78 813
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija'
=== Edat Mija ===
=== Edat Mija ===
Posteriorment a la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que el restant d'Itàlia, fon ocupada per [[got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En [[539]], durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mijana: 1. La formació del món migeval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la varen mantindre fins a [[774]], quan va passar a mans de [[Carlomagno]].
Posteriorment a la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que el restant d'Itàlia, fon ocupada per [[got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En [[539]], durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mija: 1. La formació del món migeval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la varen mantindre fins a [[774]], quan va passar a mans de [[Carlomagno]].
A finals de [[sigle VIII]], Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tart varen anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el [[sigle XI]]. En [[1162]] fon arrasada per [[Federico I Barba-roja]], encara que es va recuperar i va véncer a este en [[1176]] en la [[batalla de Legnano]], junt en el restant de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre [[1277]] i [[1447]] la ciutat va estar devall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del [[sigle XIV]], Milà fon un dels pocs llocs d'[[Europa]] que no fon alcançat per l' [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans varen quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre els anys [[1351]] i [[1402]].
A finals de [[sigle VIII]], Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tart varen anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el [[sigle XI]]. En [[1162]] fon arrasada per [[Federico I Barba-roja]], encara que es va recuperar i va véncer a este en [[1176]] en la [[batalla de Legnano]], junt en el restant de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre [[1277]] i [[1447]] la ciutat va estar devall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del [[sigle XIV]], Milà fon un dels pocs llocs d'[[Europa]] que no fon alcançat per l' [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans varen quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre els anys [[1351]] i [[1402]].
Despuix de la [[Revolució francesa]] fon ocupada per [[Napoleó]], posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalisme italià, reclamant la seua independència i la [[unificació italiana]].
Despuix de la [[Revolució francesa]] fon ocupada per [[Napoleó]], posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalisme italià, reclamant la seua independència i la [[unificació italiana]].
En l'any [[1859]], Àustria va cedir el control al [[regne de Piamont-Cerdenya]], lo que més tart es convertiria en el regne d'Itàlia.
En l'any [[1859]], Àustria va cedir el control al [[regne de Piamont-Sardenya]], lo que més tart es convertiria en el regne d'Itàlia.
=== Sigle XX ===
=== Sigle XX ===
=== Milà hui ===
=== Milà hui ===
Milà és un important centre comercial i industrial a nivell internacional ademés de ser el districte econòmic i capital financera d'Itàlia pels servicis terciaris, les [[finances]], la [[moda]], editorials i l' [[indústria]]. És ademés seu de la [[Bossa d'Itàlia|Bossa de valors]] (en ''piazza Affari'') gestionada per [[Bossa Italiana]], un dels més importants centres financers de [[Europa]] i és de gran atracció per les seus administratives de decenes de multinacionals. És un dels majors centres universitaris, editorials i televisius de [[Europa]]. És seu de la [[Fira de Milà]] en la major superfície expositiva de [[Europa]].
Milà és un important centre comercial i industrial a nivell internacional ademés de ser el districte econòmic i capital financera d'Itàlia pels servicis terciaris, les [[finances]], la [[moda]], editorials i l' [[indústria]]. És ademés seu de la [[Bossa d'Itàlia|Bossa de valors]] (en ''piazza Affari'') gestionada per [[Bossa Italiana]], un dels més importants centres financers d'[[Europa]] i és de gran atracció per les seus administratives de decenes de multinacionals. És un dels majors centres universitaris, editorials i televisius de [[Europa]]. És seu de la [[Fira de Milà]] en la major superfície expositiva de [[Europa]].
La ciutat de Milà esta present en les publicacions del ''Globalization and Work Cities Study Group'' de l'Universitat de [[Loughborough]], on en el [[2004]] ha segut classificada com ''Incipient Global City'', junt en [[Amsterdam]], [[Boston]], [[Chicago]], [[Madrid]], [[Moscou]] i [[Toronto]].
La ciutat de Milà esta present en les publicacions del ''Globalization and Work Cities Study Group'' de l'Universitat de [[Loughborough]], on en el [[2004]] ha segut classificada com ''Incipient Global City'', junt en [[Amsterdam]], [[Boston]], [[Chicago]], [[Madrid]], [[Moscou]] i [[Toronto]].
Es troba a l'oest de [[Llombardia]]; cobrix una superfície de 1.982 [[quilómetro quadrat|km]]<sup>2</sup> i conta en una població de 3.775.765 habitants<!--(31/12/2004)-->. La província consta de 188 comunes. En els deu anys que varen entre [[1991]] i [[2001]], la comuna de Milà va perdre 113.084 habitants (8,3%).
Es troba a l'oest de [[Llombardia]]; cobrix una superfície de 1.982 [[quilómetro quadrat|km]]<sup>2</sup> i conta en una població de 3.775.765 habitants<!--(31/12/2004)-->. La província consta de 188 comunes. En els deu anys que varen entre [[1991]] i [[2001]], la comuna de Milà va perdre 113.084 habitants (8,3%).
La ciutat és famosa per les seues firmes de [[moda]] i pel tradicional [[pastiç]] nadalenc cridat ''[[panettone]] '', les tallades de carn empanada denominades ''“cotoletta alla milanese”'' i el [[arròs]] groc pel [[safrà]] denominat ''"risotto alla milanese"''.
La ciutat és famosa per les seues firmes de [[moda]] i pel tradicional [[pastiç]] nadalenc nomenat ''[[panettone]] '', les tallades de carn empanada denominades ''“cotoletta alla milanese”'' i el [[arròs]] groc pel [[safrà]] denominat ''"risotto alla milanese"''.
== Demografia ==
== Demografia ==
== Administració ==
== Administració ==
La ciutat de Milà està subdividida en 9 zones administratives, cridades 'Zona'. En [[1999]] l'administració va decidir reduir el número d'estes zones de 21 a 9. La 'Zona 1' és el centre històric i les atres huit són els llímits de la ciutat.<ref>[http://www.comune.milano.it/dseserver/WebCity/Documenti.nsf/a05ac22aa8296639012567b6005b1193/24ebbbc42dccc2a0c1256d570040abac?OpenDocument Pàgina oficial de Milà]</ref>
La ciutat de Milà està subdividida en 9 zones administratives, nomenades 'Zona'. En [[1999]] l'administració va decidir reduir el número d'estes zones de 21 a 9. La 'Zona 1' és el centre històric i les atres huit són els llímits de la ciutat.<ref>[http://www.comune.milano.it/dseserver/WebCity/Documenti.nsf/a05ac22aa8296639012567b6005b1193/24ebbbc42dccc2a0c1256d570040abac?OpenDocument Pàgina oficial de Milà]</ref>
== Orige etimològic ==
== Orige etimològic ==
Entre atres acontenyiments, la ciutat de Milà fon seu de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1934]] i de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1990]] ademés de ser seu de la [[Eurocopa 1980]].
Entre atres acontenyiments, la ciutat de Milà fon seu de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1934]] i de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1990]] ademés de ser seu de la [[Eurocopa 1980]].
Com en tot el país el deport més practicat i seguit de la ciutat és el [[fútbol]]. En este deport destaquen dos dels més grans clubs del país, el [[Associazione Calci Milà]] i el [[FC Internazionale]]. Milà és l'única ciutat de [[Europa]] en la que dos equips han guanyat la [[Lliga de Campeons de la UEFA]] i la [[Copa Intercontinental]]. Abdós equips disputen els seus partits locals en el [[Estadi Giuseppe Meazza]], o també cridat Estadi Sant Siro que dispon de 85.700 places.
Com en tot el país el deport més practicat i seguit de la ciutat és el [[fútbol]]. En este deport destaquen dos dels més grans clubs del país, el [[Associazione Calci Milà]] i el [[FC Internazionale]]. Milà és l'única ciutat de [[Europa]] en la que dos equips han guanyat la [[Lliga de Campeons de la UEFA]] i la [[Copa Intercontinental]]. Abdós equips disputen els seus partits locals en el [[Estadi Giuseppe Meazza]], o també nomenat Estadi Sant Siro que dispon de 85.700 places.
També el famós circuit de Formula 1 de Monza està localisat prop de la ciutat i és un dels circuits de carreres més antic del món. L'assistència d'espectadors per a algunes de les carreres de Formula 1 disputades ha segut de 137.000 espectadors, inclús en els [[anys 50]] va arribar a contindre 250.000.
També el famós circuit de Formula 1 de Monza està localisat prop de la ciutat i és un dels circuits de carreres més antic del món. L'assistència d'espectadors per a algunes de les carreres de Formula 1 disputades ha segut de 137.000 espectadors, inclús en els [[anys 50]] va arribar a contindre 250.000.