Canvis

'''Joan Gil-Albert''' 1 d’abril de 1904 - 3 de Juliol de 1994, es un poeta valencià de la [[Generacio del 27]]. Naixque en [[Alcoy]] el 1 d’abril de 1904 en el carrer Polavieja nº 4 (hui Carrer [[Sant Llorenç]]).  

'''Joan Gil-Albert''' ([[Alcoy]], [[1 d’abril]] de [[1904]] - [[Valéncia]] [[3 de Juliol]] de [[1994]], es un poeta valencià de la [[Generació del 27]]. Naixqué en [[Alcoy]] el 1 d’abril de 1904 en el carrer Polavieja nº 4 (en l'actualitat Carrer [[Sant Llorenç]]).  

   

   

==Joan de chiquet==

==Infància==

 

La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa s’obria un taller de ferreteria com a negoci familiar.

La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa s’obria un taller de ferreteria com a negoci familiar.

En [[1912]] es traslada en la seua familia a [[Valencia]] ciutat, a on son pare monta un almagasen de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d’[[Escolapis]]. Realisa l’examen d’ingres al bachillerat en l’[[Institut Lluis Vives]] de [[Valencia]].

En [[1912]] es trasllada en la seua família a [[Valéncia]] ciutat, a on son pare monta un almagasén de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d’[[Escolapis]]. Realisa l’examen d'ingrés al bachillerat en l’[[Institut Lluís Vives]] de [[Valéncia]].

En l’any del trasllat a Valencia son pare acabà la construccio d’una casa en [[El Salt]], a uns kilometros d’[[Alcoy]], parage fabulos, en el que havia segut un vell moli i a on Gil-Albert escriuria gran part de la seua obra que està plena de referencies -directes o indirectes- al Salt. Tot l’estusiasme de Gil-Albert per [[Azorín]] i [[Miro]] te les seues fonts en esta devocio compartida per la terra de les montanyes de les [[comarques alacantines]].

En l’any del trasllat a Valencia son pare acabà la construccio d’una casa en [[El Salt]], a uns kilometros d’[[Alcoy]], parage fabulos, en el que havia segut un vell moli i a on Gil-Albert escriuria gran part de la seua obra que està plena de referencies -directes o indirectes- al Salt. Tot l’estusiasme de Gil-Albert per [[Azorín]] i [[Miro]] te les seues fonts en esta devocio compartida per la terra de les montanyes de les [[comarques alacantines]].

==Primers escrits==

==Primers escrits==

En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseix influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] d’[[Alcoy]]. Probablement va ser l’unic llibre que li dona diners.

En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseix influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] d’[[Alcoy]]. Provablement va ser l’unic llibre que li dona diners.

   

   

==Joan politic==

==Joan politic==

En [[Mexic ciutat]] treballà Gil-Albert com a secretari de [[Taller]], revista que dirigia [[Octavio Paz]] i feya la critica de cine en la revista [[Romance]]. Colabora tambe en les publicacions [[Letras de Méjico]] i [[El hijo Pródigo]]. En estes i atres publicacions mexicanes continua publicant poemes i obra diversa.

En [[Mexic ciutat]] treballà Gil-Albert com a secretari de [[Taller]], revista que dirigia [[Octavio Paz]] i feya la critica de cine en la revista [[Romance]]. Colabora tambe en les publicacions [[Letras de Méjico]] i [[El hijo Pródigo]]. En estes i atres publicacions mexicanes continua publicant poemes i obra diversa.

A finals de [[1942]] viaja a [[Buenos Aires]], a on residix una temporada colaborant en els diaris argentins [[Sur]] i en la pagina literaria de [[La Nación]]. Alli coneix entre atres escritors a [[Jose Luis Borges]]. Despres torna a [[Mexic]] de nou a on va residir dos anys mes fins a tornar a [[Valencia]].

A finals de [[1942]] viaja a [[Buenos Aires]], a on residix una temporada colaborant en els diaris argentins [[Sur]] i en la pagina lliteraria de [[La Nación]]. Alli coneix entre atres escritors a [[Jose Luis Borges]]. Despres torna a [[Mexic]] de nou a on va residir dos anys mes fins a tornar a [[Valencia]].

En [[Mexic]] s’obri una oficina per a resoldre assunts relacionats en [[Espanya]]. Gil-Albert s’interessa per les gestions precises per a tornar, des de [[Valencia]] la seua familia ajuda a la seua tornada en els passos oportuns.

En [[Mexic]] s’obri una oficina per a resoldre assunts relacionats en [[Espanya]]. Gil-Albert s’interessa per les gestions precises per a tornar, des de [[Valencia]] la seua familia ajuda a la seua tornada en els passos oportuns.

== Un atra vegada en Espanya==

== Un atra vegada en Espanya==

La seua tornada te lloc a finals d’[[Agost]] de [[1947]] retrobant-se a la seua familia en sa casa d’[[El Salt]], en [[Alcoy]].

La seua tornada te lloc a finals d’[[Agost]] de [[1947]] retrobant-se a la seua familia en sa casa d’[[El Salt]], en [[Alcoy]].

Aixina transcorrixen alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situacio economica es desfa i algunes propietats familiars son venudes, per eixemple la casa d’[[El Salt]].

Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situacio economica es desfa i algunes propietats familiars son venudes, per eixemple la casa d’[[El Salt]].

Despres de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica.

Despres de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica.

   

   

Com a contrast de la seua situacio economica, lliterariament, en estos ultims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups d’escritors mes jovens. En [[Valencia]] Ciutat es constituix en amic i confident de molts d’ells, atraits per l’honestitat i calitat de la seua persona.

Com a contrast de la seua situacio economica, lliterariament, en estos ultims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups d’escritors mes jovens. En [[Valencia]] Ciutat es constituïx en amic i confident de molts d’ells, atrets per l’honestitat i calitat de la seua persona.

Trobà, a partir de [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.

Trobà, a partir de [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.

Tota la seua producció està arreplegada en “Obra poética completa” editada per l’[[Institució Alfons el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]].

Tota la seua producció està arreplegada en “Obra poética completa” editada per l’[[Institució Alfons el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]].

Va faltar el 3 de Juliol de 1994, als 90 anys d'edat, en [[Valéncia]] ciutat.

Va faltar el [[3 de Juliol]] de [[1994]], als 90 anys d'edat, en [[Valéncia Ciutat]].

* L’[[Universitat d’Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]].

* L’[[Universitat d’Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]].

   

   

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==