Canvis

3055 bytes afegits ,  17:45 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'
Llínea 32: Llínea 32:  
</math>}}
 
</math>}}
   −
L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2p<sub>z</sub> és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser cridats 2s i 2p i són ara cridats ''*sp<sup>3</sup>'' (una miqueta d'abdós orbitals):
+
L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2p<sub>z</sub> és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser nomenats 2s i 2p i són ara nomenats ''*sp<sup>3</sup>'' (una miqueta d'abdós orbitals):
    
{{equació|<math>
 
{{equació|<math>
Llínea 52: Llínea 52:  
Es definix com la combinació d'un orbital S i 2 P, per a formar 3 orbitals híbrits, que es disponen en un pla formant ànguls de 120º.
 
Es definix com la combinació d'un orbital S i 2 P, per a formar 3 orbitals híbrits, que es disponen en un pla formant ànguls de 120º.
   −
Els àtoms que formen hibridacions sp<sup>2</sup> poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta cridada sp<sup>2</sup>, en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla només en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp<sup>2</sup>, cada orbital nou produïx enllaços covalents.
+
Els àtoms que formen hibridacions sp<sup>2</sup> poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta nomenada sp<sup>2</sup>, en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla a soles en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp<sup>2</sup>, cada orbital nou produïx enllaços covalents.
    
{{equació|<math>
 
{{equació|<math>
Llínea 88: Llínea 88:  
Les formes de les molècules enllaçades per hibridacions dels seus orbitals és forçada pels ànguls entre els seus àtoms:
 
Les formes de les molècules enllaçades per hibridacions dels seus orbitals és forçada pels ànguls entre els seus àtoms:
    +
{| class="wikitable"
 +
! molècula de tipo
 +
! element representatiu
 +
! metals<br/>de transició
 +
|-----
 +
! AX<sub>2</sub>
 +
|
 +
* [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)
 +
* hibridació sp
 +
* I.g., CO<sub>2</sub>
 +
|
 +
* [[Geometria molecular angular|angular]] (90°)
 +
* hibridació sd
 +
* E.g., VO<sub>2</sub><sup>+</sup>
 +
|-----
 +
! AX<sub>3</sub>
 +
|
 +
* [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)
 +
* hibridació sp<sup>2</sup>
 +
* E.g., BCl<sub>3</sub>
 +
|
 +
* [[Geometria molecular piramidal trigonal|piramidal trigonal]] (90°)
 +
* hibridació sd<sup>2</sup>
 +
* E.g., CrO<sub>3</sub>
 +
|-----
 +
! AX<sub>4</sub>
 +
|
 +
*[[Geometría molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
 +
* hibridació sp<sup>3</sup>
 +
* E.g., CCl<sub>4</sub>
 +
|
 +
*[[Geometría molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
 +
* hibridación sd<sup>3</sup>
 +
* E.g., MnO<sub>4</sub><sup>−</sup>
 +
|-----
 +
! AX<sub>5</sub>
 +
|style="background: silver;"|
 +
|
 +
* piràmide quadrada (73°, 123°)
 +
* hibridació sd<sup>4</sup>
 +
* E.g., Ta(CH<sub>3</sub>)<sub>5</sub>
 +
|-----
 +
! AX<sub>6</sub>
 +
|style="background: silver;"|
 +
|
 +
* prisma trigonal (63.5°, 116.5°)
 +
* hibridació sd<sup>5</sup>
 +
* E.g., W(CH<sub>3</sub>)<sub>6</sub>
 +
|}
    +
{| class="wikitable"
 +
! colspan="3"| [[Hipervalència|molècules hipervalents]] ([[Resonància (química)|Resonància]])
 +
|-----
 +
! molècula de tipo
 +
! element representatiu
 +
! metales<br/>de transició
 +
|-----
 +
! rowspan="2"| AX<sub>2</sub>
 +
| rowspan="2" style="background: silver;"|
 +
| align="center"| [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)
 +
|-----
 +
| align="center" |
 +
|-----
 +
! rowspan="2"| AX<sub>3</sub>
 +
| rowspan="2" style="background: silver;"|
 +
| align="center"| [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)
 +
|-----
 +
| align="center" |
 +
|-----
 +
! rowspan="4"| AX<sub>4</sub>
 +
| rowspan="4" style="background: silver;"|
 +
| align="center"| [[Geometria molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
 +
|-----
 +
| align="center" |
 +
|-----
 +
| align="center"| [[Geometria molecular quadrada plana|quadrada plana]] (90°)
 +
|-----
 +
| align="center" |
 +
|-----
 +
! rowspan="2"| AX<sub>5</sub>
 +
| align="center"|[[Geometria molecular bipiramidal trigonal|bipiramidal trigonal]] (90°, 120°)
 +
| align="center" rowspan="2"|[[Geometría molecular bipiramidal trigonal|bipiramidal trigonal]] o<br>[[Geometría molecular piramidal cuadrada|pirámide cuadrada]]
 +
|-----
 +
| align="center" |[[Archiu:Penta phos.svg|400px]]
 +
|-----
 +
! rowspan="2"| AX<sub>6</sub>
 +
| align="center"|[[Geometria molecular octaèdrica|octaèdrica]] (90°)
 +
| align="center"|[[Geometria molecular octaèdrica|octaèdrica]] (90°)
 +
|-----
 +
| align="center" |[[Archiu:Hexa sulf.svg|400px]]
 +
|-----
 +
! rowspan="2"| AX<sub>7</sub>
 +
| align="center"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]] (90°, 72°)
 +
| align="center" rowspan="2"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]],<br>octaédrica apuntado o<br>prisma trigonal apuntado
 +
|-----
 +
| align="center" |
 +
|}
    +
== Vore també ==
 +
* [[València (química)]]
    
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references />
 
<references />
 +
{{Traduït de|es|Hibridación (química)}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Hybridized atomic orbitals}}
    
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química]]
Llínea 100: Llínea 202:  
[[Categoria:Ciència de 1931]]
 
[[Categoria:Ciència de 1931]]
 
[[Categoria:Estats Units en 1931]]
 
[[Categoria:Estats Units en 1931]]
  −
{{Traduït de|es|Hibridación (química)}}