Canvis

[[Archiu:Ken n dennis.jpg|thumb|300px|[[Ken Thompson]] i [[Dennis Ritchie]], creadors d'Unix.]]  

[[Archiu:Ken n dennis.jpg|thumb|300px|[[Ken Thompson]] i [[Dennis Ritchie]], creadors d'Unix.]]  

A finals de l'any [[1960]], el [[MIT|Institut Tecnologic de Massachusetts]], els [[Laboratoris Bell]] de [[AT&T]] i [[General Electric]] treballaven en un sistema operatiu experimental cridat [[Multics]] ('''Mult'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ervice),<ref name="Multics">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/chaos.html Before Multics there was chaos, and afterwards, too]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> desenrollat per a eixecutar-se en una [[computadora central]] (mainframe) model [[GE-645]]. L'objectiu del proyecte era desenrollar un gran sistema operatiu interactivo que contase en moltes innovacions, entre elles millors en les [[politiques de seguritat]]. El proyecte conseguí donar a llum versions per a producció, pero les primeres versions contaven en un pobre rendiment.

A finals de l'any [[1960]], el [[MIT|Institut Tecnologic de Massachusetts]], els [[Laboratoris Bell]] de [[AT&T]] i [[General Electric]] treballaven en un sistema operatiu experimental nomenat [[Multics]] ('''Mult'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ervice),<ref name="Multics">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/chaos.html Before Multics there was chaos, and afterwards, too]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> desenrollat per a eixecutar-se en una [[computadora central]] (mainframe) model [[GE-645]]. L'objectiu del proyecte era desenrollar un gran sistema operatiu interactivo que contase en moltes innovacions, entre elles millors en les [[politiques de seguritat]]. El proyecte conseguí donar a llum versions per a producció, pero les primeres versions contaven en un pobre rendiment.

Els laboratoris Bell d'AT&T decidiren desvincular-se i dedicar els seus recursos a atres proyectes.  

Els laboratoris Bell d'AT&T decidiren desvincular-se i dedicar els seus recursos a atres proyectes.  

Un dels programadors dels laboratoris Bell, Ken Thompson, seguií treballant per a la computadora GE-635<ref name="SpaceTravel">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/pdp7.html The famous PDP-7 menges to the rescue]''

Un dels programadors dels laboratoris Bell, Ken Thompson, seguií treballant per a la computadora GE-635<ref name="SpaceTravel">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/pdp7.html The famous PDP-7 menges to the rescue]''

The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> i escrigue un joc cridat ''Space Travel'',<ref name="ArticulodeRitchie">Dennis M. Ritchie (September 1979) ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/hist.html The Evolution of the Unix Clave-sharing System]'' Bell Labs. 1996.. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref><ref>Dennis M. Ritchie  ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/spacetravel.html Thompson's Space Travel Game]'' Bell Labs. 2001. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref> (Viage espacial). No obstant, descobrí que el joc era llent en la maquina de [[General Electric]] i resultava realment car, ya que costva aixina com 75 dolars d'EE.UU. per cada partida.

The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> i escrigue un joc nomenat ''Space Travel'',<ref name="ArticulodeRitchie">Dennis M. Ritchie (September 1979) ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/hist.html The Evolution of the Unix Clave-sharing System]'' Bell Labs. 1996.. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref><ref>Dennis M. Ritchie  ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/spacetravel.html Thompson's Space Travel Game]'' Bell Labs. 2001. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref> (Viage espacial). No obstant, descobrí que el joc era llent en la maquina de [[General Electric]] i resultava realment car, ya que costva aixina com 75 dolars d'EE.UU. per cada partida.

D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''

D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''

En l'any [[1972]] se prengué la decisió d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programació C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el còdic era més concís i compacte, lo que se traduí en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposició d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través  de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>

En l'any [[1972]] se prengué la decisió d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programació C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el còdic era més concís i compacte, lo que se traduí en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposició d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través  de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>

Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computació de l'Universitat de California, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institució desenrollà i publicà el seu propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se convertí en una forta competencia per a la família UNIX d'AT&T.

Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computació de l'Universitat de Califòrnia, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institució desenrollà i publicà el seu propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se convertí en una forta competencia per a la família UNIX d'AT&T.

Mentres tant, [[AT&T]] va crear una divisió comercial denominada ''Unix Systems Laboratories'' per a l'explotació comercial del sistema operatiu. El desenroll proseguí, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6<ref name="versionesUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/versions.html Early versions of the UNIX* system]'' The Creation of the UNIX Operating System. (en angles)</ref> en el transcurs de [[1975]]. Estes versions incloïen els ''[[pipes]]'' o ''tuberías'', lo que permete donar al desenroll una orientació modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara més la velocitat de desenroll. Ya en [[1978]], prop de 600 o més maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX.

Mentres tant, [[AT&T]] va crear una divisió comercial denominada ''Unix Systems Laboratories'' per a l'explotació comercial del sistema operatiu. El desenroll proseguí, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6<ref name="versionesUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/versions.html Early versions of the UNIX* system]'' The Creation of the UNIX Operating System. (en angles)</ref> en el transcurs de [[1975]]. Estes versions incloïen els ''[[pipes]]'' o ''tuberías'', lo que permete donar al desenroll una orientació modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara més la velocitat de desenroll. Ya en [[1978]], prop de 600 o més maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX.

AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar vàries versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà característiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].

AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar vàries versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà característiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].

Cap a l'any [[1991]], un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, cridat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[núcleu (informatica)|núcleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En [[1992]], el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el núcleu Linux junt als seus programes.

Cap a l'any [[1991]], un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, nomenat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[núcleu (informatica)|núcleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En [[1992]], el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el núcleu Linux junt als seus programes.

En l'any [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisió [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on|idioma=inglés|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violació de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix|título=La colorida historia de l'UNIX|idioma=español|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref>

En l'any [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisió [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on|idioma=inglés|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violació de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix|título=La colorida historia de l'UNIX|idioma=español|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref>

* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en l'any [[2006]] i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualizació]] o la RAS dels servicis, heretada dels seus "germans majors".  

* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en l'any [[2006]] i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualizació]] o la RAS dels servicis, heretada dels seus "germans majors".  

* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixqué lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També és un sistema operatiu estable que contínua en desenroll.

* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixqué lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També és un sistema operatiu estable que contínua en desenroll.

* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada és que posseïx una interfaz grafica propietaria cridada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i és principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.

* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada és que posseïx una interfaz grafica propietaria nomenada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i és principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.

Existixen sistemes operatius basats en el núcleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les més utilisades trobem:

Existixen sistemes operatius basats en el núcleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les més utilisades trobem: