Canvis

'''José María Lacarra de Miguel''' ([[Estella]], [[Navarra]], [[24 de maig]] de [[1907]] - [[Saragossa]], [[6 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[historiador]], [[filòlec]], [[Medievalisme|medievaliste]] i [[Heraldisme|heraldiste]] [[Espanya|espanyol]], l'especialitat del qual fon l'estudi de l'història d'[[Aragó]] i de Navarra. Fon aixina mateix catedràtic d'Història Medieval en l'[[Universitat de Saragossa]], ya que va eixercitar durant més de quaranta anys fins a la seua mort.  

 

'''José María Lacarra de Miguel''' ([[Estella]], [[Navarra]], [[24 de maig]] de [[1907]] - † [[Saragossa]], [[6 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[historiador]], [[filòlec]], [[Medievalisme|migevaliste]], escritor i [[Heraldisme|heraldiste]] [[Espanya|espanyol]], l'especialitat del qual fon l'estudi de l'història d'[[Aragó]] i de Navarra. Fon aixina mateix catedràtic d'Història Medieval en l'[[Universitat de Saragossa]], ya que va eixercitar durant més de quaranta anys fins a la seua mort. El filòlec i historiador migevaliste [[Antonio Ubieto]] fon un dels seus discípuls.  

== Biografia ==

== Biografia ==

En l'any [[1923]] viajà a [[Madrit]], on va realisar simultàneament estudis de Dret i Història. Alumne de Gómez Moreno, Millares Carlo i Sánchez-Albornoz, en [[1930]] es va graduar i ingressa eixe mateix any al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, en destí en l'[[Archiu Històric Nacional]]. En [[1933]] obté el seu doctorat en Història i la seua llicenciatura en Història. Va poder obtindre una beca per a estudiar en [[París]] de 1933 a [[1934]].

En l'any [[1923]] viajà a [[Madrit]], a on va realisar simultàneament estudis de Dret i Història. Alumne de Gómez Moreno, Millares Carlo i Sánchez-Albornoz, en [[1930]] es va graduar i ingressa eixe mateix any al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, en destí en l'[[Archiu Històric Nacional]]. En [[1933]] obté el seu doctorat en Història i la seua llicenciatura en Història. Va poder obtindre una beca per a estudiar en [[París]] de 1933 a [[1934]].

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], Lacarra realisa una fecunda llabor de salvar el tesor bibliogràfic espanyol. Una volta conclosa la guerra, va marchar a [[Saragossa]]. En [[1940]] se li assigna la càtedra d'Història Medieval en la seua Universitat, que impartiria fins a la seua mort. Eixe mateix any és nomenat primer secretari general de la recent creada Institució Príncip de Viana, càrrec en el que permaneixerà durant quatre anys​. Eixe mateix any llancen el primer número​ de la revista (''Príncipe de Viana'') en la qual ell mateixa colabora molt a sovint.  

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], Lacarra realisa una fecunda llabor de salvar el tesor bibliogràfic espanyol. Una volta conclosa la guerra, va marchar a [[Saragossa]]. En [[1940]] se li assigna la càtedra d'Història Medieval en la seua Universitat, que impartiria fins a la seua mort. Eixe mateix any és nomenat primer secretari general de la recent creada Institució Príncip de Viana, càrrec en el que permaneixerà durant quatre anys​. Eixe mateix any llancen el primer número​ de la revista (''Príncipe de Viana'') en la qual ell mateixa colabora molt a sovint.  

En l'any [[1941]] funda el Centre d'Estudis Medievals d'Aragó. Per crida de la [[Diputació Foral de Navarra]] va organisar excavacions arqueològiques i restauracions, les que arreplegaria en la seua revista ''Príncip de Viana''.

En l'any [[1941]] funda el Centre d'Estudis Medievals d'Aragó. Per crida de la [[Diputació Foral de Navarra]] va organisar excavacions arqueològiques i restauracions, les que arreplegaria en la seua revista ''Príncip de Viana''.

Durant [[1945]] va fundar una revista titulada ''Estudis d'Edat Mija de la Corona d'Aragó'' (''Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón''). Entre [[1949]] i [[1967]] dirigix la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa, on va reorganisar el sistema creant fins i tot nous departaments. Estigué al front d'atres institucions, com l'Escola d'Estudis Medievals, l'Universitat d'Estiu de [[Jaca]] i l'Archiu de Protocols de Saragossa.

Durant [[1945]] va fundar una revista titulada ''Estudis d'Edat Mija de la Corona d'Aragó'' (''Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón''). Entre [[1949]] i [[1967]] dirigix la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa, on va reorganisar el sistema creant inclús nous departaments. Estigué al front d'atres institucions, com l'Escola d'Estudis Medievals, l'Universitat d'Estiu de [[Jaca]] i l'Archiu de Protocols de Saragossa.

Destaca la seua llabor com a conferenciant a lo llarc de la seua carrera, no només en Espanya sino en el restant del món. Va presentar els seus estudis sobre l'Edat Mija espanyola en [[Roma]], [[Estocolm]] i [[Texas]]. Fon convidat com a professor a vàries universitats, entre elles l'Universitat de Berkeley. Fon nomenat doctor honoris causa per l'Universitat de Deusto en [[1982]] i per la de Saragossa en [[1985]]; l'Universitat de Navarra, la seua terra natal, li va conferir tal distinció a títul pòstum en [[1989]].

Destaca la seua llabor com a conferenciant a lo llarc de la seua carrera, no a soles en Espanya sino en el restant del món. Va presentar els seus estudis sobre l'Edat Mija espanyola en [[Roma]], [[Estocolm]] i [[Texas]]. Fon convidat com a professor a vàries universitats, entre elles l'Universitat de Berkeley. Fon nomenat doctor honoris causa per l'Universitat de Deusto en [[1982]] i per la de Saragossa en [[1985]]; l'Universitat de Navarra, la seua terra natal, li va conferir tal distinció a títul pòstum en [[1989]].

== Obra ==

== Obra ==

Els llibres de Lacarra se centren principalment en l'estudi d'Aragó i Navarra en l'Edat Mija, des de la conquista de Saragossa per Alfons I el Batallador fins als honors i tinences d'Aragó en el [[sigle XI]]. Va brindar especial importància al desenroll urbà dels núcleus aragonesos de població, sobretot a Jaca. Com a biógraf, Lacarra va analisar la vida i la psicologia del Batallador, personage que sempre li va captivar.

Els llibres de Lacarra se centren principalment en l'estudi d'Aragó i Navarra en l'Edat Mija, des de la conquista de Saragossa per Anfós I el Batallador fins als honors i tinences d'Aragó en el [[sigle XI]]. Va brindar especial importància al desenroll urbà dels núcleus aragonesos de població, sobretot a Jaca. Com a biógraf, Lacarra va analisar la vida i la psicologia del Batallador, personage que sempre li va captivar.

Principals treballs de Lacarra:

Principals treballs de Lacarra:

* ''Investigaciones de Historia navarra'', 1983

* ''Investigaciones de Historia navarra'', 1983

* ''Estudios dedicados a Aragón'', 1987

* ''Estudios dedicados a Aragón'', 1987

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Lacarra José María Lacarra en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Lacarra José María Lacarra en Wikipedia]