Canvis

[[File:Erwin Schrödinger (1933).jpg|thumb|Erwin Schrödinger]]

[[File:Erwin Schrödinger (1933).jpg|thumb|250px|Erwin Schrödinger]]

'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Física|fisic]] [[Austria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].  

'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] - † id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Física|fisic]] [[Àustria|austríac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].  

Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1933]] per haver desenrollat l'[[equació de Schrödinger]]. Despuix de mantindre una llarga correspondència en [[Albert Einstein]] propongué l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la física quàntica.  

Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1933]] per haver desenrollat l'[[equació de Schrödinger]]. Despuix de mantindre una llarga correspondència en [[Albert Einstein]] propongué l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la física quàntica.  

=== Carrera ===

=== Carrera ===

En l'any [[1914]] conseguí la [[habilitació]] (''venia legendi''), que és la màxima calificació academica que una persona pot alcançar en certs països d'[[Europa]] i [[Asia]]. Entre aquell any i [[1918]] participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austriac, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El [[6 d'abril]] de [[1920]] contragué matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se convertí en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el [[20 de setembre]] adquirí el càrrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En l'any [[1921]] se convertí en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polonia]]).

En l'any [[1914]] conseguí la [[habilitació]] (''venia legendi''), que és la màxima calificació academica que una persona pot alcançar en certs països d'[[Europa]] i [[Asia]]. Entre aquell any i [[1918]] participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austríac, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El [[6 d'abril]] de [[1920]] contragué matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se convertí en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el [[20 de setembre]] adquirí el càrrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En l'any [[1921]] se convertí en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polònia]]).

Schrödinger se traslladà a l'[[Universitat de Zürich]] en [[1922]]. En [[giner]] de [[1926]] publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un artícul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la cridada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succeí a [[Max Planck]] en l'[[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà [[Alemanya]] en l'any [[1933]], a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del [[Nazisme|Partit Nazi]]. Eixe mateix any se convertí en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en l'[[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademés el [[Premi Nobel de Física]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].

Schrödinger se traslladà a l'[[Universitat de Zürich]] en [[1922]]. En [[giner]] de [[1926]] publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un artícul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la nomenada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succeí a [[Max Planck]] en l'[[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà [[Alemanya]] en l'any [[1933]], a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del [[Nazisme|Partit Nazi]]. Eixe mateix any se convertí en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en l'[[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademés el [[Premi Nobel de Física]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].

* [[1934]] Associat en l'[[Universitat de Princeton]].

* [[1934]] Associat en l'[[Universitat de Princeton]].

* [[1936]] [[Universitat de Graz]], [[Austria]].

* [[1936]] [[Universitat de Graz]], [[Àustria]].

* [[1938]] Despuix de l'ocupació d'Austria per [[Hitler]], tingué problemes per haver abandonat [[Alemania]] en [[1933]] i per les seues preferencies polítiques; busca beques i investigacions a través de [[Italia]] i [[Suïssa]] fins [[Oxford]] - Universitat de Ghent.  En l'Institut d'Estudis Alvançats en [[Dublin]], és Director de l'Escola de Física Teorica.  Més de 50 publicacions en vàries arees.  Intents cap a una teoria de camp unificat.

* [[1938]] Despuix de l'ocupació d'Àustria per [[Hitler]], tingué problemes per haver abandonat [[Alemanya]] en [[1933]] i per les seues preferencies polítiques; busca beques i investigacions a través de [[Italia]] i [[Suïssa]] fins [[Oxford]] - Universitat de Ghent.  En l'Institut d'Estudis Alvançats en [[Dublin]], és Director de l'Escola de Física Teorica.  Més de 50 publicacions en vàries arees.  Intents cap a una teoria de camp unificat.

* [[1944]] ¿Que es la vida? (Concepte de còdic genetic, [[neguentropía]]).

* [[1944]] ¿Que es la vida? (Concepte de còdic genetic, [[neguentropía]]).

* En Dublin fins la seua jubilacio.

* En Dublin fins la seua jubilacio.

* [[1955]] Torna a Viena (''plaça ad personam''). En una important conferencia durant la Conferencia d'Energia Mundial se nega a parlar sobre l'energia atomica degut al seu escepticisme. En el seu lloc donà una charrada sobre [[filosofia]].

* [[1955]] Torna a Viena (''plaça ad personam''). En una important conferencia durant la Conferencia d'Energia Mundial se nega a parlar sobre l'energia atomica degut al seu escepticisme. En el seu lloc donà una charrada sobre [[filosofia]].

Faltà en Viena en 1961, als 73 anys, de [[tuberculosis]]. Li sobrevixque la seua viuda Anny. Fon soterrat en Alpbach ([[Austria]]).

Faltà en Viena en 1961, als 73 anys, de [[tuberculosis]]. Li sobrevixque la seua viuda Anny. Fon soterrat en Alpbach ([[Àustria]]).

=== ¿Que es la vida? ===

=== ¿Que es la vida? ===

En l'any [[1944]] publicà en [[anglés]] un chicotet volum titulat '''''¿Que es la vida?''''' (''What is life?''), resultat d'unes conferencies divulgatives. Esta obra menor ha tengut gran influencia sobre el desenroll posterior de la Biologia. Aportà dos idees fonamentals:

En l'any [[1944]] publicà en [[anglés]] un chicotet volum titulat '''''¿Que es la vida?''''' (''What is life?''), resultat d'unes conferencies divulgatives. Esta obra menor ha tengut gran influencia sobre el desenroll posterior de la Biologia. Aportà dos idees fonamentals:

* Primer, que la vida no es aliena ni s'opon a les lleis de la [[termodinamica]], sino que els sistemes biologics conserven o amplien la seua [[complexitat]] exportant la [[entropía]] que produixen els seus processos (véase ''[[neguentropía]] '').

* Primer, que la vida no es aliena ni s'opon a les lleis de la [[termodinamica]], sino que els sistemes biologics conserven o amplien la seua [[complexitat]] exportant la [[entropía]] que produïxen els seus processos (véase ''[[neguentropía]] '').

* Segon, que la química de l'herencia biologica, en un moment en que no estava clara la seua dependencia d'acits nucleicos o [[proteïna|proteïnes]], deu basar-se en un “cristal aperiódico”, contrastant la periodicitat exigida a un cristal, en la necessitat d'una seqüencia informativa. Segons les memories de [[James Watson]], ''DNA, The Secret of Life'', el llibre de Schrödinger de 1944, ''What's Life?'' li inspirà a investigar els [[gens]], lo que li portà al descobriment de l'estructura de doble heliç del [[ADN]].

* Segon, que la química de l'herencia biologica, en un moment en que no estava clara la seua dependencia d'acits nucleicos o [[proteïna|proteïnes]], deu basar-se en un “cristal aperiódico”, contrastant la periodicitat exigida a un cristal, en la necessitat d'una seqüencia informativa. Segons les memories de [[James Watson]], ''DNA, The Secret of Life'', el llibre de Schrödinger de 1944, ''What's Life?'' li inspirà a investigar els [[gens]], lo que li portà al descobriment de l'estructura de doble heliç del [[ADN]].