L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

Hibridació (química) (edita)

Revisió de 17:45 28 ago 2023

5282 bytes afegits ,  17:45 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'
Llínea 3: Llínea 3:  
En [[química]], es coneix com a '''hibridació''' a l'interacció de [[orbital atòmic|orbitals atòmics]] dins d'un [[àtom]] per a formar nous ''orbitals híbrits''. Els orbitals atòmics híbrits són els que se superposen en la formació dels enllaços, dins de la [[teoria de l'enllaç de valència]], i justifiquen la [[geometria molecular]].  
 
En [[química]], es coneix com a '''hibridació''' a l'interacció de [[orbital atòmic|orbitals atòmics]] dins d'un [[àtom]] per a formar nous ''orbitals híbrits''. Els orbitals atòmics híbrits són els que se superposen en la formació dels enllaços, dins de la [[teoria de l'enllaç de valència]], i justifiquen la [[geometria molecular]].  
   −
El químic [[Linus Pauling]] va desenrollar per primera volta la teoria de l'hibridació en la finalitat d'explicar l'estructura de les molècules com el [[metà]] (CH<sub>4</sub>) en 1931.<ref>{{citation | last=Pauling | first=L. | year=1931 | title=The nature of the chemical bond. Application of results obtained from the quantum mechanics and from a theory of paramagnetic susceptibility to the structure of molecules | journal=[[Journal of the American Chemical Society]] | volume=53 |issue=4 | pages=1367–1400 | doi=10.1021/ja01355a027 }}</ref>Este concepte va ser desenrollat per a este tipo de sistemes químics senzills, pero l'enfocament va ser més tart aplicat més àmpliament, i hui es considera una [[heurística]] eficaç per a la racionalisació de les estructures de [[compost orgànic|composts orgànics]].
+
El químic [[Linus Pauling]] va desenrollar per primera volta la teoria de l'hibridació en la finalitat d'explicar l'estructura de les molècules com el [[metà]] (CH<sub>4</sub>) en 1931.<ref>{{cita llibre | last=Pauling | first=L. | year=1931 | title=The nature of the chemical bond. Application of results obtained from the quantum mechanics and from a theory of paramagnetic susceptibility to the structure of molecules | journal=[[Journal of the American Chemical Society]] | volume=53 |issue=4 | pages=1367–1400 | doi=10.1021/ja01355a027 }}</ref> Este concepte va ser desenrollat per a este tipo de sistemes químics senzills, pero l'enfocament va ser més tart aplicat més àmpliament, i hui es considera una [[heurística]] eficaç per a la racionalisació de les estructures de [[compost orgànic|composts orgànics]].
    
== Hibridació sp3 ==
 
== Hibridació sp3 ==
Llínea 32: Llínea 32:  
</math>}}
 
</math>}}
   −
L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2p<sub>z</sub> és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser cridats 2s i 2p i són ara cridats ''*sp<sup>3</sup>'' (una miqueta d'abdós orbitals):
+
L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2p<sub>z</sub> és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser nomenats 2s i 2p i són ara nomenats ''*sp<sup>3</sup>'' (una miqueta d'abdós orbitals):
    
{{equació|<math>
 
{{equació|<math>
Llínea 44: Llínea 44:     
Dels quatre orbitals aixina formats, un (25%) és provinent de l'orbital ''s'' (el 2s) del carbono i tres (75%) provinents dels orbitals ''p'' (2p). No obstant tots se sobreponen en aportar l'hibridació producte de l'enllaç. Tridimensionalment, la distància entre un hidrogen i l'atre en el metà són equivalents i iguals a un [[àngul]] de 109,5°.
 
Dels quatre orbitals aixina formats, un (25%) és provinent de l'orbital ''s'' (el 2s) del carbono i tres (75%) provinents dels orbitals ''p'' (2p). No obstant tots se sobreponen en aportar l'hibridació producte de l'enllaç. Tridimensionalment, la distància entre un hidrogen i l'atre en el metà són equivalents i iguals a un [[àngul]] de 109,5°.
 +
 +
 +
== Hibridació sp2 ==
 +
 +
[[Archiu:AE3h.svg|thumb|150px|Configuració dels orbitals sp².El carbono en hibridació sp2 s'unix en 3 àtoms (dos enllaços simples i un doble enllaç)]]
 +
 +
Es definix com la combinació d'un orbital S i 2 P, per a formar 3 orbitals híbrits, que es disponen en un pla formant ànguls de 120º.
 +
 +
Els àtoms que formen hibridacions sp<sup>2</sup> poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta nomenada sp<sup>2</sup>, en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla a soles en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp<sup>2</sup>, cada orbital nou produïx enllaços covalents.
 +
 +
{{equació|<math>
 +
C^{*}\quad
 +
\frac{\uparrow\downarrow}{1s}\;
 +
\frac{\uparrow\,}{sp^2}\;
 +
\frac{\uparrow\,}{sp^2}
 +
\frac{\uparrow\,}{sp^2}
 +
\frac{\uparrow\,}{p}
 +
</math>}}
 +
 +
Tridimensionalment, la distància entre un hidrogen i un atre en algun carbono de l'etilé són equivalents i iguals a un [[àngul]] de 120°.
 +
 +
 +
== Hibridació sp<sup></sup> ==
 +
[[Archiu:AE2h.svg|thumb|150px|Configuració dels orbitals sp.
 +
El carbono en hibridació sp s'unix en 2 àtoms ( dos enllaços dobles)
 +
]]
 +
 +
Es definix com la combinació d'un orbital S i un P, per a formar 2 orbitals híbrits, en orientació llineal.
 +
Est és el tipo d'enllaç híbrit, en un àngul de 180º i que es troba existent en composts en triples enllaços com els [[*alquino]]s (per eixemple el [[acetilé]]):
 +
 +
{{equació|<math>
 +
C^{*}\quad
 +
\frac{\uparrow\downarrow}{1s}\;
 +
\frac{\uparrow\,}{sp}\;
 +
\frac{\uparrow\,}{sp}
 +
\frac{\uparrow\,}{p}
 +
\frac{\uparrow\,}{p}
 +
</math>}}
 +
 +
es caracterisa per la presència de 2 orbitals *pi(π).
 +
 +
== Forma i ànguls ==
 +
Les formes de les molècules enllaçades per hibridacions dels seus orbitals és forçada pels ànguls entre els seus àtoms:
 +
 +
{| class="wikitable"
 +
! molècula de tipo
 +
! element representatiu
 +
! metals<br/>de transició
 +
|-----
 +
! AX<sub>2</sub>
 +
|
 +
* [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)
 +
* hibridació sp
 +
* I.g., CO<sub>2</sub>
 +
|
 +
* [[Geometria molecular angular|angular]] (90°)
 +
* hibridació sd
 +
* E.g., VO<sub>2</sub><sup>+</sup>
 +
|-----
 +
! AX<sub>3</sub>
 +
|
 +
* [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)
 +
* hibridació sp<sup>2</sup>
 +
* E.g., BCl<sub>3</sub>
 +
|
 +
* [[Geometria molecular piramidal trigonal|piramidal trigonal]] (90°)
 +
* hibridació sd<sup>2</sup>
 +
* E.g., CrO<sub>3</sub>
 +
|-----
 +
! AX<sub>4</sub>
 +
|
 +
*[[Geometría molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
 +
* hibridació sp<sup>3</sup>
 +
* E.g., CCl<sub>4</sub>
 +
|
 +
*[[Geometría molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
 +
* hibridación sd<sup>3</sup>
 +
* E.g., MnO<sub>4</sub><sup>−</sup>
 +
|-----
 +
! AX<sub>5</sub>
 +
|style="background: silver;"|
 +
|
 +
* piràmide quadrada (73°, 123°)
 +
* hibridació sd<sup>4</sup>
 +
* E.g., Ta(CH<sub>3</sub>)<sub>5</sub>
 +
|-----
 +
! AX<sub>6</sub>
 +
|style="background: silver;"|
 +
|
 +
* prisma trigonal (63.5°, 116.5°)
 +
* hibridació sd<sup>5</sup>
 +
* E.g., W(CH<sub>3</sub>)<sub>6</sub>
 +
|}
 +
 +
{| class="wikitable"
 +
! colspan="3"| [[Hipervalència|molècules hipervalents]] ([[Resonància (química)|Resonància]])
 +
|-----
 +
! molècula de tipo
 +
! element representatiu
 +
! metales<br/>de transició
 +
|-----
 +
! rowspan="2"| AX<sub>2</sub>
 +
| rowspan="2" style="background: silver;"|
 +
| align="center"| [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)
 +
|-----
 +
| align="center" |
 +
|-----
 +
! rowspan="2"| AX<sub>3</sub>
 +
| rowspan="2" style="background: silver;"|
 +
| align="center"| [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)
 +
|-----
 +
| align="center" |
 +
|-----
 +
! rowspan="4"| AX<sub>4</sub>
 +
| rowspan="4" style="background: silver;"|
 +
| align="center"| [[Geometria molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
 +
|-----
 +
| align="center" |
 +
|-----
 +
| align="center"| [[Geometria molecular quadrada plana|quadrada plana]] (90°)
 +
|-----
 +
| align="center" |
 +
|-----
 +
! rowspan="2"| AX<sub>5</sub>
 +
| align="center"|[[Geometria molecular bipiramidal trigonal|bipiramidal trigonal]] (90°, 120°)
 +
| align="center" rowspan="2"|[[Geometría molecular bipiramidal trigonal|bipiramidal trigonal]] o<br>[[Geometría molecular piramidal cuadrada|pirámide cuadrada]]
 +
|-----
 +
| align="center" |[[Archiu:Penta phos.svg|400px]]
 +
|-----
 +
! rowspan="2"| AX<sub>6</sub>
 +
| align="center"|[[Geometria molecular octaèdrica|octaèdrica]] (90°)
 +
| align="center"|[[Geometria molecular octaèdrica|octaèdrica]] (90°)
 +
|-----
 +
| align="center" |[[Archiu:Hexa sulf.svg|400px]]
 +
|-----
 +
! rowspan="2"| AX<sub>7</sub>
 +
| align="center"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]] (90°, 72°)
 +
| align="center" rowspan="2"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]],<br>octaédrica apuntado o<br>prisma trigonal apuntado
 +
|-----
 +
| align="center" |
 +
|}
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[València (química)]]
 +
 +
== Referències ==
 +
<references />
 +
{{Traduït de|es|Hibridación (química)}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Hybridized atomic orbitals}}
    
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química]]
Llínea 51: Llínea 202:  
[[Categoria:Ciència de 1931]]
 
[[Categoria:Ciència de 1931]]
 
[[Categoria:Estats Units en 1931]]
 
[[Categoria:Estats Units en 1931]]
−
  −
{{Traduït de|es|Hibridación (química)}}
 
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/107703...279324»