1821
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Esta coca és originària de les comarques de Castelló, durant el temps han aparegut variacions i diferents versions que ya ni se semblen entre si excepte en que estan basades en una coca de massa de pa, adulterada en major o menor proporció en diversos ingredients (ous, panses, llima etc.) que embolica un farciment (de pasta dolça d'armeles, o de moniato o de carabassa, etc.).
Esta coca és originària de les comarques de [[Castelló]], durant el temps han aparegut variacions i diferents versions que ya ni se semblen entre si excepte en que estan basades en una coca de massa de pa, adulterada en major o menor proporció en diversos ingredients ([[ou]]s, [[pansa|panses]], [[llima]], etc.) que embolica un farciment (de pasta dolça d'[[armela|armeles]], o de [[moniato]] o de [[carabassa]], etc.).
Són coques típiques de Quaresma i Semana Santa.
Són coques típiques de [[Quaresma]] i [[Semana Santa]].
Ingredients per a la coca clàssica.
Ingredients per a la farinosa clàssica.
*Per a la massa: 1/4 de litro d'aigua, rent, sal, la farina que admeta.
*Per a la massa: 1/4 de litro d'aigua, rent, sal, la farina que admeta.
Preparació:
Preparació:
En un bol adequat posarem l'aigua tíbia i deslliguem en ella el rent, a poc a poc s'afig farina i se remou sense deixar d'afegir farina fins a tindre una massa compacta i homogénea que no es pegue al recipient, llavors afegim un grapat de sucre i un raig d'oli d'oliva, i la tornem a homogeneisar fins que mos permeta traure-la sobre una taula treballen-la fins a conseguir el punt adequat.
En un bol adequat posarem l'[[aigua]] tíbia i deslliguem en ella el [[rent]], a poc a poc s'afig [[farina]] i se remou sense deixar d'afegir farina fins a tindre una massa compacta i homogénea que no es pegue al recipient, llavors afegim un grapat de [[sucre]] i un raig d'[[oli d'oliva]], i la tornem a homogeneisar fins que mos permeta traure-la sobre una taula treballen-la fins a conseguir el punt adequat.
Se la deixa reposar fins que fermente, quant mas creixcuda i reposada millor.
Se la deixa reposar fins que fermente, quant mas creixcuda i reposada millor.