seus estudis primaris en una escola catòlica; des de l'any [[1888]] assistí a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en [[1965]] rebria el nom de ''Gymasium Albert Einstein''). Tragué bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciències naturals. Els llibres de divulgació científica d'Aaron Bernstein marcaren el seu interés i la seua futura carrera. Fon un periodo difícil que soportaria gràcies a les classes de [[violí]] (a partir de l'any [[1884]]) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introducció a l'[[àlgebra]] que li descobriria el seu tio Jacop.<ref>[http://www.chem.harvard.edu/herschbach/EinsteinStudent.pdf Einstein com estudiant]</ref> El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificant: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'época de [[Otto von Bismark]] li esperaven no poques polèmiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt crític en l'any [[1894]], quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digué que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongué que «no havia comés ningun delit», el professor li va respondre: «la teua sola presencia ací mina el respecte que me deu la classe».<ref name="Einstein">Einstein;Cent anys de relativitat", pgs. 36, Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>  

El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convenç al pare d'Albert per a que construirà una casa en un [[taller]], a on portarien a fi nous proyectes i experiments [[tecnologia|tecnològics]] de l'época a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i atifells que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà.  

El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convenç al pare d'Albert per a que construirà una casa en un [[taller]], a on portarien a fi nous proyectes i experiments [[tecnologia|tecnològics]] de l'época a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i atifells que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà.  

El chicotet Albert va créixer motivat entre les investigacions que se realisaven en el taller i tots els aparats que allí havia. Ademés, el seu tio incentivà les seues inquietuts científiques proporcionant-li llibres de ciència. Segons relata el propi Einstein en la seua autobiografia, de la llectura d'estos llibres de divulgació científica naixeria un constant qüestionament de les afirmacions de la religió; un lliure pensament decidit que fon associat a atres formes de rebuge cap al Estat i l'autoritat. Un [[escepticisme científic|escepticisme]] poc comú en aquella época, a dir del propi Einstein. El colege no ho motivava, i encara que era excelent en matemàtiques i física, no s'interessava per les demés assignatures.  

El chicotet Albert va créixer motivat entre les investigacions que se realisaven en el taller i tots els aparats que allí havia. Ademés, el seu tio incentivà les seues inquietuts científiques proporcionant-li llibres de ciència. Segons relata el propi Einstein en la seua autobiografia, de la llectura d'estos llibres de divulgació científica naixeria un constant qüestionament de les afirmacions de la religió; un lliure pensament decidit que fon associat a atres formes de rebuge cap al Estat i l'autoritat. Un [[escepticisme científic|escepticisme]] poc comú en aquella época, a dir del propi Einstein. El colege no ho motivava, i encara que era excelent en matemàtiques i física, no s'interessava per les demés assignatures.  

Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengué l'estudi del càlcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prové dels primers biógrafs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificació escolar de [[Suïssa]] (un 6 en Suïssa és la millor calificació) en l'alemà (un 6 és la pijor nota).<ref>Certificat de graduació d'Einstein en [[1896]] emés per l'Escola Cantonal d'Argovia, "Einstein. Cent anys de relativitat", pág. 26. Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>[www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en totes les assignatures: Àlgebra, Física, Geometria, Geometria Analítica i Trigonometria.En [[1894]] la companyia Hermann patia importants dificultats economiques i els Einstein se mudaren de [[Múnich]] a [[Pavia]] en [[Itàlia]] prop de [[Milan]]. Albert permaneixerà en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua família en [[Pavia (Itàlia)|Pavia]], pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu títul de bachiller decidí abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un mege (el germà major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convenç a un professor per a que certificara la seua excelència en el camp de les matemàtiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despuix dels [[Nadal|Nadals]] de l'any [[1894]], Albert abandonà Múnich i se fon a Milán per a reunir-se en les seues propis pares.<ref name="Einstein"/>

Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengué l'estudi del càlcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prové dels primers biógrafs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificació escolar de [[Suïssa]] (un 6 en Suïssa és la millor calificació) en l'alemà (un 6 és la pijor nota).<ref>Certificat de graduació d'Einstein en [[1896]] emés per l'Escola Cantonal d'Argovia, "Einstein. Cent anys de relativitat", pág. 26. Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>[www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en totes les assignatures: Àlgebra, Física, Geometria, Geometria Analítica i Trigonometria.En [[1894]] la companyia Hermann patia importants dificultats econòmiques i els Einstein se mudaren de [[Múnich]] a [[Pavia]] en [[Itàlia]] prop de [[Milan]]. Albert permaneixerà en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua família en [[Pavia (Itàlia)|Pavia]], pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu títul de bachiller decidí abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un mege (el germà major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convenç a un professor per a que certificara la seua excelència en el camp de les matemàtiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despuix dels [[Nadal|Nadals]] de l'any [[1894]], Albert abandonà Múnich i se fon a Milan per a reunir-se en les seues propis pares.<ref name="Einstein"/>

Llavors, la família Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciències, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria accés directe al Politècnic. La seua família li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apàtrida. Inicià els tràmits per a naturalisar-se suís. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciències fora d'Alemanya, matriculant-se en la ''Escola d'orientació matemàtica i científica'', en l'idea d'estudiar física.<ref name="Einstein"/>

Llavors, la família Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciències, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria accés directe al Politècnic. La seua família li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apàtrida. Inicià els tràmits per a naturalisar-se suís. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciències fora d'Alemanya, matriculant-se en la ''Escola d'orientació matemàtica i científica'', en l'idea d'estudiar física.<ref name="Einstein"/>

Durant els seus anys en la políticament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filòsofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En l'any [[1898]] conegué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys conseguí la ciutadania suïssa. Durant este periodo discutia les seues idees científiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingué una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningú sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de l'any [[1903]], despuix que abdós contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria difícilment pot demostrar-se, ya que a soles se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consentí. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>

Durant els seus anys en la políticament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filòsofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En l'any [[1898]] conegué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politècnic de Zúrich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys conseguí la ciutadania suïssa. Durant este periodo discutia les seues idees científiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingué una filla en giner de [[1902]], nomenada Liserl. Al dia de hui ningú sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Sèrbia natal de Mileva, al voltant de l'any [[1903]], despuix que abdós contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria difícilment pot demostrar-se, ya que a soles se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consentí. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>

=== Joventut ===

=== Joventut ===

=== Mort ===

=== Mort ===

El [[17 d'abril]] de [[1955]], Albert Einstein experimentà una hemorràgia interna causada per la ruptura d'un [[aneurisma]] de la [[aorta]] abdominal, que anteriorment havia segut reforçada quirúrgicament pel ''Dr. Rudolph Nissen'' en l'any [[1948]]. Prengué el borrador d'un discurs que estava preparant per a una aparició en televisió per a commemorar el sèptim aniversari de l'Estat d'[[Israel]] en ell a l'hospital, pero no vixqué lo suficient per a completar-ho. Einstein rebujà la cirugia, dient: ''"Vullc anar-me quan vullc. Es de mal gust prolongar artificialment la vida. He fet la meua part, és hora d'anar-se. Yo ho faré en elegància."'' Morí en l'Hospital de [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]] ([[Nova Jersei]]) a primera hora del '''[[18 d'abril]] de [[1955]] ''' a l'edat de 76 anys. Els restos d'Einstein foren incinerats i les seues cendres foren enramades pels terrenys de l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Durant l'[[autòpsia]], el [[patologia|patologiste]] de l'Hospital de Princeton, ''Thomas Stoltz Harvey''<ref>[http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=4602913 NPR: The Long, Strange Journey of Einstein's Brain]</ref> extrague [[Cervell d'Albert Einstein|el cervell d'Einstein]] per a conservar-ho, sense el permís de la seua família, en l'esperança de que la neurociència del futur fora capaç de descobrir lo que feu a Einstein ser tan inteligent. Ho conservà durant vàries décades fins que finalment ho tornà als laboratoris de Princeton quan tenia més de huitanta anys. Pensava que el cervell d'Einstein  «li revelaria els secrets de la seua genialitat i que aixina se faria famós». Fins ara, l'única senya científica mijament interessant obtingut de l'estudi del cervell és que una part d'ell - la part que, entre atres coses, està relacionada en la capacitat matemàtica - és més gran que la mateixa part d'atres cervells.<ref  name=Einstein">pg 226</ref>

El [[17 d'abril]] de [[1955]], Albert Einstein experimentà una hemorràgia interna causada per la ruptura d'un [[aneurisma]] de la [[aorta]] abdominal, que anteriorment havia segut reforçada quirúrgicament pel ''Dr. Rudolph Nissen'' en l'any [[1948]]. Prengué el borrador d'un discurs que estava preparant per a una aparició en televisió per a commemorar el sèptim aniversari de l'Estat d'[[Israel]] en ell a l'hospital, pero no vixqué lo suficient per a completar-ho. Einstein rebujà la cirugia, dient: ''"Vullc anar-me quan vullc. Es de mal gust prolongar artificialment la vida. He fet la meua part, és hora d'anar-se. Yo ho faré en elegància."'' Morí en l'Hospital de [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]] ([[Nova Jersei]]) a primera hora del '''[[18 d'abril]] de [[1955]] ''' a l'edat de 76 anys. Els restos d'Einstein foren incinerats i les seues cendres foren enramades pels terrenys de l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Durant l'[[autòpsia]], el [[patologia|patologiste]] de l'Hospital de Princeton, ''Thomas Stoltz Harvey''<ref>[http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=4602913 NPR: The Long, Strange Journey of Einstein's Brain]</ref> extragué [[Cervell d'Albert Einstein|el cervell d'Einstein]] per a conservar-ho, sense el permís de la seua família, en l'esperança de que la neurociència del futur fora capaç de descobrir lo que feu a Einstein ser tan inteligent. Ho conservà durant vàries décades fins que finalment ho tornà als laboratoris de Princeton quan tenia més de huitanta anys. Pensava que el cervell d'Einstein  «li revelaria els secrets de la seua genialitat i que aixina se faria famós». Fins ara, l'única senya científica mijament interessant obtingut de l'estudi del cervell és que una part d'ell - la part que, entre atres coses, està relacionada en la capacitat matemàtica - és més gran que la mateixa part d'atres cervells.<ref  name=Einstein">pg 226</ref>

Són recents i escassos els estudis detallats del cervell d'Einstein. En l'any [[1985]], per eixemple, el professor Marian Diamond d'Universitat de Californi Berkeley, informà d'un número de cèlules gliales (que nutrixen a les neurones) de superiora calitat en àrees de l'hemisferi esquerre, encarregat del control de les habilitats matemàtiques. En [[1999]], la neurocientífica Sandra Witelson informava que el lòbul parietal inferior d'Einstein, una àrea relacionada en el raonament matemàtic, era un 15% més ample de lo normal. Ademés, trobà la clavill de Slyvian, un regata que normalment s'estén des de la part davantera del cervell fins la part posterior, que no recorria tot el camí en el cas d'Einstein.

Són recents i escassos els estudis detallats del cervell d'Einstein. En l'any [[1985]], per eixemple, el professor Marian Diamond d'Universitat de Californi Berkeley, informà d'un número de cèlules gliales (que nutrixen a les neurones) de superiora calitat en àrees de l'hemisferi esquerre, encarregat del control de les habilitats matemàtiques. En [[1999]], la neurocientífica Sandra Witelson informava que el lòbul parietal inferior d'Einstein, una àrea relacionada en el raonament matemàtic, era un 15% més ample de lo normal. Ademés, trobà la clavill de Slyvian, un regata que normalment s'estén des de la part davantera del cervell fins la part posterior, que no recorria tot el camí en el cas d'Einstein.

== Trayectoria cientifica ==

== Trayectoria cientifica ==

En l'any [[1901]] aparegué el primer treball cientific d'Einstein: tractava de la [[capilaritat|atraccio capilar]]. Publicà dos treballs en 1902 i 1903, sobre els fonaments estadistics de la [[termodinamica]], corroborant experimentalment que la temperatura d'un cos se deu a l'agitació de les seues molecules, una teoria encara discutida en eixa época.<ref>Whitrow, ''Einstein: L'home i la seua obra'', p. 27.</ref>

En l'any [[1901]] aparegué el primer treball cientific d'Einstein: tractava de la [[capilaritat|atracció capilar]]. Publicà dos treballs en 1902 i 1903, sobre els fonaments estadístics de la [[termodinàmica]], corroborant experimentalment que la temperatura d'un cos se deu a l'agitació de les seues molècules, una teoria encara discutida en eixa época.<ref>Whitrow, ''Einstein: L'home i la seua obra'', p. 27.</ref>

=== Els artículs de 1905 ===

=== Els artículs de 1905 ===

En l'any [[1905]] finalisà el seu doctorat presentant una tesis titulada ''Una nova determinació de les dimensions moleculars''. Eixe mateix any escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. En ells explicava el moviment browniano, l'efecte fotoelectric i desenrollava la relativitat especial i l'equivalencia massa-energia. El treball d'Einstein sobre l'efecte fotoelèctric li proporcionaria el Premi Nobel de fisica en [[1921]]. Estos artículs foren enviats a la revista "Annalen der Physik" i són coneguts generalment com els artículs del "Annus Mirabilis" (del [[Llati]]: Any extraordinari). L'Unió internacional de física pura i aplicada junt en la [[Unesco]] commemoraren [[2005]] com el [[Any mundial de la física 2005|Any mundial de la fisica]]<ref>[http://www.mincyt.gov.ar/noti_unesco_anio_fisica.htm Llançament de l'Any Mundial de la Física]</ref> celebrant el centenari de publicació d'estos treballs.

En l'any [[1905]] finalisà el seu doctorat presentant una tesis titulada ''Una nova determinació de les dimensions moleculars''. Eixe mateix any escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. En ells explicava el moviment browniano, l'efecte fotoelectric i desenrollava la relativitat especial i l'equivalència massa-energia. El treball d'Einstein sobre l'efecte fotoelèctric li proporcionaria el Premi Nobel de fisica en [[1921]]. Estos artículs foren enviats a la revista "Annalen der Physik" i són coneguts generalment com els artículs del "Annus Mirabilis" (del [[Llati]]: Any extraordinari). L'Unió internacional de física pura i aplicada junt en la [[Unesco]] commemoraren [[2005]] com el [[Any mundial de la física 2005|Any mundial de la fisica]]<ref>[http://www.mincyt.gov.ar/noti_unesco_anio_fisica.htm Llançament de l'Any Mundial de la Física]</ref> celebrant el centenari de publicació d'estos treballs.

==== Efecte fotoelèctric ====

==== Efecte fotoelèctric ====

{{AP|Efecte fotoelèctric}}

{{AP|Efecte fotoelèctric}}

El primer dels seus artículs de [[1905]] se titulava ''Un punt de vista heurístic sobre la producció i transformació de llum''. En ell Einstein proponia l'idea de "quanto" de llum (ara cridats [[fotó|fotons]]) i mostrava com se podia utilisar este concepte per a explicar el [[efecte fotoelèctric]].

El primer dels seus artículs de [[1905]] se titulava ''Un punt de vista heurístic sobre la producció i transformació de llum''. En ell Einstein proponia l'idea de "quanto" de llum (ara nomenats [[fotó|fotons]]) i mostrava com se podia utilisar este concepte per a explicar el [[efecte fotoelèctric]].

La teoria dels quants de llum fon un fort indici de la [[dualitat ona-corpuscul]] i de que els sistemes físics poden mostrar tant propietats ondulatòries com corpusculars. Este artícul constituí un dels pilars bàsics de la [[mecànica quàntica]]. Una explicació completa de l'efecte fotoelèctric solament pogué ser elaborat quan la teoria quàntica estigué més alvançada. Per este treball, i per les seues contribucions a la física teòrica, Einstein rep el [[Anex:Premi Nobel de Físic|Premi Nobel de Física]] de [[1921]].

La teoria dels quants de llum fon un fort indici de la [[dualitat ona-corpuscul]] i de que els sistemes físics poden mostrar tant propietats ondulatòries com corpusculars. Este artícul constituí un dels pilars bàsics de la [[mecànica quàntica]]. Una explicació completa de l'efecte fotoelèctric solament pogué ser elaborat quan la teoria quàntica estigué més alvançada. Per este treball, i per les seues contribucions a la física teòrica, Einstein rep el [[Anex:Premi Nobel de Físic|Premi Nobel de Física]] de [[1921]].

==== Relativitat especial ====

==== Relativitat especial ====

{{AP|Teoria de la Relativitat Especial}}[[Image:1919 eclipse positive.jpg|left|thumb|Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedició de [[Arthur Eddington]], en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.]]

{{AP|Teoria de la Relativitat Especial}}[[Image:1919 eclipse positive.jpg|left|thumb|Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedició de [[Arthur Eddington]], en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.]]

El tercer artícul d'Einstein d'eixe any se titulava ''Zur Elektrodynamik bewegter Körper'' ("Sobre l'electrodinàmica de cossos en moviment"). En este artícul Einstein introduia la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el [[electromagnetisme]] en absència de la força de [[gravetat|interacció gravitatòria]].<ref name="Einstein">pg.124></ref>La relativitat especial resoldria els problemes oberts pel [[experiment de Michelson i Morley]] en el que s'havia demostrat que les ones electromagnètiques que formen la llum se movien en absencia d'un mig. La velocitat de la llum és, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en l'any [[1894]] [[George Fitzgerald]] havia estudiat esta qüestió demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direcció del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'artícul d'Einstein havien segut introduïdes anteriorment ([[1903]]) per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]], físic holandés, donant forma matemàtica a la conjectura de Fitzgerald.<ref name="SH"> pgs. 6-7</ref>

El tercer artícul d'Einstein d'eixe any se titulava ''Zur Elektrodynamik bewegter Körper'' ("Sobre l'electrodinàmica de cossos en moviment"). En este artícul Einstein introduïa la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el [[electromagnetisme]] en absència de la força de [[gravetat|interacció gravitatòria]].<ref name="Einstein">pg.124></ref>La relativitat especial resoldria els problemes oberts pel [[experiment de Michelson i Morley]] en el que s'havia demostrat que les ones electromagnètiques que formen la llum se movien en absència d'un mig. La velocitat de la llum és, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en l'any [[1894]] [[George Fitzgerald]] havia estudiat esta qüestió demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direcció del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'artícul d'Einstein havien segut introduïdes anteriorment ([[1903]]) per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]], físic holandés, donant forma matemàtica a la conjectura de Fitzgerald.<ref name="SH"> pgs. 6-7</ref>

Esta famosa publicació està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omet citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicació fenomològica a observacions desconcertants. El mèrit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüència final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicació ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref>

Esta famosa publicació està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omet citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicació fenomològica a observacions desconcertants. El mèrit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüència final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicació ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref>

El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultaneïtat, introduït per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la física deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va més allà de les conseqüències previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si una llampada de llum es llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningú dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rep el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguir-la de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduïda per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleració]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>

El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultaneïtat, introduït per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la física deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va més allà de les conseqüències previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si una llampada de llum es llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un círcul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningú dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rep el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguir-la de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduïda per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i l'[[acceleració]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>

==== Equivalència massa-energia ====

==== Equivalència massa-energia ====

::::: <math>frac{L}{V^2}</math> a on ''V'' era la notació de la velocitat de la llum usada per Einstein en 1905.

::::: <math>frac{L}{V^2}</math> a on ''V'' era la notació de la velocitat de la llum usada per Einstein en 1905.

Esta fòrmula implica que l'energia ''I'' d'un cos en repòs és igual a la seua [[massa]] ''m'' multiplicada per la [[velocitat de la llum]] al quadrat:

Esta fòrmula implica que l'energia ''I'' d'un cos en repòs és igual a la seua [[massa]] ''m'' multiplicada per la [[velocitat de la llum]] al quadrat:

::::: <math> I = mc^2 ,</math>Mostra com una partícula en massa posseïx un tipo d'energia, "energia en repòs", distinta de les clàssiques energia cinètica i energia potencial. La relació masa–energia s'utilisa comunament per a explicar com se produïx l'energia nuclear; mesurant la massa de núcleus atòmics i dividint pel número atòmic se pot calcular l'energia d'enllaç atrapada en els núcleus atòmics. Paralelament, la cantitat d'energia produïda en la fissió d'un núcleu atòmic se calcula com la diferencia de massa entre el núcleu inicial i els productes de la seua desintegració, multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat.

::::: <math> I = mc^2 ,</math>Mostra com una partícula en massa posseïx un tipo d'energia, "energia en repòs", distinta de les clàssiques energia cinètica i energia potencial. La relació massa–energia s'utilisa comunament per a explicar com se produïx l'energia nuclear; mesurant la massa de núcleus atòmics i dividint pel número atòmic se pot calcular l'energia d'enllaç atrapada en els núcleus atòmics. Paralelament, la cantitat d'energia produïda en la fissió d'un núcleu atòmic se calcula com la diferencia de massa entre el núcleu inicial i els productes de la seua desintegració, multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat.

=== Relativitat general ===

=== Relativitat general ===

=== La Teoria de Camp Unificat ===

=== La Teoria de Camp Unificat ===

Einstein dedicà els seus últims anys a la busca d'una de les més importants teories de la física, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busca, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una série d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, específicament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any [[1950]], expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''.

Einstein dedicà els seus últims anys a la busca d'una de les més importants teories de la física, la nomenada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busca, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una série d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, específicament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any [[1950]], expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''.

Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teòrica, paulatinament fon aïllant-se en la seua investigació, i els seus intents no tingueren èxit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces [[interacció nuclear fort|nuclear fort]] i [[interacció dèbil|nuclear dèbil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu ímpetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref>

Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teòrica, paulatinament fon aïllant-se en la seua investigació, i els seus intents no tingueren èxit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces [[interacció nuclear fort|nuclear fort]] i [[interacció dèbil|nuclear dèbil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu ímpetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref>