78 812
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Edimburgo' a 'Edimburc'
[[File:Soja.jpg|thumb|Soja]]
[[File:Soja.jpg|thumb|Soja]]
La '''soja''' (''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a [[China]], [[Japó]], [[Corea]] i [[Taiwan]]. Actualment se cultiva en gran cantitat a tota [[Àsia]], [[Estats Units]] i a l'oest d'[[Àfrica]]. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, encara que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i [[estepa (geografia)|estepes]].
La '''soja'''(''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a [[China]], [[Japó]], [[Corea]] i [[Taiwan]]. Actualment se cultiva en gran cantitat a tota [[Àsia]], [[Estats Units]] i a l'oest d'[[Àfrica]]. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, tot i que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i [[estepa (geografia)|estepes]].
== Etimologia ==
== Etimologia ==
La soja és una lleguminosa i com a tal el seu '''fruit''' és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les '''llavors''' poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres. Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol.
La soja és una lleguminosa i com a tal el seu '''fruit''' és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les '''llavors''' poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres. Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol.
La part que s'utilisa medicinalment és la llavor.
La part que s'utilisa medicinalment és la llavor. Esta planta té importants aplicacions en el camp de la [[dietètica]] com a substitució de molts productes i derivats càrnics.
Esta planta té importants aplicacions en el camp de la [[dietètica]] com a substitució de molts productes i derivats càrnics.
=== Usos medicinals ===
=== Usos medicinals ===
* La lecitina de soja promou la presència de [[HDL-colesterol]] en front [[LDL-colesterol]].
* La lecitina de soja promou la presència de [[HDL-colesterol]] en front [[LDL-colesterol]].
* Atres: per l'elaboració de [[farina]], [[pa]], [[oli]], [[llet]]... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.
* Atres: per l'elaboració de [[farina]], [[pa]], [[oli]], [[llet]]... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.
== Derivats de la soja ==
== Derivats de la soja ==
* '''[[Brots de soja]] ''' o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en [[vitamina C]] i en [[enzima|enzimes]], substàncies que faciliten la [[digestió]].
* '''[[Brots de soja]] ''' o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en [[vitamina C]] i en [[enzima|enzimes]], substàncies que faciliten la [[digestió]].
* '''[[Miso]] ''': pasta procedent de la [[fermentació]] de la soja en sal, i a vegades un [[cereal]] ([[arròs]], [[blat]]...).
* '''[[Miso]] ''': pasta procedent de la [[fermentació]] de la soja en sal, i a vegades un [[cereal]] ([[arròs]], [[blat]]...).
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
* Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
* Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
* Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914
* Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914
== Enllaços externs ==
== Referències ==
{{listaref}}
* «Glycine max». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
* Hymowitz, T.; Newell, C.A. (1 de julio de 1981). «Taxonomía del géneroGlicina, domesticación y usos de la soja». Economic Botany (en [[anglés]]) 35 (3): 272-88. ISSN 0013-0001. S2CID 21509807. doi:10.1007/BF02859119
* Jim Deacon. «El ciclo del nitrógeno y la fijación del nitrógeno». Instituto de Biología Celular y Molecular Universidad de Edimburc
* Purcell, Larry C.; Salmeron, Montserrat; Ashlock, Lanny (2000). pdf «Capítulo 19: Datos sobre la soja». En Servicio de Extensión Cooperativa de la Universidad de Arkansas, ed. Manual de producción de soja de Arkansas - MP197. Little Rock, AR. p. 1
* «Soya: MedlinePlus enciclopedia médica». medlineplus.gov
{{Traduït de|ca|Soia}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Glycine max}}
{{Wikispecies|Glycine max}}
{{DGLV|Soja}}
* [http://thyroid.about.com/cs/soyinfo/a/soy_3.htm Soy's Thyroid Dangers] {{en}}
* [http://www.nexusmagazine.com/articles/Soy%20Allergens.html Soy Allergens] {{en}}
* [http://www.nutritiondata.com/foods-soybeans000000000000000000000.html Nutrition data] {{en}}
* [http://www.foodrevolution.org/what_about_soy.htm Evaluation of Anti-Soy Data and Anti-Soy Advocates] {{en}}
* [http://www.soyonlineservice.co.nz/ Soy Online Service] {{en}}
* [http://www.rheumatic.org/soy.htm Concerns Regarding Soybeans] {{en}}
* [http://www.soya.be Soya information] {{en}}
* [http://www.westonaprice.org/soy/index.html Soy Alert!] {{en}}
* [http://www.zmag.org/content/showarticle.cfm?SectionID=42&ItemID=10628 Argentina Soya-fication Brings serious environmental, social and economic problems] {{en}}
* [http://www.guardian.co.uk/food/Story/0,,1828158,00.html Guardian - Should we worry about soya in our food?] {{en}}
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Botànica]]